Plaques solars al Port. La versió actualitzada del Pla conté 26 objectius i 114 accions. Foto: Arxiu
Aquest abril 2024 el Port de Tarragona presenta una tercera versió del Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030. Un Pla presentat públicament al juliol de 2020, i actualitzat en una segona revisió l’abril de 2021. Després de fer un viratge cap a la sostenibilitat el Port presenta una tercera versió del Pla, una revisió que es destaca per l’assoliment d’unes accions i el desplegament d’e noves accions mediambientals de gran abast i innovadores.
Enguany, la versió 2024 del pla presenta importants novetats, com per exemple, la instal·lació dessaladora per tasques de neteja al recinte portuari, l’impuls de dessaladora per augmentar la resiliència del territori, diversos projectes de restauració marina, la restauració ambiental del marge dret del Riu Francolí, actuacions de recollida de deixalles marines, un pla de mobilitat sostenible, projectes de descarbonització de l’activitat portuària (plantes fotovoltaiques, electrificació de molls, transformació d’embarcacions a hidrogen, etc.), la creació del Blue Innovation Port, per innovació i creació d’empresa en economia Blava.
“Amb aquest Pla el Port de Tarragona aprofundeix el seu compromís amb la descarbonització i la lluita contra el canvi climàtic dins de les seves instal·lacions però amb una visió clarament metropolitana”, explica Saül Garreta, president de l’Autoritat Portuària de Tarragona. El pla reuneix objectius sostenibles definits a partir dels ODS de les NNUU abastant diferents àmbits portuaris, laborals i socials, que ha de permetre assolir la visió #RumbEcoPort2027 per situar el port a l’avantguarda de la lluita contra el canvi climàtic.
El Pla de Sostenibilitat-Agenda 2030 està segmentat, en aquesta nova revisió, en 26 objectius i 114 accions reunides en tres blocs: Sostenibilitat ambiental, Descarbonització i Creixement sostenible i, finalment, Compromís social.
|
Altres notícies: |
Aquest document simbolitza el ferm compromís i ajuda a la programació de les accions per a lluitar contra el canvi climàtic i mitigar els seus efectes, afegeix transparència i rendiment de comptes en uns reptes, com la cura mediambiental i l’economia sostenible, que implica a totes les persones, com organitzacions i com a societat.
Projectes d’economia Blava
El passat 24 de gener es va presentar el projecte Blue Innovation Hub; un programa que crearà un ecosistema per a la generació d’empreses innovadores al voltant de l’entorn de l’economia blava. Blue Innovation Hub busca afavorir un entorn propici per a la generació i la implementació d’iniciatives innovadores, la creació d’un ecosistema empresarial sòlid i l’impuls al desenvolupament territorial.
Port de Tarragona participarà en la restauració de diversos espais humits que es troben en zona d’influència portuària: liderarà la restauració dels Prats d’Albinyana de la Pineda, que forma part de la Xarxa Natura 2000 i la renaturalització del marge dret de la desembocadura del riu Francolí. També participarà en la recuperació de l’espai que conforma la desembocadura del riu Gaià, la Plana del Vinyet.
El projecte de l’Anella Blava es planteja el tancament a la costa i al medi marí de l’Anella verda terrestre. Aquest projecte se centra en dues iniciatives. La primera d’elles és la plantació de Cymodocea que actuarà en la Platja del Miracle, per la qual es destina un import de 170 mil euros. La segona consisteix en la instal·lació de biòtops en la punta del Miracle amb l’objectiu d’afavorir la regeneració de la vida marina. Aquesta actuació es portarà a terme per una inversió de 60 mil euros.
Noves energies renovables
Una línia estratègica del Port de Tarragona ha estat capitanejar i adoptar un rol impulsor i socialitzador en la implantació de noves energies renovables. Aquest lideratge és resultat del compromís, la voluntat i la responsabilitat de les institucions públiques, i de la voluntat que el Port i el Camp de Tarragona esdevenir centre per a la transició energètica i la descarbonització de Catalunya.
L’Autoritat Portuària de Tarragona ha impulsat diferents projectes en aquest sentit com la creació d’un pol transversal i interdisciplinari per al foment de l’Hidrogen Verd i les energies renovables acollint la seu nacional de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya i la seu territorial de l’Energètica de Catalunya, juntament amb APPORTT, l’associació d’empreses de la comunitat portuària.
La instal·lació de panells solars a diferents espais del Port i del recinte portuari així com l’electrificació de molls i grues (estudis en licitació) són unes iniciatives crucials en la ruta cap a la sostenibilitat energètica. Aquesta transformació busca reduir l’empremta de carboni i augmentar l’eficiència energètica, en línia amb els objectius del pla de sostenibilitat de zero emissions per al 2030. Amb els panells solars, es pot generar electricitat renovable reduint la dependència de combustibles fòssils i minimitzant els impactes ambientals associats. A més, aquesta transició no només redueix les emissions de CO2 sinó que també pot servir com a exemple per altres ports, impulsant una transformació més ampla cap a un model energètic més net i sostenible a escala global.
Una imatge del Moll d’Aragó, amb el procés d’electrificació en fase de licitació. Foto: Arxiu
L’electrificació de Molls és una de les mesures de més abast i profunditat que contempla el Pla per descarbonitzar l’activitat portuària. El Port destinarà 15,6 milions d’euros a l’electrificació dels Molls de Balears, Andalusia i Cantàbria. El primer compta amb una inversió de 10.250.000 euros i un termini d’execució de 2 anys, del 2024 al 2026; el segon, disposa d’una inversió de 4.125.000 euros i un termini d’execució de 2 anys, que tindrà lloc tot seguit de l’electrificació del Moll de Balears, del 2027 al 2028; pel darrer, es destinarà un import d’1.250.000 euros i es portarà a terme en paral·lel a l’execució de l’electrificació del Moll d’Andalusia.
D’altra banda, el Port de Tarragona està posant en marxa l’electrificació del mecanisme de moviment (vertical i horitzontal) de les grues del Moll de Castella i d’Aragó, amb l’objectiu principal d’agilitzar i facilitar l’activitat de tràfic de cereals.
Adhesió a noves plataformes
El Port també ha treballat per adherir-se a diferents plataformes amb estratègies sostenibles i per la transformació energètica o en reforçar la seva participació en d’altres. És el cas de l’Agrupació per a la Promoció del Port de Tarragona (APPORTT) i l’empresa pública d’energia de Catalunya (L’Energètica) que van signar un conveni de col·laboració per impulsar la transició energètica i fomentar la innovació al Port de Tarragona, un conveni signat el novembre de 2023.
Un altre cas és l’adhesió del Port de Tarragona a l’Aliança Net Zero Mar l’octubre de 2023. Es tracta d’una plataforma col·laborativa per a impulsar la descarbonització i electrificació al sector marítim. L’admissió del Port és un pas més en el compromís amb la sostenibilitat i voluntat de liderar la lluita contra el canvi climàtic dins del sector marítim. Durant aquest 2023 el Port Tarragona també s’ha organitzat jornades, trobades i tallers per explicar de primera mà la importància de tenir com a seu la Vall de l’Hidrogen a l’edifici institucional del Port. Un paper important en la captació d’inversions i en la rellevància de la unió de la comunitat portuària cap a un futur més sostenible.
El Clúster Industrial ChemMed també va presentar aquest passat desembre el seu pla estratègic per al període 2024-2027, destacant una visió ambiciosa centrada en la col·laboració sectorial i la innovació sostenible. La presentació va tenir lloc en estreta associació de l’AEQT, el Port de Tarragona, AITASA i organitzacions i empreses importants del territori, consolidant així la relació estratègica entre totes les entitats.
L’objectiu principal d’aquest nou Pla Estratègic és alinear les accions dels membres del clúster per aconseguir una posició de lideratge de ChemMed a Europa impulsant la innovació, el desenvolupament i la creació d’un ecosistema resilient que doni resposta a la societat i a un futur marcat per la neutralitat climàtica.
Equip de redacció
