El primer tinent d'alcalde de La Canonja i nou diputat a la Diputació, Salvador Ferré. Foto: Alberich Fotògrafs
Des de l’octubre de l’any passat, Salvador Ferré, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de La Canonja, s’ha convertit en el primer canongí en accedir a la Diputació en representació d’una Canonja independent. Ferré, mà dreta de Roc Muñoz al consistori, és l’home que du Hisenda i Cultura. Va substituir en el càrrec el regidor del Catllar, també del PSC, Antonio López. La recent arrencada de La Canonja com a municipi independent arriba en un moment de forta polèmica pels canvis legals que proposa el Govern central.
Com veu ser el primer canongí que en període democràtic i com a municipi independent accedeix a la Diputació?
Tot i l’excepcionalitat històrica no deixa de ser un acte de normalitat democràtica que un electe d’un municipi de la província formi part de la corporació provincial, una normalitat que evidentment es produeix després de la reparació d’un greuge històric amb la recuperació de la plena municipalitat de la Canonja després de més de quaranta anys d’annexió a Tarragona, com ho van ser al 2011 les primeres eleccions per escollir regidors o posteriorment la presa de possessió de la companya Paqui Márquez com a primera consellera comarcal canongina.
Quina tasca desenvoluparà a la Diputació?
La formació política que represento no forma part del govern de la corporació provincial. La nostra tasca consisteix, com en tot grup que és a la oposició, en el control de la tasca de l’equip de govern, però també en la col·laboració i la lleialtat institucional que facilitin la consecució d’acords que beneficiïn els nostres ciutadans i els nostres municipis. Formo part, en representació del PSC, de la Comissió Informativa d’Hisenda i Economia i de la Comissió Especial de Comptes com a vocal titular i sóc vocal suplent de la Comissió Informativa de Serveis Generals, Contractació i Expropiacions.
Ferré, en el moment de prometre el càrrec. Foto: Diputació de Tarragona
Té la Diputació més pressupost per als municipis enguany o menys? Hi ha aportacions, com inversions als ajuntaments, que han baixat.
El pressupost consolidat inclosos els organismes autònoms, Base i Patronat de Turisme, per al 2014 està una mica per sobre dels 134 M. d’euros, un 2 % menys que al 2013. Tenint en compte que respecte al 2012 havia crescut gairebé un 16 % estem bastant per sobre dels 118 M. que es van pressupostar aquell any.
La despesa corrent es manté en xifres similars a l’any anterior, amb un increment del 8 % de les inversions reals i sí que hi ha un descens del 14 % de les transferències de capital. Amb la situació econòmica actual ens podem donar per satisfets amb aquestes xifres, unes xifres que permetran a la Diputació mantenir un nivell de serveis i de suport als municipis similar a l’any anterior. En el plenari d’avui (en referència a divendres passat) hem aprovat una modificació de crèdit en la que hem suplementat en un milió d’euros més el Pla d’acció municipal que ja s’havia dotat amb 10 milions.
Hi ha diverses queixes generals dels municipis, una d’elles és la fiscalització a què la Subdelegació del Govern els sotmet. Com ho veu?
Com ho he de veure? Doncs fatal. Sembla que els ajuntaments siguem els dolents de la pel·lícula, els culpables de tots els mals de l’administració, quan el deute de les corporacions locals representa un percentatge baix, del 4,5 %, del deute total de les administracions a Espanya i més tenint en compte que gestionen el 13% de la despesa pública i aquest deute pertany principalment als grans municipis. L’excusa de la sostenibilitat li va perfecta al govern central per limitar les competències i l’autonomia municipal i endegant tot un procés de recentralització que ens portarà 35 anys enrere.
La Canonja té una bona situació econòmica, però no pot contractar personal. Què es pot fer?
Doncs ben poca cosa. En el nostre cas, en ser un municipi de recent creació, s’ha fet alguna excepció com per exemple en la creació del cos de la guàrdia municipal, però no es poden ampliar plantilles ni contractar temporalment personal.
Què suposarà per La Canonja la llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL)? I per als municipis en general?
Aquesta llei representa un cop d’estat, i mai millor dit perquè és el govern de l’estat qui el perpetra, contra els ajuntaments. Una llei que ha rebut el rebuig majoritari de les forces polítiques de l’oposició i que buida de competències sobre tot els municipis com la Canonja, de menys de 20.000 habitants, que només podran gestionar de manera directa competències de cementiris, biblioteques i parcs públics. La resta de competències pròpies (escombraries, subministrament d’aigua, clavegueram, neteja viària, accessos als nuclis de població, pavimentació de carrers i enllumenat públic) s’hauran de gestionar a través de les diputacions a menys que el municipi acrediti que les pot prestar amb un cost efectiu menor.
A més, altres competències com serveis socials, protecció civil o sanitat no es consideren pròpies de municipis d’aquesta mida. Ennumerar totes les limitacions de l’autonomia municipal que comporta es faria molt extens. És una llei que vol privatitzar els serveis, principalment dels tres grans serveis públics locals que encara es demostren econòmicament rendibles: l’abastament d’aigües, el tractament de residus i l’enllumenat públic.
A més, està plena de contradiccions i indefinicions que faran molt complicada la seva aplicació, que dependrà molt sovint de reglaments i notes aclaratòries del mateix Ministeri d’Hisenda i administracions públiques.
De tota manera, els municipis no romandrem passius i hem començat a mobilitzar-nos per aturar aquesta llei interposarem de manera conjunta un conflicte en defensa de l’autonomia local, per portar la LRSAL davant del Tribunal Constitucional. A la Canonja ja ho vam acordar dimecres passat en un ple extraordinari.
Com diu el meu alcalde: “Després del llarg viatge per aconseguir ser un municipi de ple dret ara no ens conformarem a ser simples vigilants de cementiri”.
Hi ha temes pendents de la Diputació, com la Savinosa. Què podem esperar?
No és un tema que conegui molt a fons. L’antic preventori porta molts anys en un estat d’abandonament que clamava al cel. Jo, que tinc ja una certa edat, recordo haver passat d’adolescent tardes d’estiu jugant entremig i per dins d’aquells edificis abandonats. Esperem que amb l’acord signat el passat desembre entre la Diputació, l’Ajuntament de Tarragona i el Col·legi d’Arquitectes per a la descatalogació de la finca com a bé d’interès local podem veure’n ben aviat una solució.
Creu que els ciutadans, les entitats, visualitzen la tasca de la Diputació?
En no ser un organisme d’elecció directa potser alguns ciutadans no saben ben bé que s’hi cou allí. Jo m’he trobat ara que amics o coneguts m’han preguntat: ‘Però allí, doncs, què hi feu?’ Però la majoria de la gent sap que la Diputació gestiona i manté una àmplia xarxa de carreteres locals, que és la titular de conservatoris de música, de biblioteques, de museus… Tampoc crec que sigui tan desconeguda la tasca que s’hi du a terme.
En el procés sobiranista actual, quin paper li espera a les diputacions?
No crec que hagin de representar cap paper en especial. Les diputacions són ‘estructures d’estat’, però de l’estat espanyol. La Constitució, en l’art. 141, reconeix la província com a divisió administrativa territorial de l’estat. No seria desitjable que el debat sobre el procés sobiranista s’estengués a les diputacions, aquest tema s’hauria de resoldre políticament entre el govern de Catalunya i el d’Espanya i amb la participació, per suposat, del Parlament català.
El paper de les diputacions és estar al costat dels ajuntaments i entitats locals en la tasca de procurar pel benestar dels nostres ciutadans.
Jaume Garcia
