El passeig Marítim d’Altafulla ha perdut la platja i les onades han generat destrosses en l’estructura, a tocar de les cases. Foto: Eloi Tost
Els temporals de mar cada cop més freqüents i agressius amb el litoral com a conseqüència del canvi climàtic fan que les platges i els passejos de primera línia de mar quedin malmesos uns quants cops cada any. A la Costa Daurada els casos més emblemàtics són a Altafulla i Roda de Berà, on les onades colpegen amb violència freqüentment, l’última fa tot just uns dies. En municipis que viuen en bona part del turisme de sol i platja el problema és complex, i les reparacions i aportacions de sorra que es fan periòdicament no solucionen el problema. Des de l’Estat asseguren que ja no pagaran més obres d’arranjament dels passejos. La seva aposta és clara: tirar enrere la línia de costa i deixar més espai al mar.
Segons el servei provincial de Costes de l’Estat els punts més “fràgils” de la Costa Daurada són la zona sud de la platja de Calafell (Baix Penedès), el Francàs al Vendrell, la platja llarga de Roda de Berà, la part central del passeig d’Altafulla i les platges Llarga i del Miracle de Tarragona. En tots ells, des de Costes hi ha projectes “més o menys plantejats de comú acord amb els ajuntaments”, reconeix el cap del servei, Antoni Espanya. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), l’escenari és que en els pròxims 25 anys el mar pugi uns 15 centímetres, però a partir del 2050 i fins a finals de segle pot arribar a pujar un metre.
A Altafulla la situació és delicada. Les onades impacten amb tanta força i violència contra l’estructura del passeig que se n’ha hagut de tancar un tram d’uns 100 metres. Les primeres cases són a menys de vint metres. “Són platges artificials creades cap a l’any 1995 en ple ‘boom’ de la construcció i el passeig es va construir literalment damunt la sorra”, recorda l’alcalde altafullenc, Jordi Molinera. Lamenta que durant els últims temps no s’han fet les accions preventives que tocaven i ara les solucions són “d’emergència per evitar que el mar avanci”, però “amb un ull posat a mig i llarg termini per garantir el futur”, afegeix.
Passeig marítim d’Altafulla. Foto: Eloi Tost
“Entenem la sensació d’impotència dels veïns però lluitar contra el mar és complicat”, apunta. Amb tot, posa en valor Botigues de Mar: “És un Bé Cultural d’Interès Local, està catalogat i lluitarem per la pervivència en el temps de les cases de pescadors, però això no treu que hi hagi estratègies que afectaran la imatge que tenim” de l’entorn, comenta. Entre aquestes hi ha retranquejar, però cal determinar on. “Té sentit que tinguem un aparcament amb setze places a primeríssima línia de mar o preferim un espai que ens ajudi a conservar més sorra i més platja?”, qüestiona.
I ara, què?
L’abocament de sorra i la seva idoneïtat és un dels debats que cada any es posa damunt la taula. En el cas d’Altafulla, al maig se’n van abocar uns 20.000 m3. Van durar poques setmanes. A Roda de Berà la situació es va repetir: “no ens podem gastar cada any 200.000 euros per regenerar la platja”, reconeix el seu batlle, Pere Virgili, que sosté que “el plantejament ha d’anar més enllà”. Però no és fàcil endevinar les dinàmiques del mar. A mitjans d’octubre les onades es van endur una històrica guingueta de Roda i van fer destrosses al passeig. Tres setmanes després la platja és més ampla que a l’estiu.
Per Antoni Espanya l’aportació de sorra en aquests dos casos “és una pantalla passada” i cal buscar “solucions estructurals”. Per això, ja no pagaran més obres de reparació perquè considera que no es pot “negar la realitat i gastar uns diners públics en unes obres que sabem del cert que no serviran de res”. De tota manera, si alguna altra administració -com la Generalitat- vol assumir el cost dels treballs, des de l’Estat no s’hi oposaran. “Entenem que són municipis amb un pes important en el sector turístic”, reconeix.
La batalla del dia a dia és un element que també preocupa els alcaldes. Els interessos dels agents econòmics o la voluntat dels veïns de seguir tenint platja i un bon passeig amb serveis són factors que els batlles han de gestionar. Molinera critica que al seu municipi “hi ha qui políticament ho ha jugat i veu un graner de vots en l’antigestió de la platja”. “El popular és dir que salvarem la platja i que abocarem sorra, però qui governa a vegades pren decisions impopulars que són necessàries per garantir el futur”, assenyala.
Virgili reclama “una visió més global” i concreció sobre com s’ha d’afrontar la problemàtica. “Des del ministeri només parlen de renaturalitzar els espais, no del manteniment. Ens han d’explicar si això vol dir tirar enrere el passeig o fer-lo desaparèixer. És un canvi d’estratègia, n’hem de seguir parlant i tots els agents implicats hi tindran coses a dir”, expressa. En el seu cas concret es pregunta si també cal “renaturalitzar la via del tren”, que és a menys de 50 metres del mar i que “fa de tap, de pantà i de pantalla entre la platja i la vida del poble”.
El darrer temporal va afectar el passeig i la platja de Roda de Berà. Foto: Eloi Tost
El cap del servei de Costes es mostra convençut que malgrat les reticències la visió del ministeri s’imposarà. “No hi ha res més pedagògic que un temporal. Negar la realitat, un representant públic, no ho ha de fer”, remarca. En aquesta línia, tant Virgili com Molinera reclamen ajuda a les institucions superiors, no només econòmica sinó també pedagògica. “Serà difícil d’explicar i d’entendre per la ciutadania que ha arribat un punt en el qual hem d’adaptar-nos a la climatologia i que el mar vol més espai”, raona el batlle rodenc. Des d’Altafulla, Molinera reclama “un discurs nacional de com hem de gestionar el litoral”. “La Generalitat ha fet diagnosis molt dures però molt concretes i necessitem que els partits ho assumeixin i ho traslladin a l’àmbit municipal”, defensa.
Mirada llarga
Vila-seca ha apostat per avançar-se als danys que pugui patir en el futur i ha decidit moure 20 metres enrere la línia de costa. En marxa té un projecte per canviar el passeig de la Pineda que executa i finança el ministeri, fet a partir d’un estudi municipal que mira a l’any 2100 i que exposa que el mar pujarà entre mig metre i un metre. “Es busca una solució transgressora, volem litorals resilients, que puguin canviar de morfologia davant els diferents patrons ambientals i meteorològics”, explica l’alcalde Pere Segura.
Per aconseguir-ho faran “desaparèixer” una carretera i allà hi crearan “una zona de transició de dunes que permeti fer una mobilització de sediments i de vegetació” per tal d’aconseguir una “fixació natural del terreny” que permetrà tenir un litoral “com era abans que l’home hi intervingués”. Segura afirma que si no fessin res, en moments de pujada de la marea, l’aigua podria entrar uns 70 metres cap endins, el que suposaria que el mar arribés fins la façana dels edificis de l’avinguda Pau Casals.
“Si la nostra platja no estigués edificada, no tindríem cap problema perquè la línia de costa històricament sempre ha estat mòbil. Els moviments són naturals. El que dificulta l’adaptació és l’acció de l’ésser humà. Hem edificat molt a prop de la costa i ara les platges són molt poc resilients i adaptables als temporals”, valora el batlle.
ACN
Equip de redacció
