A Catalunya estan passant coses. No partim de zero, però els anys 2022, el 2023 i el què portem del 2024 hem accelerat.
Molts municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona tenen interès i estan movent fitxa per fer un canvi cap als models de recollida selectiva d’alta eficiència: sistema de recollida selectiva porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari o models mixtos.
I més enllà de l’Àrea Metropolitana, poblacions de molt de pes com Tarragona, Girona o Manresa estan mostrant un compromís que agraïm molt i que és bo per tot el territori.
Isaac Peraire és director de l’Agència de Residus de Catalunya
Actualment hi ha a Catalunya 320 municipis amb porta a porta, 288 dels quals tenen implantació a tot el municipi, 32 de forma parcial i 13 amb porta a porta total més el sistema de taxa justa. Aquests últims mesos Sant Quirze de Besora, Cunit o Gurb han implantat també el porta a porta, i a la Seu d’Urgell s’està duent a terme una prova pilot de tancament de contenidors que s’espera que es pugui implantar després a tot el municipi.
És una realitat que s’imposa. En residus, les estadístiques són molt clares. Els municipis amb recollida PaP arriben majoritàriament a unes taxes de recollida selectiva global entre el 60 i el 85 % sobre els residus generats, arribant en alguns casos a superar el 90%, tenint en compte que prèviament partien d’indicadors inferiors al 30% de recollida selectiva. A més, assoleixen aquests resultats de canvi en ben poques setmanes. En el cas del model de contenidors amb identificació d’usuari hi ha hagut a Catalunya 76 experiències. I tot que encara cal tenir més informació sobre aquest sistema, de moment, el valor mitjà dels municipis que trien aquesta opció és un índex de recollida selectiva d’un 77%.
Són dades que si es donessin al conjunt del país permetrien situar Catalunya complint en termes de sostenibilitat, tal com demana la Unió Europea en gestió de residus. (Per al 2025 la fita de reciclatge que s’hauria assolir és un 55% però encara s’està lluny).
La solució òptima en cada cas serà la que s’adapti a cada municipi, combinant els models d’alta eficiència més adequats per a cadascuna de les fraccions i zones del municipi. En la majoria dels casos aquesta solució òptima serà un model mixt.
A banda, és totalment determinant generalitzar els sistemes eficients de recollida selectiva de residus als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que és s’acumula la major de població. Si aconseguíssim que Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet amb poblacions destacables fessin un salt en la recollida selectiva ho notaria tot el territori. Per això calen passes valentes, determinació política i en favor del medi ambient.
Ja no estem als anys 80 que era una fase d’”ordenació” de la gestió de residus, on es van crear les instal·lacions per vertebrar la gestió de residus i on es va explicar a la ciutadania com s’havien de separar els residus.
També hem passat la fase dels anys en què es creia que la recollida selectiva aniria augmentant però les dades seguien estabilitzades en el 40% de recollida selectiva.
Quan ens vam adonar que el voluntarisme havia tocat sostre al voltant de l’esmentat 40% i en què es va creure que si no hi havia un incentiu per millorar la recollida selectiva, la taxa justa, i una individualització prèvia de la recollida de la brossa, no aniríem enlloc.
Afortunadament s’ha fet una bona tasca amb el porta a porta, que s’ha anat estenent i ara es pot considerar popular i l’habitual en molts municipis de comarques.
A l’Agència els ajuts econòmics per al foment de la recollida selectiva han estat determinants, particularment els de Compra Pública d’Innovació. Allà on s’han atorgat allà on els canvis han estat espectaculars. Van servir per situar la Conca de Barberà com a comarca capdavantera en la recollida selectiva del país. El seu consell comarcal que els va voler aprofitar, aquests ajuts. Han permès fer incrementar de molt la recollida selectiva del Gironès, els municipis al voltant de Girona. Són només un parell d’exemples.
Ara s’està fent molt incansable a base de reunions i trobades amb ens locals i supramunicipals i “estan passant coses”. Poc a poc es va trobant el compromís de ciutats no només que volen sinó que estan ja fent passes per implantar sistemes eficients de forma combinada. Porta a porta per un cantó i tancament de determinats contenidors amb identificació, per un altre.
Esperem que així passi. El país i el nostre medi ambient ho necessiten!
Isaac Peraire és director de l’Agència de Residus de Catalunya
Equip de redacció
