L’escudella popular de La Canonja, un clàssic que reuneix 700 comensals

🔊 Escoltar la notícia

Es podria fer una tesi sobre els dinars i sopars de Festa Major que se celebren al llarg del nostre país, com aquests suposen un retrobament entre les famílies i també una congregació d’amics de diversa procedència. I com atrauen tantíssim la ciutadania, especialment la gent gran, que té la fama guanyada de ser enamoradissa de la teca.

A La Canonja, aquest diumenge es revivia la tradició de l’escudella popular i el seu èxit: de nou 700 persones omplien la pista del poliesportiu, amb les taules ordenadament preparades per la Brigada Municipal i amb un plat de ceràmica de regal per a cada comensal. Només en una hora i mitja es van exhaurir els tiquets, que es van posar a la venda el dia 15 i de només manera presencial, res de fer-ho en línia.

I com la demanda superava l’oferta, altres 120 ciutadans s’emportaven a casa seva l’escudella fent un circuit en cotxe ‘take away’, recollint-la a l’entrada lateral del poliesportiu gairebé sense sortir del vehicle, una fórmula que recordava els anys de la pandèmia, quan la concentració popular del pavelló quedà suspesa i se substituí pel ‘take away’.

Hi havia a taula sentats més gent de fora de La Canonja que de La Canonja? Era el debat obert entre els assistents consultats per TotsTarragona21. Segurament, no, però sí que era notòria l’assistència de gent vinguda de Vila-seca, de Tarragona, de Bonavista, de Salou, dels Pallaresos,… que responien a la crida dels seus amics canongins: “És habitual que la gent de La Canonja reuneixi amics i familiars de fora de la vila en aquesta escudella tan estimada”, deia la regidora de Festes, Glòria Virgili. “És un dels actes que més gent reuneix a La Canonja al cap de l’any”, subratllava.

Per 10 euros -més cinc que aportava l’Ajuntament-, els comensals tenien una escudella molt particular, una menja feta amb la recepta de les àvies, cuinada a foc lent, amb tres o quatre hores de cocció, és a dir, a la manera tradicional. Els cuiners ja havien fet cap a les sis del matí per prerarar les olles. Per cert, de tot hi ha en aquest món, i en antriors edicions alguns havien aprofitat per endur-se les olles, amagant-les sota les taules.

Cloïa així -amb un concert a la mateixa pista poliesportiva- la Festa Major d’hivern a l’espera que es mantingui cada any aquesta tradició culinària  que a més a més assegura que l’escudella és d’alta qualitat gastronòmica. Bon profit!

Jaume Garcia