L’any passat, per aquestes dates, escrivia un balanç de 2012 on deia que “no obstant, hi ha motius per l’esperança”. Avui, finals de desembre de 2013, puc dir, amb prudència i amb tot el respecte que es mereix la difícil situació per la qual estan passant molts dels nostres veïns i veïnes, que l’esperança comença a materialitzar-se. Abans d’entrar en detalls, però, em permetran una breu pinzellada sobre la situació política catalana.
El Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat pel proper 9 de novembre de 2014 una consulta per preguntar als catalans i catalanes sobre si es volen o no separar de la resta d’Espanya. Sens dubte, la consulta omplirà moltes pàgines de diaris, i a Internet, i ocuparà molts minuts dels informatius de ràdios i televisions. Voldria aprofitar aquestes línies per assegurar que, tot i el soroll mediàtic, la Subdelegació del Govern d’Espanya continuarà treballant a favor de la província de Tarragona, com ha fet fins ara i com continuarà fent sempre: el lligam sentimental entre Tarragona i Espanya no ens permet actuar de cap altra manera.
Considero que un representant públic que ocupi el càrrec que ocupo té l’obligació de rendir comptes davant el ciutadà. Valgui aquest article com un balanç d’actuació de la Subdelegació durant l’any que estem a un pas de deixar enrere. És innegable que el principal repte que encarem com a província és l’atur. Així doncs, revisant les dades del SEPE, podem veure com, a data 30 de novembre d’enguany, la província compta amb 4.000 aturats menys. Es pot dir que és una xifra minsa o es pot dir, com apuntava a l’inici d’aquestes ratlles, que l’esperança comença a materialitzar-se.
Així mateix, als mesos d’estiu vam veure com una de les principals reivindicacions del territori, l’autovia A-27, començava a prendre forma. La ministra de Foment, Ana Pastor, posava en marxa el primer tram, 7.8 quilòmetres, entre Tarragona i El Morell. Encara falta per veure l’obra totalment acabada, però sens dubte és millor això que suspendre els contractes. Els principals agents econòmics i polítics de les comarques tarragonines han demanat la seva continuació fins a Montblanc. Tenen raó i fan molt bé en ser exigents, amb aquest nivell d’exigència probablement l’obra no hauria passat pels moments que ha passat.
L’enllaç entre les dues ciutats més poblades de la província, Tarragona i Reus, la T-11, ha avançat un 60% en dos anys i està a un pas de concloure. A més a més, ha servit per extreure’n una lliçó política: s’ha d’anar amb molt de compte amb anunciar dates de finalització d’obres públiques. Els periodistes, com és la seva obligació, demanen concreció i els servidors públics hem de ser el més transparent possible, no obstant aquesta voluntat de transparència fa que a vegades s’anunciïn dates que la realitat (l’actual situació econòmica) impedeix que es compleixin: vagin per davant les meves més sinceres disculpes.
A les Terres de l’Ebre, la reivindicada variant de l’Aldea s’ha transformat en una realitat. També a les Terres de l’Ebre hem hagut de fer front a la crisi provocada pels moviments sísmics generats a l’entorn de la plataforma Castor. Ho hem fet amb transparència i voluntat de col·laborar i voldria agrair als alcaldes de la zona, així com al Delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, el seu tarannà durant aquesta situació.
Pel que fa a Tarragona capital, paga la pena tenir present que enguany s’ha encaminat una situació que feia més de 20 anys que s’arrossegava: la nova seu de la colla castellera dels Xiquets del Serrallo. La Subdelegació ha posat fil a l’agulla a una promesa que feia massa temps que només era promesa i, amb un acord amb l’Ajuntament de Tarragona, ha obert la porta a que aquesta colla pugui disposar d’un local de condicions. Quan les administracions treballen conjuntament és el ciutadà qui en surt beneficiat.
Podria allargar la llista de l’acció de govern (corredor del mediterrani; semàfor de la Savinosa; lluita contra el frau a la seguretat social de la Policia Nacional o el desmantellament a Vila-seca del major laboratori de cocaïna en els darrers anys a Catalunya; actuacions de la Guàrdia Civil; inauguració dels camins de Prades; posada en servei del Pont de Tortosa; inici de les obres de descontaminació del pantà de Flix…) i es podria ampliar amb una llista dels reptes que encara tenim per davant, però tampoc és qüestió d’allargar-ho més del necessari; només em resta desitjar-vos un Bon Nadal i un Feliç Any Nou.
Jordi Sierra Viu
Subdelegat del Govern d’Espanya a Tarragona