Més informació no equival a menys consum d’alcohol entre els joves

🔊 Escoltar la notícia

Més de 1.300 nois i noies de la ciutat de Tarragona, de 15 a 17 anys, han participat en un estudi que constata una paradoxa: no per tenir més informació es consumeixen menys substàncies i es tenen menys comportaments addictius.

Això sí, la informació de qualitat, de fonts solvents, sí que protegeix dels consums de més risc i perillositat. L’estudi (Enquesta de condicions de vida dels adolescents de Tarragona 2022-23) l’ha portat a terme el grup de recerca SBRlab (Social and Business Reserch Lab) de la Universitat Rovira i Virgili, que també ha comprovat que les noies s’informen més que els nois i, malgrat això, tenen més dubtes i la sensació d’estar més mal informades. Curiosament, es detecten consums més alts de determinades substàncies, sobretot tabac, en les noies, que també tenen índexs més elevats pel que fa al consum habitual de dues o més substàncies.

L’estudi, que s’emmarca en un projecte més ampli en col·laboració amb l’ajuntament de Tarragona, que fa una radiografia periòdica dels consums i les addicions dels i les adolescents del municipi, ha estat presentat aquest dimarts a la URV amb una jornada que ha inclòs diàlegs i una taula rodona amb experts al voltant de la prevenció del consum de drogues i jocs d’atzar en adolescents.

La paradoxa de la informació

També ha centrat la jornada l’anomenada “paradoxa de la informació”, que el coordinador del projecte, l’investigador Àngel Belzunegui, matisa: “En línies generals quan la informació arriba als adolescents de les anomenades fonts no supervisades, bàsicament internet, els amics i els germans, es detecta fins i tot un consum més elevat, tot i que no estem parlant necessàriament de consums de risc. De totes maneres, el fet d’informar-se a través de fonts supervisades, és dir, el centre educatiu, els pares i els mitjans de comunicació públics i de masses, tot i que no fa disminuir gaire els consums, sí que té un efecte protector davant els més perillosos.” Per això, Belzunegui considera clau que el jovent pugui accedir a informació de qualitat. “Després -continua l’investigador- ells ja decidiran si consumeixen o no, o més o menys, ja que no es tracta d’impedir-ho perquè tard o d’hora consumiran, sinó de deixar-los clar què implica.”

Les fonts d’informació dels adolescents són, segons l’enquesta, una barreja de supervisades i no supervisades, ja que tres quartes parts s’informen tant a través d’internet, com des de l’escola com amb els pares i mares, amb percentatges molt similars, sempre amb les noies uns punts per sobre. I és que són elles les que més s’informen ja que consideren que estan més mal informades (ho pensen un 45% de les noies enfront un 40% dels nois) i tenen més dubtes. Per Belzunegui, això es deu en part a què els nois han rebut, des de petits, inputs segons els quals la seguretat en si mateixos reforça la seva masculinitat.

Amb tot, es detecten consums més alts en les noies, sobretot en el tabac, tant si es tracta de consum probatori (32% contra el 21% dels nois) com dels últims trenta dies (18% i 13% respectivament); en el fet d’haver provat el cànnabis (16% de les noies davant el 12% dels nois), i en la simultaneïtat entre dues o més substàncies de consum habitual (37% les noies i 26% els nois). Àngel Belzunegui considera que aquest fet es pot deure a la incorporació d’actituds tradicionalment considerades “masculines” entre les noies per remarcar el seu empoderament.

Probar l’alcohol

En canvi, noies i nois presenten xifres similars en el consum probatori d’alcohol (68%) i del consum els últims 30 dies (40%). D’igual manera, un 23% dels i les adolescents han practicat alguna vegada el binge drinking (veure el màxim d’alcohol en poc temps) i un 18% s’han emborratxat els últims trenta dies. El 39% dels adolescents consumeix alcohol a casa de les amistats i un 26% a la seva. El 38% ho fa en espais exteriors i un 34% en locals d’oci.

L’estudi també tracta l’addicció a internet i els videojocs. En aquest sentit, el 33% de les noies fa un ús compulsiu d’internet, enfront del 25% dels nois. En canvi, els nois (94%) han jugat força més que les noies (64%) en videojocs els últims 12 mesos. També gasten més diners que elles en videojocs en el mateix període. Un 27% dels nois, com a mínim, fa una despesa anual de fins a 50 euros en videojocs, enfront un 7% de noies.

Pel que fa a la percepció del risc de consums de certes substàncies, no es considera problemàtica si es fa de manera esporàdica. Tot i això, un 16% considera un risc menor fumar un paquet de tabac diàriament i el 28%, consumir entre una i cinc cigarretes diàries. El 32% tampoc considera de risc consumir cinc o sis canyes a la setmana i el 42%, beure una o dues copes o canyes al dia.

Pel que fa al paper de les famílies en la prevenció, una quarta part dels i les adolescents assegura no tenir prou suport familiar per compartir problemes i parlar de diversos aspecte que afecten la seva vida. Per altra banda, segons l’enquesta, hi ha més control parental a les noies, ja que un 12% dels nois afirma que té poc control parental, enfront del 6% d’elles.

Les noies, segons l’enquesta, tenen més baixa l’autoestima ja que un 13% presenten més problemes d’acceptació del seu físic, enfront del 9% dels nois. A més, són força més les noies que presenten algun tipus de malestar emocional (38%) que els nois (14%). Amb diferents variables, l’estudi calcula l’anomenat índex general d’autoestima, segons el qual un 22% de les noies presenten una autoestima baixa enfront d’un 13% dels nois.