El president de l’AEQT, Ignasi Cañagueral, dirigint-se a la premsa. Foto: Tots21
El president de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Ignasi Cañagueral, ha apuntat que les empreses químiques tancaran l’any amb una capacitat de la producció del 60%. La dada s’arrossega des del segon semestre del 2022, per la situació geopolítica i les guerres d’Ucraïna i Israel.
“Amb un 60% de capacitat no es poden absorbir tots els costos fixos. Necessites treballar al 80% per començar a ser competitiu”, ha advertit Cañagueral.
De fet, el president de l’AEQT ha confirmat que s’importa més productes dels Estats Units i la Xina, on les administracions estan donant més subvencions, i “això està provocant un daltabaix per Europa”. Per això Cañagueral ha exigit tenir “les mateixes” als governs català i espanyol.
Es tracta de productes elaborats, com el propilè, i no de matèria prima, fet que agreuja el cas, segons ha sabut Tots21. En un cas concret, un subminstrador nordamericà buscava dipòsits de 30.000 litres per a productes que també es fabriquen al polígon químic de Tarragona., un fet que fins ara no passava “Estem perdent competitivitat”, alertava Cañagueral.
La pèrdua de competitivitat també està relacionada “amb els elevats costos energètics” que suporta la indústria química, molt més elevats que en altres parts d’Europa i EUA on hi ha les matrius de les grans companyies químiques instal.lades a Tarragona i que “són les que decideixen on es fan les inversions”, ha advertit. Cañagueral ha subratllat la gravetat del cas i la necessitat que els governs comencin a actuar ja perquè tot inversió té un calendari i ja s’hi està al damunt.
Per al president de l’AEQT, les ajudes “descomunals” que estan rebent països com els Estats Units “els han descol·locat” i fa que “competir sigui difícil”. “Hem d’aconseguir el mateix aquí”, ha subratllat Cañagueral, qui ha afegit que les administracions i la ciutadania han d’entendre “la necessitat de continuar tenint el polígon químic més important del sud d’Europa”.
Unes ajudes econòmiques que se sumarien a les inversions que, segons Cañagueral, ja estan fent la trentena d’empreses que formen part de l’AEQT per avançar cap a la descarbonització de la indústria química. En aquest sentit, ha recordat que mentre no arribi l’hidrogen verd “amb quantitat i cost adequat”, l’aposta passa per l’hidrogen baix en carboni i la captura del CO2. De fet, a finals de novembre les empreses químiques ja van anunciar que volien construir magatzems geològics subterranis de CO2 a Tarragona.
Preguntat per les xarxes elèctriques tancades, el president de l’AEQT ha afirmat que, tot i que el reglament va ser aprovat l’abril passat, el document no recollia les “reclamacions històriques” del sector. Des de l’associació, han detallat que les xarxes tancades sobrevingudes per vendes i compres no han quedat incloses i que ara s’estan fent les inversions per “assegurar que totes les connexions elèctriques són independents”. “A partir d’aquí veurem quina xarxa tancada podem fer”, han detallat fonts de l’AEQT.
Al respecte ha reiterat que a Catalunya “en un horitzó de l’any 2030, que és quan tancaran les centrals nuclears, i en un context de descarbonització, necessitem energia i no s’està apostat per la fotovoltaica, l’eòlica ni es vol rebre energia a través de les línies d’alta tensió. Aleshores, d’on vindrà l’energia, doncs?”, s’ha preguntat.
Jaume Garcia – ACN
Equip de redacció
