Espai previst pel Barcelona World
BCN World, el projecte de macrourbanització vinculat al negoci hoteler i del joc, “no encaixa” en l’estratègia de desenvolupament econòmic i territorial per al Camp de Tarragona dels pròxims anys. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi que han elaborat dos professors del departament de Geografia de la URV, el geògraf Sergi Saladié i l’econmista Antonio Russo, que analitza els efectes sobre l’activitat turística, l’ocupació o l’ordenació territorial. Consideren que està orientat a una visió de curt termini, sense efectes estables per a l’economia local i amb una forta dependència exterior. Tot i reconèixer que podria incrementar l’ocupació, apunten que aquesta seria de mala qualitat.
En el document ‘BCN World, el desencaix d’un projecte’, fet públic per l’assemblea que s’oposa al complex, Saladié i Russo no dubten a qualificar-lo de “projecte de crisi”. Consideren que està lluny d’una estratègia de “desenvolupament endogen i sostenible”, basat en la “valorització dels punts de força, de les capacitats i dels recursos naturals del territori, capaç d’activar sinèrgies importants amb els sectors capdavanters de les noves economies del coneixement i de la creativitat, de la recerca i formació avançada”, reactivant sectors industrials i agrícoles “oblidats”, així com amb el suport de les energies renovables i el desenvolupament equilibrat del territori amb “baix impacte”.
“És evident que BCN World no té res a veure amb tot això, tant des del punt de vista del què, com dels quant, dels com i els d’on. Al contrari, ens fa tornar enrere fins a l’època de confiança cega en les capacitats taumatúrgiques del totxo”, abunden. Addueixen, en aquesta línia, que la planificació de sis hotels-casino, amb 2.000 places cadascun -un total de 12.000 places- en una operació urbanística que abastaria 625 hectàreses, preveient 17.000 treballadors directes i indirectes-, crearia del no res una nova urbanització amb unes 25.000 persones, “els mateixos habitants que cadascuna de les tres viles que forma la Costa Daurada Central”, així com amb un 20% de places turístiques més. Tot plegat, amb els elevats consums intensius d’aigua i energia associats.
Al costat d’això, però, recorden dos aspectes claus que qüestionen alguns dels suposats punts forts del projecte, D’una banda, i més enllà de reconèixer que podria reactivar el sector de la construcció “moribund”, en realitat acabaria impulsant l’ocupació no especialitzada i de baixa qualitat, vinculats a les mateixes obres però també als serveis turístics. També recorden com a “un punt fosc” el model financer de l’operació -, en el context d’un negoci, el del joc, que tradicionalment hauria contribuït al rentat de diners del crim organitzat internacional. D’altra banda, la direcció del projecte per part de capital internacional podria dificultar a les administracions el seu control i la internalització dels possibles beneficis.
Saturacions en la mobilitat
Per als professors universitaris, la concreció d’aquest projecte obligaria els municipis implicats -Vila-seca i Salou- a redactar un nou pla general urbanístic i generaria nombrosos problemes de mobilitat. En aquest sentit, preveuen que els 130.000 desplaçaments diaris registrats al Camp de Tarragona es poguessin veure incrementats en un 50%, “provocant saturacions i incomoditats a les hores punta”. Recorden que BCN World tampoc pot quedar al marge de l’ara paralitzat Pla Director Urbanístic regional.
Els efectes positius de projecte en el sector turístic també queden en entredit, d’acord amb els autors de l’estudi. Dibuixen un possible escenari on els hotels i equipaments del nou complex “xuclarà demanda dels hotels de la Costa Daurada”, fet que posaria en risc “la supervivència de l’oferta existent”. Recorden el cas de Marian d’Or i vaticina la possibilitat que, en el futur, la seva manca de vinculació amb el territori l’acabi convertint en una oferta “low cost”, citant l’exemple de Lloret de Mar.
Per aquestes raons, dubten que els objectius turístics de BCN World encaixin en els del sector autòcton del Camp de Tarragona, atesa la dificultat que el projecte pugui satisfer la nova demanda detectada durant els últims anys, focalitzada en la “qualitat, la sofisticació i l’enllaç amb el territori”, amb els exemples del turisme esportiu, patrimonial i enogastronòmic, que s’estarien convertint ja en “referència internacional”.
