Foto de grup de l’equip de recerca del projecte. Cedida
Del conjunt de monuments Patrimoni de la Humanitat de Tarragona i els municipis del seu entorn n’hi ha un que suposa un enigma indesxifrable per als historiadors i arqueòlegs: el conjunt monumental romà de Centcelles, a Constantí. Es va suposar durant temps que era un mausoleu d’alguna famíia rica, però no està gens clara la seva utilitat. Ara s’ha obert la porta a investigar en profunditat la zona i el seu entorn. Era un edifici militar, religiós, funerai, residencial? No s’ha sabut mai.
El seu sorprenent mosaic, que apareix a tots el llibres d’història romana de la península i més enllà, tot i estar deteriorat i incomplert, presenta prou superfície conservada per identificar, en tres nivells de representació, escenes de cacera, passatges de l’Antic i el Nou Testament i una alternança iconogràfica de les quatre estacions de l’any i una figura acompanyada i entronitzada. Estem parlant de la Roma cristianitzada, doncs.
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) impulsa un projecte de recerca pròpia dedicat al conjunt monumental amb l’objectiu de donar resposta a alguns dels interrogants sobre la seva cronologia i funció. Aquest dimarts 16 de gener s’ha celebrat al mateix espai la primera reunió de l’equip de recerca implicat en el projecte, durant la qual s’ha presentat la iniciativa i les actuacions previstes fins a l’any 2027.
L’objectiu principal de la recerca és canviar la concepció tradicional que es té del monument, limitada a l’edifici tardoromà que s’ha conservat fins a l’actualitat, amb actuacions que implicaran l’esplanada que envolta l’edifici, l’aqüeducte romà del Pont de les Caixes i l’estudi de l’edifici des de diferents perspectives. Amb totes aquestes accions, es vol aclarir, o contribuir a fer-ho en el futur, els enigmes que encara avui rodegen aquest monument. Els resultats del projecte han de permetre també ampliar i millorar l’experiència de la visita a Centcelles.
Es tracta del primer projecte propi d’investigació d’aquestes característiques que impulsa el MNAT, dins de la línia estratègica de treball de la institució en promoció de la recerca, la innovació i la transferència de coneixement. El projecte compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic i del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC), i està obert a la col·laboració d’altres institucions, entitats i empreses.
La directora del MNAT, Mònica Borrell, ha destacat: “Aquest projecte és una oportunitat d’unir esforços per fer-nos preguntes, plantejar nous reptes i avançar amb noves perspectives, amb objectius compartits tant amb l’Institut Arqueològic Alemany (DAI) com amb diferents investigadors dels camps de l’arqueologia, l’arquitectura i la restauració i la conservació”.
Imatge de la sala del mosaic de la cúpula amb temàtica cristiana. Foto: MNAT
Actuacions previstes
Centcelles és considerat un monument excepcional dins de l’arquitectura tardoromana i el més monumental i potent de les seves característiques i època a Hispània i probablement també a tota la part occidental de l’Imperi. Tot i la recerca realitzada, especialment a càrrec del DAI als anys 50 i 60, actualment es compta amb un coneixement parcial del conjunt i existeixen diversos interrogants tant sobre la seva cronologia (amb teories que oscil·len entre mitjans del segle IV i el primer quart del segle V) com sobre la seva funció, amb plantejaments que l’han interpretat com a vil·la, mausoleu, vil·la-mausoleu o base militar.
El projecte de recerca preveu un programa d’actuacions arqueològiques, de documentació, d’estudi arquitectònic, decoratiu i iconogràfic, i d’anàlisi també dels materials constructius, amb una perspectiva pluridisciplinària que permeti recopilar el major nombre d’indicis per tal de poder trobar resposta a tots aquests enigmes. Les actuacions es realitzaran entre els anys 2024 i 2027.
Entre les accions previstes, destaca en primer lloc la digitalització i estudi de la documentació que es conserva a l’arxiu del Institut Arqueològic Alemany de Madrid (DAI-Madrid), institució que va realitzar la primera excavació i estudi de Centcelles entre 1959 i 1976 i que col·laborarà també en el desenvolupament de la recerca. En aquest sentit, la reunió d’aquest dimarts ha comptat amb la presència del director del DAI-Madrid, Paul Scheding, que ha fet una primera entrega d’aquesta documentació.
D’altra banda, es preveuen campanyes d’excavacions arqueològiques anuals que afectaran diversos sectors de l’esplanada i els banys meridionals (que està previst que s’incorporin al recorregut de la visita), així com sondejos estratigràfics de l’esplanada, la sala de la cúpula i el Pont de les Caixes. També està previst realitzar la fotogrametria i model 3D del Pont de les Caixes, entre altres actuacions.
Equip de recerca
L’equip del projecte de recerca que es va reunir aquest dimarts 16 de gener a Centcelles té com a responsable el conservador del MNAT Josep Anton Remolà, i està format per representants del DAI-Madrid, el CRBMC, el Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), l’INSAF, l’UNED i diversos professionals de l’arqueologia i l’arquitectura.
“No podem resignar-nos a considerar com a enigmàtic un dels recintes arquitectònics d’època tardoromana més esplèndids i millor conservats de l’Imperi Romà. Aquest equip ens permetrà realitzar una aproximació realment pluridisciplinària a Centcelles per intentar resoldre qüestions fonamentals amb una recerca en la qual tenim l’obligació de considerar tots els indicis”, ha afirmat Josep Anton Remolà, responsable de l’equip de recerca.
El jaciment de Centcelles mostra restes de la vil·la romana del segle IV dC, tot i que la història de l’assentament arrenca a mitjan segle I aC.
Restitució de com era Centcelles.
Verònica Tapias
Equip de redacció
