Cesc Oliva és secretari de Política Social i Igualtat d'ERC a Tarragona
Cansada de la televisió, truca a una amiga i baixa al bar de sempre per fer una cervesa, mentre el pare fa el sopar. Avui el bar és diferent; no per la gent que hi ha –perquè, com sempre, està ple de les dones del barri que sovint beuen un pèl massa mentre juguen a algun joc de taula–, sinó que és diferent perquè els cambrers van en roba interior.
L’home que regenta el bar ho ha decidit per atraure més clientes. És una iniciativa que està molt bé! Malgrat això, els col·lectius d’homes que lluiten, diuen, per les seves llibertats com a sexe en un món clarament matriarcal s’han tornat a queixar… que pesats! Avui, dia de l’home treballador, data recordada perquè una empresària va cremar els seus treballadors d’una fàbrica d’homes de no sé on, es revolucionaran més encara. Pobres, no sé en quin món viuen… com si no estiguéssim acostumades a veure homes mig despullats per les carreteres! (que per cert, a veure quan les nostres alcaldesses o les nostres presidentes fan alguna cosa al respecte! És denigrant!)
Avui surto de festa amb les amigues. Som dues noies i quatre nois: ells, com sempre, entraran gratis als locals –després diran que es discrimina! En canvi, les noies hem de pagar –quina barra i quina sort els paios! Ara, no penso entrar a cap lloc on no hi hagi nois! Sempre va bé presumir de les amigues si et lligues un bon paquet.
El matriarcat, diuen… Simplement, els homes i les dones som diferents. Ho som des de ben petites! De fet, abans de néixer i tot! El color de l’habitació rosa o blau, les joguines… Què farem si els nens sempre han jugat amb nins i prínceps roses, i les nenes amb cotxes, espases i guerreres? És cosa de natura i és normal: sempre ha estat així per alguna cosa.
Fa una setmana, juntament amb la notícia d’un bar que feia el servei d’esmorzars amb dones amb poca roba, se’n publicava una altra que deia que el 33% de les dones a Europa era conscient d’haver patit sexisme o masclisme en algun moment de la seva vida. La demanda social d’aquest tipus d’ambients, demostrada en l’augment de clients en aquest establiment, no sols fa que es perduri la imatge de la figura de la dona com la d’un ésser al servei d’un altre; sinó que ens debilita com a societat i ens aboca a entendre situacions tan discriminatòries com les descrites.
Sovint cal canviar el context de les coses, per tal d’adonar-nos de les discriminacions i poder canviar, a poc a poc, les mancances del passat.
Cesc Oliva
Secretari de Política Social i Igualtat d’ERC Tarragona
