En els últims anys, els robots socials han esdevingut una eina atractiva de suport terapèutic. Poc a poc, comencen a introduir-se al sector de les cures, complementant la feina dels professionals en l’atenció a persones grans amb demència, l’acompanyament als pacients de càncer en el seu tractament o als infants ingressats a les ales pediàtriques dels hospitals. Un exemple destacat és Nuka, una robot amb l’aparença d’un cadell de foca, desenvolupat per Takanori Shibata, de l’Institut d’Investigació de Sistemes Intel·ligents del Japó.
En aquest context, investigadors del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV impulsen un projecte de recerca amb l’objectiu d’avaluar l’impacte dels robots de companyia en la qualitat de vida de les persones grans amb demència i el seu entorn. Si bé existeixen alguns estudis que demostren els seus efectes positius en situacions d’ansietat o agressivitat, l’equip de la URV estudiarà la capacitat del robot Nuka per influir en les dinàmiques socials i fomentar la inclusió de persones a la comunitat. “Els aspectes tecnològics i psicològics dels robots han estat investigats en el passat, però encara queda molt per entendre sobre el seu paper com a eina d’inclusió social”, considera Blanca Deusdad, coordinadora del projecte juntament amb Fernando Vidal.
Altres notícies: |
El projecte, anomenat MyRobot, treballarà amb dades recollides, com a mínim, a 5 residències de Catalunya, el Païs Valencià, Extremadura i Castella i Lleó. Tot i això, l’interès que ha generat la iniciativa en la seva etapa incial fa que els investigadors es plantegin “ampliar la mostra tant com resulti possible”. MyRobot es desenvoluparà de forma col·laborativa amb investigadors d’altres universitats espanyoles i internacionals i es preveu que s’allargui fins l’agost de 2027.
Nuka, el robot d’assistència personal
Nuka no és només un dispositiu mèdic, sinó un robot d’assistència personal dissenyat per interactuar amb els usuaris de manera empàtica. Emula l’aparença d’una cria de foca ja que, normalment, les persones no han interactuat mai amb aquest animal i això facilita que l’acceptin. “Si fos un gos o un gat, el cervell humà ja sabria com són i no hi hauria tanta facilitat per connectar amb el robot; se’l veuria com una eina i no com un animal de veritat”, expliquen els investigadors.
Equip de redacció