.

Víctor Narro ha estat un punyal des de la banda esquerra. Foto: Nàstic

El dia de l’estrena de la nova gespa al Nou Estadi i del retorn de Santi Castillejo a la banqueta contrària, el Nàstic s’ha refet i ha aconseguit una victòria sòlida contra l’Osasuna Promesas, que el reenganxa a la zona de play off d’ascens. Els grana han dominat de carrer el matx, amb un gol en cada part i un Pablo Fernández que ha fet les dues assistències de gol.

David Vidal afrontava el repte de netejar la pèssima imatge de la setmana passada amb tres canvis, Leal, Marc Fernández i Alex Jiménez entraven a l’onze inicial. Al seu torn, Arroyo i Arguibide entraven a la gespa pels navarresos, un equip de joc típicament directe, però inferior als grana.


I així es demostraria de seguida. Aviat arribaria el gol. Després d’uns minuts inicials en què el Nàstic buscava afermar-se al camp, i en una segona jugada, Joan Oriol l’enviava a córner. I justament del córner, al minut 14, vindria el gol. Gorostidi centrava per l’esquerra, i de cap Pablo Fernández la cedia a Marc Fernández, que dins l’àrea petita i també de cap feia el gol acompanyant la pilota fins a l’escaire esquerra.

El gol accelerava les coses i en la jugada següent Arroyo tenia l’empat. Seria l’única opció dels visitants. També en la següent acció, l’àrbitre no assenyalava una doble empenta claríssima dins l’àrea feta a Pablo Fernández.

Seguia apretant el Nàstic i poc després, Víctor Narro rematava tal com venia entrant a l’àrea petita per l’esquerra, perquè Valencia enviés a córner una clara opció de gol.


Altres notícies:


El Nàstic s’havia fet amb el domini total del partit, de manera gairebé insultant, i també controlador dels duels entre jugadors d’ambdós equips. Al minut 32, amb un Nàstic plenament assentat i triangulant amb solera, Pablo Fernández rematava d’esquenes, de manera acrobàtica, però massa alt. Joan Oriol i Marc Montalvo controlaven a la perfecció els davanters navarresos, desapareguts, Gorostidi era peça clau en la sortida de la bimba i la construcció i des de l’esquerra, Víctor Narro era un punyal, inflant-se a fer centrades perilloses i generar ocasions de gol. Amb prou feines l’Osasuna passava de mig camp, cada cop que el Nàstic concloïa una jugada o la defensa la desbaratava, aconseguia refusar la sortida navarresa.

En una contra de manual fabricada per Joan Oriol, Narro a punt estava de fer un golàs entrant per l’esquerra i fixant un remat amb paràbola quan semblava que el més fácil era centrar. Si arriba a entrar, hagués estat el gol del dia. La primera part acabaria amb un gran Nàstic desbordantment dominador.

La represa

A la represa, una badada monumental del porter navarrès, provocava una gran ocasió d’Alex Jiménez per fer el segon: davant Valencia, la picava, però la pilota sortia fregant el travesser. Tot i que tocat, l’Osasuna havia de fer alguna cosa i en les següents dues jugades gaudiria de fins a tres ocasions de gol.

En un moment delicat per al Nàstic, una passada de Gorostidi a Marc Fernández acabava amb el grana a terra i reclamant penal, que l’àrbitre no pitaria. Seria la seva darrera jugada, perquè deixaria el terreny de joc per Jaume Jardí, que acompanyaria Antoñín, que també trepitjava la gespa. Al seu torn, Santi Castillejo feia un triple canvi per intentar buscar l’empat. I en aquestes, Narro tornaria a fer de les seves amb una mortal centrada a Pablo Fernández, que Herrero salvaria in extremis. Eren els millors moments del Nàstic després dels ensurts viscuts minuts enrere.

Antoñín tenia la missió de rematar el partit protagonitzant les esperables contres davant el previsible atac continuat navarrès. I a fe de Deú que ho faria. Al minut 65, tres després d’haver trepitjat la gespa, i en una contra per la dreta, Pablo Fernández faria una passada dins l’àrea per baix que era mig gol i Antoñín, entrant per l’esquerra, situava el 2-0, deixant molt enllestit el partit. Era també la segona assistència de gol de Pablo Fernández.

Álex Lopez per Pablo Fernádez i Óscar Sanz per Marc Montalvo eren els següents canvis que presentava Dani Vidal. Poc després, Antoñín, desfermat, es desfaria de dos rivals, però remataria massa creuat entrant a l’àrea per la dreta. Narro deixaria el camp molt ovacionat per un públic més que satisfet pel que havia vist aquesta tarda de temperatura gairebé estival, deixant el seu lloc a Nil Jiménez i el matx moriria sense més incidències.