Dani Rubio, avui en la presentació de la moció. Foto: Cedida
La urgència de la sequera no pot ser tractada com un tràmit administratiu més i s’imposen les actuacions d’emergència, a més que la Generalitat es faci càrrec dels costos i no els derivi als ajuntaments. Aquesta és la petició que la formació política Ara Catalunya – Ara Pacte Local fa a la Generalitat via una moció que s’abordarà aquest dimarts al ple del Consell Comarcal del Baix Camp, on Ara Pacte Local hi té representació.
El partit municipaista, que ha presentat la moció a la resta de formacions, espera que tiri endavant. El text és prou prudent per cercar el consens i no entra en guerres de l’aigua entre territoris.
Així, es demana a la Generalitat la “creació accelerada infraestructures al territori amb l’objectiu de garantir l’abastament d’aigua a la comarca. Entre les peticions al Consell Comarcal del Baix Camp es troba l’execució de l’Estació Regeneradora de l’Aigua a la depuradora de Reus, “que permetria destinar l’aigua per al reg agrícola, parcs i jardins del territori”, ha destacat Dani Rubio, conseller comarcal de la formació.
També s’insta a l’Agència Catalana de l’Aigua i a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre “que estudiïn totes les possibles vies de subministrament alternatives d’aigua a les provinents del riu Ebre i Siurana-Riudecanyes, els quals es troben sota mínims”, concretament, al 3% de la seva capacitat.
En el cas de Reus suposa una aportació econòmica extra de l’Ajuntament d’un milió d’euros donat que ho ha de compensar amb aigua de l’Ebre, de cost superior.
La dessalinitzadora del Camp
La moció també reclama una “aposta decidida per la implantació d’una dessalinitzadora al Camp de Tarragona com a solució òptima”; que es garanteixi l’abastament d’aigua potable del Baix Camp, “en especial per a l’ús de boca” renunciar a cap de les concessions que l’Ajuntament de Reus té del Sistema Siurana-Riudecanyes.
Finalment, es demana que “s’estableixin vies de subvenció i ajudes per cobrir els majors costos per cobrir la falta de disponibilitat d’aigua, el qual han hagut d’assumir els actors del Baix Camp; així com l’exoneració/reducció del cànon de regulació del Siurana.
En el primer cas de les peticions es reclama que es tramiti “com a obra d’emergència” la licitació i execució de l’obra de l’ERA de REUS i resta d’instal·lacions connexes, com a obra destinada a obtenir o generar un nou recurs, que ja preveu la llei prenent en consideració que la unitat d’explotació de Riudecanyes es troba en emergència des de l’estiu passat i els pagesos del territori no compten amb recurs alternatiu per al reg. Així com, si cal, modificant el propi text de la Llei i reconeixen expressament la necessitat de tramitar per emergència aquesta infraestructura.
Ara demana a la Generalitat “assumir el cost de les inversions necessàries pel seu emmagatzematge i distribució, així com el cost d’explotació associat a l’ús d’aigua regenerada, tal com la Generalitat ja es va comprometre a fer l’any 2021, en el sí de la taula del Siurana, quan es parlava d’una inversió propera als 28 milions d’euros”.
Altrament, es reclama preservar l’aigua superficial del Sistema Siurana-Riudecanyes i subterrània, de major qualitat sanitària, per l’ús de boca i assegurant que les noves infraestructures vinculades a l’ERA de REUS
permetran compensar l’aigua a destinar a cabal ecològic amb aigua regenerada dins del sistema Siurana- Riudecanyes, en lloc d’anar en detriment de les concessions d’aigua superficial actualment existents.
La fomació municipalista també reclama l’execució “de més instal·lacions dessalinitzadores”, executant per emergència les dessaladores incloses a la planificació hidrològica. En especial la del Foix amb l’objectiu que “tingui capacitat suficient per abastir el Camp de Tarragona, a més de la part sud de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Considera, també, que la solució òptima pel territori, per proximitat i atesa la població a abastir, seria la de planificar una nova dessaladora al Camp de Tarragona.
Finalment, Ara Pacte Local insta les administracions hidràuliques competents, així com al Govern de la Generalitat i al Govern central “a que no hipotequin amb les seves propostes i els seus plans hidrològics els drets d’aigua del nostre territori, en especial els destinats a l’ús de boca, quin ús és i ha de continuar sent preferent a qualsevol altre, sense oferir l’accés efectiu a d’altres recursos alternatius finançats al seu càrrec, que ofereixin equivalent seguretat hídrica”.
Jaume Garcia
Equip de redacció
