En una actualitat marcada per la crisi en el periodisme d’una banda i els avenços tecnològics per una altra, l’emprenedoria, la innovació i l’especialització són algunes de les premisses per oferir productes i informació de qualitat que assegurin l’èxit i futur dels mitjans actuals i la seva supervivència. Així han coincidit, reflexionat i debatut els diversos convidats i ponents de la II Jornada de Medios de Comunicación: Periodismo y Empresa’ organitzada per la Federació d’Associacions de Periodistes d’Espanya, FAPE, i la Universitat Rovira i Virgili, que es celebra aquest dimarts al Tinglado 4 del Moll de Costa.
La presidenta de la FAPE, Elsa González, s’ha referit al canvi en els models tradicionals destacant la necessitat de reforçar la formació i “endinsar-se sense por en les noves tecnologies i les oportunitats que ofereixen les xarxes socials”.
Des de 2008 el periodisme ha arrossegat una situació de crisis que ha donat lloc a la destrucció de més d’11 mil llocs de treball i el tancament de més de 280 mitjans. Una situació que ha donat lloc al canvi en els models tradicionals originant un periodisme emprenedor i innovador que propicia a la vegada noves oportunitats i projectes. Directors de comunicació d’importants empreses espanyoles i periodistes de nous portals periodístics han reflexionat i compartit experiències i valoracions en aquestes jornades.
Publicitat i model de negoci
El director adjunt del diari El Mundo, Iñaki Gil, per exemple, ha assenyalat que “no és el periodisme el que està en crisi sinó la publicitat”, i ha fet al·lusió a Google “que s’emporta entre el 70 i 80% del mercat publicitari facturant a Espanya més que totes les televisions públiques”. Valora que “tot es deu a un canvi de costums i hàbits” que requereixen nous modes competitius per tirar i seguir endavant, i nous models publicitaris. Tot i així, comenta que l’important segueix estant en “la jerarquia, l’ordre en què ofereixes als lectors les notícies”. Gil considera que “tot i els errors i encerts, hi ha futur en els mitjans, tan els nous com els antics que s’estan adaptant”.
Contràriament, el creador de ‘infolibre.es’, Jesús Maraña, s’ha referit com font d’ingrés important les subscripcions. “Una redacció periodística no és sostén per la publicitat, les tarifes no tenen res a veure amb les que hi havia en paper” i que per tant els ingressos s’han de generar per part dels lectors amb el producte que s’ofereix.
D’altra banda, ha apuntat a “l’especialització” com un dels factors claus. Considera que el problema està en una pèrdua del valor de la informació provocat per l’afany de les empreses de reaccionar davant d’Internet considerant-lo com a un model pur i dur de negoci a curt termini. Comenta que s’ha descuidat “la matèria prima que és la informació” i que és primordial que aquesta sigui “de qualitat i especialitzada”, donat que tenim un “públic exigent i cal tenir en consideració les seves demandes” ha comentat. “Si volem que la gent torni a donar valor a la informació cal deixar clar que sense un bon periodisme perilla la democràcia” ha afegit.
En la mateixa línia, el director de Diario Abierto, Amancio Fernández, ha afegit que a més de continguts especialitzats com l’economia, “calen periodistes competenets, ja que els lectors són exigents i per tant cal oferir un producte fet amb una feina excel·lent”.
També ha intervingut el cofundador de Babylon Magazine qui diu haver après molt també d’experiències i fracassos anteriors a la seva actual revista que ja porta en marxa sis anys, també la blogger Silvia Cobo, o Marià Arbonès, director de ReusDigital.cat i promotor del Grup de Diaris Digitals de Catalunya, del que Tarragona21 en forma part, que ha explicat la seva experiència i el recent projecte d’unió de sinergies i forces per part de sis digitals diferents amb objectius comuns. Una aliança que permet l’intercanvi, la promoció i creació de nous continguts digitals i el treball conjunt, davant d’agències de comunicació i grans empreses, per presentar-se com una plataforma de mitjans.