No fa ni un mes que s’han començat a aplicar els pressuposts d’enguany, i l’alcalde aprofita la seva conferència anual sobre l’estat de la ciutat per anunciar noves mesures fiscals. La reducció del 95% en impostos i taxes als autònoms sona bé. A primera vista.
Arga Sentís és portaveu del Grup Municipal d'ICV-EUiA
Si aquesta idea ja li havia passat pel cap al novembre, quan va dur els comptes a votació, l’hagués hagut d’incorporar aleshores. Si l’ha pensada després, a corre-cuita, és lògic sospitar que per amanir la seva conferència no tenia cap més conill que treure del barret. En qualsevol cas, segur que suposa que ja ha acomplert els seus objectius: oferir al debat públic un titular cridaner, i positiu, en un moment en què no disposa de gaires coses més.
Perquè als alcaldes se’ls sol demanar obres i projectes, i les obres i projectes dels que es parla ara a Tarragona són els de sempre, i en un estat d’execució hipotètic o bé carregat de problemes i d’incerteses. I això tampoc no és res de nou. Sense la crisi també era així.
Quan parlem d’obres a Tarragona sempre ens ve al cap aquella dita tan nostra: “l’obra de la Seu”. L’obra de la Seu es concreta ara mateix en la del Mercat Central. Aquesta sembla que sí que s’acabarà, si l’hem de creure, però el finançament dista molt d’estar resolt. L’Ajuntament pot dir ara que s’endeuta perquè la Generalitat i el Govern central ha faltat a la seva paraula, però hauria de reconèixer, també que, des del primer moment va ser partidari d’un disseny absolutament sobredimensionat que ho ha encarit tot, ha frenat la construcció i ha provocat problemes importantíssims al comerç i a la vida urbana en ple centre de la ciutat.
Més enllà de l’etern debat al voltant de les coses de pedra, que a Tarragona triguen segles, Ballesteros ha optat enguany per les idees immaterials, potser perquè es pensa que són més modernes i, en tot cas, com que no es poden veure, causen menys polèmica. Al costat de les bonificacions en taxes i impostos ha insistit molt en el concepte de Smart City. Ciutat intel·ligent. Tanta com en necessitem, d’intel·ligència, a Tarragona! Em sembla perfecte que l’Ajuntament vulgui dedicar-se a posar les noves tecnologies al servei dels ciutadans, i encara em semblaria millor si això es pogués notar, més enllà de les declaracions d’intencions.
Optimisme no n’ha mancat, en la conferència de l’alcalde. Però un cop més ha estat aquella mena d’optimisme que a Tarragona coneixem de tota la vida. Tenim una gran potencialitat. Unes grans bases culturals, comercials, portuàries, industrials i turístiques que saben conviure en harmonia. Els Jocs del Mediterrani seran un èxit. Etcètera. Tot això és veritat. I encara ho seria més si poguéssim veure coses concretes al costat de tantes lloances autoreferencials.
Perquè passat l’equador de la legislatura, ens hauria de preocupar que l’alcalde parli molt de Tarragona i molt poc dels tarragonins i les tarragonines. Podem fer el catàleg de les obres del passat i de les del futur, però no podem oblidar que vivim una crisi especialment severa, que afecta la immensa majoria dels veïns de la ciutat. La població es mereix que l’Ajuntament sigui, de debò, casa seva.
Que doni resposta als seus problemes i a les seves necessitats més immediates. Sobre les condicions de vida que patim a Tarragona, inèdites en aquesta generació, no hem sentit gaires coses en aquesta conferència que, en comptes d’oferir un balanç de realitzacions, renova anuncis que al pas que anem es confondran i es barrejaran amb les promeses inevitables de la pròxima campanya electoral. Constatem que, des del primer dia, Ballesteros no ha sabut concretar, no ha sabut prioritzar. I parla del futur per no parlar del present.
Encara un darrer apunt, relacionat precisament amb l’anunci estel·lar de la conferència, aquesta rebaixa d’impostos i taxes municipals adreçada als autònoms. Res a dir si els beneficiaris finals han de ser els autònoms veritables, aquells que ara anomenem emprenedors: les persones que tenen projectes nous i una tenaç voluntat d’autoocupar-se en una activitat viable.
Però pot passar, també, el contrari: que aquesta mesura suposi un estímul per a les empreses que fan tripijocs, que amb aquest anunci es vegin incentivades a precaritzar encara més els treballadors i treballadores que tenen en plantilla, “convidant-los” a fer-se autònoms per seguir realitzant el mateix treball. Els falsos autònoms, com s’ha començat a anomenar-los, són antics treballadors assalariats als quals les empreses han deixat de donar cobertura, exigint-los però les mateixes prestacions. Hi ha propietaris que transfereixen les seves pròpies despeses de personal als treballadors i a les institucions públiques. Esperem que Ballesteros no els segueixi el joc. I esperem, també, que acabi almenys una cosa, o dues, de manera que aquest mandat municipal no hagi estat un altre temps perdut per a la nostra ciutat.
Arga Sentís
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA
