Carles Puigdemont i Jordi Turull reunits amb Santos Cerdán, Iratxe García-Pérez i Javier Moreno. Foto: Junts
L’acord d’investidura del PSOE i Junts inclou el compromís dels socialistes d’impulsar una llei d’amnistia que inclourà els responsables i els ciutadans que “abans i després de la consulta del 2014 i del referèndum del 2017 han estat objecte de decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments”. Segons l’acord, en l’aplicació de la llei es tindran en compte “les conclusions de les comissions d’investigació que es constituiran la pròxima legislatura” en la mesura que es puguin derivar “situacions compreses en el concepte de lawfare, o judicialització de la política”. El document també inclou un mecanisme de verificació “internacional” i un compromís d’estabilitat per a Sánchez condicionat al compliment dels pactes.
L’acord signat entre el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el secretari d’Organització del PSOE, Santos Cerdán, parteix del reconeixement de les dues formacions que la situació política “permet assolir un nou acord per obrir una nova etapa i contribuir a resoldre el conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya“, i cal “desenvolupar una dinàmica per la seva resolució en termes diferents als de l’última legislatura” i alhora “procurar la governabilitat” a l’Estat.
El preàmbul de l’acord recorda els fets que van portar al conflicte a Catalunya i el fet que “una part rellevant de la societat catalana no s’hagi sentit identificada amb el sistema polític vigent a Espanya”. Recorda el 9-N, l’1-O i el 155, i destaca que les causes judicials han tingut una incidència política rellevant i resolucions d’organismes internacionals.
En aquest marc, apunta que malgrat les “discrepàncies” les dues formacions consideren que cal trobar una solució política a un conflicte que “sis anys després” segueix sense resoldre la qüestió de fons.
“PSOE i Junts assumeixen que a partir del resultat de les eleccions del 23 de juliol existeix una oportunitat que han i tenen voluntat d’aprofitar de forma responsable”. Per això aposten per la “negociació i els acords” per resoldre el conflicte, i estableixen que aquests acords “han de respondre a les demandes majoritàries del Parlament de Catalunya”.
Mecanisme de verificació “internacional”
L’apartat dels acords comença recordant les diferències en els diagnòstics de les dues formacions sobre l’1-O i la DUI del 27 d’octubre del 2017, i fruit d’aquestes diferències estableix la creació “d’un mecanisme entre les dues organitzacions” que tindrà caràcter “internacional” i que s’encarregarà “d’acompanyar, verificar i fer el seguiment del tot el procés de negociació i dels acords entre les dues formacions”.
En aquest sentit, PSOE i Junts pacten que establiran una metodologia de negociació, i estableixen que assoliran acords en dos grans àmbits: “El de la superació dels dèficits i limitacions de l’autogovern” i el del “reconeixement nacional de Catalunya”.
Per això, pacten que en la primera reunió que tindrà lloc al mes de novembre Junts proposarà la celebració d’un referèndum d’autodeterminació, i el PSOE “defensarà el desenvolupament ampli” de “l’Estatut del 2006” i el “ple desplegament i respecte a les institucions de l’autogovern i a la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya”.
Pel que fa a l’autogovern, Junts proposarà una modificació de la LOFCA que estableixi “una clàusula d’excepció de Catalunya que reconegui la singularitat en què s’organitza el sistema insistitucional de la Generalitat” i que “faciliti la cessió del 100% de tots els tributs que es paguen a Catalunya“. El PSOE, per la seva banda, “apostarà per mesures que permetin l’autonomia financera” i “un diàleg singular sobre l’impacte de l’actual model de finançament”.
Llei d’amnistia
Pel que fa a la llei d’amnistia, els dos partits sostenen que s’impulsarà per “procurar la plena normalitat política, institucional i social” com a “requisit imprescindible per abordar els reptes del futur immediat”. Inclourà tots els actes que abans i després de la consulta del 2014 i el referèndum del 2017 han estat objecte de “decisions o processos judicials vinculats a aquests esdeveniments”.
En aquest apartat, inclouen una referència als casos de ‘lawfare’ en el sentit que es tindran en compte en l’aplicació de la llei “les conclusions de les comissions d’investigació que es constitueixin la pròxima legislatura”.
L’acord també estableix el compromís d’ampliar “la participació directa de Catalunya a les institucions europees i altres organismes i entitats internacionals”.
Compromís d’estabilitat
Per últim, l’acord estableix un compromís d’estabilitat. Junts votarà a favor de la investidura de Pedro Sánchez, i promet donar-li estabilitat al Congrés amb un compromís “subjecte als avenços i compliment dels acords que resultin de les negociacions”.
ACN
Equip de redacció
