.

El Nàstic no ha passat de l’empat en l’inici de la temporada. Foto: Ourense

El Nàstic ha arrencat la temporada de la renovada il.lusió amb un empat amb l’Ourense, equip que s’estrena en la categoria després d’haver assolit l’ascens a Primera RFEF. En un ambient gèlid, amb un inusitat estadi absolutament buit per tal de complir-se el primer partit a casa a porta tancada, granes i gallencs han empatat a un.

Jaume Jardí obrava un dels seus miracles amb un sensacional gol des del mig del camp, imitant potser el d‘Alèxia Putellas, del Barça femení contra el Milan, al Gamper. Corria el minut 33 i els grana es posaven per davant en el marcador. Però al segon temps, Carbonell feia l’empat per als visitants quan corria el minut 57.


Altres notícies:


No ha fet res més que començar la temporada, queda molt per dir, i el cap de setmana vinent, els grana tornen a jugar a casa. L’estrena ha suposat, a més de seguir un encontre sense públic que més semblava un entrenament d’estiu, l’entrada de les noves cares de l’equip tarragoní (Leal, Antoñín i Narro). Antoñín se situava junt a Pablo en la davantera, mentre enrere es posicionaven i Leal i Dufur.

Els primers minuts han estat un infructuós intercanvi de cops entre ambdós rivals, sense que es generessin ocasions clares fins que Jaume Jardí, que estrenava el número 10, trencaria el guió amb un d’aquells golassos que tot davanter voldria signar almenys un cop a la seva vida i que tot porter voldria evitar per no caure en l’inevitable ridícul. Recuperava una pilota el reusenc al mig del camp, veia avançat Marqueta i aconseguia encertat un xut que tampoc era gens fàcil. Golàs de campionat i al Nàstic se li obria el cel.


Poc després, Pablo hagués pogut gairebé matar el partit en quedar tot sol davant Marqueta, però rematant al cos del porter gallec. I tot seguit, Jaume Jardí rematava fora una nova opció de gol disparant des de la frontal. I jugant al run run acabaria la primera part.

La segona arrancaria amb els gallecs buscant l’empat, que arribaria als 12 minuts de la represa amb una badada defensiva de Joan Oriol, que permetria que Carbonell, ingressat a la gespa a la segona part, engaltés l’1-1. En un altre moment de la temporada, com ja li hem vist fer infinitat de cops, el Nàstic hagués reaccionat reanimant-se i llançant un atac-i-gol demolidor. Ho ha provat, però lluny d’altres moemts gloriosos.

Els seguidors, contemplant fora de l’estadi el partit en una pantalla gegant instal.lada pel club. Foto: Nàstic

Res d’això succeiria i el matx moriria sense esma, la mateixa que regnava en un Nou Estadi sense afició, que seguia el partit en una pantalla gegant situada al camp d’entrenament. I haurem de viure tres partits més a casa sense públic.