El Jujol de Constantí es promociona als Pallaresos

🔊 Escoltar la notícia

Ja van dues edicions consecutives que l’Ajuntament de Constantí ha estat present a les Jornades Modernistes del Camp de Tarragona, que se celebren cada mes de novembre a la vila dels Pallaresos i que atreuen milers de persones interessades en el Modernisme i en l’arquitecte Josep Maria Jujol.

L’Ajuntament hi ha estat present els dos anys instal.lant un estand durant els dos dies de celebració de les Jornades i en què ha estat visible el patrimoni jujolià que es conserva a l’església de sant Feliu de Constantí. El consistori ha editat un tríptic ex professo per a les Jornades i ha visualitzat amb fotografies de gran format l’obra jujoliana de Constantí.

La parròquia de Sant Feliu de Constantí conserva una àmplia col.lecció de peces fetes per Jujol en aquells camps on tan enlluernava: el disseny fet amb fusta, metalls i el dibuix. Fidel a sí mateix, la seva obra va lligada a l’església i també a les obres de detall.

Aquesta consta principalment d’aquestes peces:

Les reixes (1911)

Són les dues reixes, idèntiques l’una de l’altra, que tanquen l’entrada de la capella de la Mare de Déu dels Dolors i l’entrada de la capella del Santíssim Sagrament. Consten de dues fulles practicables i una portella. Ambues, segons el disseny de Josep Ma. Jujol, de l’any 1911.

El sol corpori (1911)

Símbol eucarístic que penja de l’arc de l’entrada de la capella de Santíssim Sagrament. El sol eucarístic duu unes empremptes vermelles, sobreposades a una creu difuminada, als llocs del cos per on degué vessar la sang. A la cara oposada hi ha la marca dels estigmes de les cinc llagues del Senyor. Sostinguda entre els raigs, hi ha una faixa o cinta onduada de làmina molt fina.

La barana del presbiteri (1914)

És l’antiga barana del presbiterique separava aquesta zona reservada als oficiants de la litúrgia de la resta dels fidels. Actualment és exposada al cor de l’església. Té vuit tramades, les dues centrals practicables; aquestes dues tenen a la cresta una palma, símbol martirial, al·lusiu al patró. És de 1914, obra dissenyada per Josep Ma. Jujol.

La pica baptismal (1913)

Pica adossada a la paret, de forma rectangular, realitzada en marbre de pedra de Santa Tecla, sostinguda per dos lleons de marbre banc i coberta amb una tapa de fusta vuitavada.

L’any 1965 una nova pica baptismal és col·locada al mig del baptisteri, ara ampliat, un cop retirat l’altar de sant Tomàs d’Aquino. La pica rellevada, de 1913 (de Jujol), és traslladada al centre del bancal del retaule de l’església. Rematava el cimal de la reixa de l’anterior baptisteri un anyell corpori. L’esmentada reixa fou redreçada pel serraller Jordi Torrents i adaptada a la nova entrada del baptisteri. La pica baptismal és obra de l’escultor i marmolista aveïnat a Tarragona Sr. Vidal. Les pintures al fresc del nou baptisteri són obra de l’artista pintor Anton Català Gomis.

Els bancs (1915)

Es tracta de sis bancs amb agenollador: quatre a la planta de l’església, de fusta de melis, i dos al presbiteri, de fusta de caoba i més treballats; aquests darrers, reservats a l’Ajuntament.

Fent joc amb aquests bancs, hi ha quatre Genuflectoris dos al presbiteri, per als bancs de l’Ajuntament (més elegantment treballats) i dos per als quatre bancs de la planta de l’església. Van ser dissenyats per Josep Ma. Jujol. El projecte és de 1915. L’execució és de 1919 (data gravada en un dels bancs). L’any 1936, davant l’anunci que dels objectes de l’església se’n faria foc, aquestes bancs van ser traslladats i guardats en un magatzem de la plaça del castell.

Els arrimadors del Presbiteri (1915)

Els arrimadors del presbiteri són 14 en total: 7 a cada costat del presbiteri. Són plafons de fusta que decoren la paret i donen prestància als seients destinats als preveres (beneficiats) per a la pregària canònica. Els plafons duen incisions superficials sobre la fusta i invocacions sobreposades fetes amb tub de coure: El primer plafó de cada costat té una decoració especial: una T (tau), al·lusiva a la màrtir santa Tecla (evangeli); la figura eqüestre de l’emperador Constantí (avui desapareguda), amb la inscripció (epístola). El projecte és de 1915. Els suposats seients per a la comunitat beneficial situats enfront dels arrimadors no s’arriben a construir.

Els confessionaris (1919)

Tres majestuosos confessionaris (un quart està perdut): dos a l’església i un al museu parroquial. Rematats amb un pinacle quadrangular amb els símbols de sant Feliu i una airosa creu metàl.lica.

Jaume Garcia