Ferri, del Torreforta
Tot i que a la seva fitxa federativa posi “Ferran Alaman”, sobre la gespa només té un nom: ‘Ferri’. Aquest davanter de 28 anys, nascut a Balaguer i cultivat a la gespa del futbol tarragoní ha jugat a la Pobla de Mafumet en el seu ascens a tercera, al Morell i al Catllar, i actualment és l’home gol del Torreforta. I encara més, és el màxim golejador del grup tarragoní de la Primera Catalna amb 10 gols en 14 partits jugats. Mèrits suficients com per entrevistar-lo. Amb 28 anys, Ferri afronta la tercera temporada a ‘la Cultural’, en un molt bon inici de temporada a nivell personal i de l’equip, cinquè classificat i a cinc punts de la zona d’ascens.
JM.Salvat: Havies començat mai tan bé?
Ferri: Sí, al Catllar vaig fer una temporada amb molts gols abans de l’aturada de Nadal. Però en una categoria tan alta i durant tant temps, potser tampoc. Ja vaig ser pitxixi aleshores, amb el Catllar, però és el primer cop que lluito per ser-ho a Primera Catalana.
JM.S.: Què destacaries d’aquests 10 gols?
F: Personalment està molt bé, però si a final de temporada ens hem d’acabar salvant en l’última jornada, no serveixen de res. Per més gols que marquis, si l’equip no va bé ja no entrenes tan a gust, l’ambient al vestidor no és tan bo… A part, quan fas gols, els companys també confien més amb tu, dóna més motius per jugar amb més tranquil·litat i si tens una ocasió i falles, la pròxima estàs convençut que la faràs. En canvi, si les coses van malament i falles una dius, òstia, psicològicament ja no és el mateix.
JM.S.: En aquestes categories un tiu que marca 10 gols rep moltes trucades per anar-se’n a d’altres equips?
F: Enguany m’ha trucat algun equip, però sobretot és a final de temporada que et truquen. Els davanters per sort sempre és una posició que està molt buscada i si tens la sort que vas fent gols, millor que millor. Mai m’ha faltat cap equip per anar. Actualment com que tinc feina, busco més tranquil·litat estan a prop de casa, i no tant fer quilòmetres. He tingut la sort que he pogut disputar la tercera divisió ja i hauria de ser un projecte que m’agradés molt per marxar, però mai pots tancar-te les portes.
JM.S.: Quina és la clau per marcar tants gols?
F: Sí que és una mica de sort per estar al lloc però quan en fas tants també hi ha d’haver alguna altra cosa. Penso que és gràcies a l’equip que entén el meu joc, la meva manera de moure’m dins l’àrea, els passes… El més important és que els companys entenen el meu joc i m’ajuden a marcar.
JM.S.: Com et definiries?
F: Sóc un jugador d’àrea: estic per allà a veure quina puc pescar. Tampoc no sóc un jugador molt ràpid, però tinc qualitat per aprofitar els espais que em deixen per fer gol. Acostumo a aprofitar les pilotes entre els centrals, passes entre línies, centrades des de banda que l’Edu Escoté n’està fent moltes, i alguna jugada d’estratègia.
JM.S.: Com influencia l’entrenador en el teu joc?
F: El López confia amb mi i sap com jugo. No tinc cap pressió per demostrar-li res, i això fa que un jugador pugui sortir molt més tranquil. Si erro una ocasió, no tinc la pressió a sobre després.
JM.S.: Només marxaries a una categoria superior?
F: Sí. També tindries un dia més d’entrenament i això, amb la feina és més sacrificat. I clar, compares els calers que et dóna el futbol avui amb els que et donaven abans… I la feina és el primer. La Primera Catalana és una bona categoria de Tarragona, està a prop de casa i no et compliques marxant a Vilafranca o Vilanova.
JM.S.: Amb 28 anys en quin punt estàs de la teva carrera?
F: Encara hi ha coses per aprendre, evidentment, però quan jugues ja saps quines són carreres necessàries i quines no. Porto molts anys jugant a primera catalana i ja sé com són els camps, la pressió que pots tenir amb els contraris, amb els àrbitres… L’experiència sobretot. La diferència d’aquest any amb el passat és que molts jugadors nous que tenim escolten els consells dels més veterans, i intenten fer-ho; que algun altre any ha passat que tu els hi deies i semblava que els xavals joves en sabien més que tu!
JM.S.: El bon ambient al Torreforta explica el bon inici a la lliga?
F: Des que estic jo aquí, és l’any que hi ha més bona dinàmica, més amistat, quan acabem entrenament fem uns beures entre tots, fem sopars i la majoria anem junts. La majoria som tots d’aquí, excepte el Raul que és de Vilafranca. Si un no juga anima, si un altre dia es queda a la banqueta igual… Som tots amics i de moment no he vist cap dia que algú hagi estat a la banqueta i s’hagi quedat enfadat per no jugar.
JM.S.: Què necessita millorar l’equip?
F: En els partits que hem perdut hem pecat d’inexperiència en la categoria. Hem tingut partits fàcils per guanyar o molt de cara i no els hem sabut rematar tot i jugar a casa. L’últim, amb 3-0 a favor, enlloc d’estar tranquils, perdent temps, etc. Ens vam llençar a l’atac i ens van empatar. A fora també hem tingut partits així. Això és el que hem de mirar. Però per la resta, tenim nois que venen de categories inferiors i, no només no desentonen, sinó que ho estan fent millor que molts que portem anys aquí.
JM.S.: Com mou les peces l’entrenador?
F: És bastant defensiu, no encaixar gols i a partir d’aquí generar. També li agrada molt l’estratègia, però quan tenim la pilota al terra també li agrada que toquem i busquem l’entrada per banda, centrar, etc.
JM.S.: Propòsit d’any nou per l’equip i per tu?
F: Per l’equip, que ens salvem el més aviat possible. A partir d’aquí, a veure si arribem ben amunt. Tal com està ara la cosa i amb el ritme que portem, potser intentar entre els tres primers. Però primer salvar la categoria, que l’any passat ho vam passar molt malament. I, personalment, intentar fer el màxim de gols possible i si puc quedar pitxixi de la categoria, millor.
JM.S.: Veus possible superar els 20 gols?
F: És difícil, però queda tota una segona volta i si fes 20 gols seria una bona campanya ja.
