La relació Domènech i Montaner i Jujol clou les Conferències Modernistes dels Pallaresos

🔊 Escoltar la notícia

Domènech i Montaner versus Jujol. La relació professor-alumne, l’aprenentatge del deixeble i la seva posterior i enorme llibertat creativa, que faria que inevitablement se separessin els seus camins, va ser l’eix de la quarta i darrera conferència modernista del cicle que va començar als Pallaresos el passat 4 d’octubre. El cicle ha suposat l’entremès de l’esclat final que es viurà al municipi els dies 3, 4 i 5 de novembre amb les Jornades Modernistes.

Isabel Zaragoza, Sander Laudy i Manel Margalef foren els protagonistes de la taula de diàleg que va tenir lloc el dimecres, 25 d’octubre. La primera és directora de la Càtedra Jujol -ha substituït en el càrrec el prestigiós Juan Mercadé-, el segon, un arquitecte holandès vinculat al besnét de Lluís Domènech i Montaner, que no va poder assistir a la taula rodona, i finalment Manel Margalef, el conductor de l’acte, doctor en Belles Arts, llicenciat en Història de l’Art i director del Museu d’Art Modern de Tarragona.

“Enigmàtic, culte, divertit, irònic, contradictori i lliure quan es vol expressar”, un “addicte als invents”. Així definia Jujol el besnét de Domènech i Montaner, en paraules llegides per l’arquitecte holandès. Això el diferenciaria del seu mestre tot i haver partit ambdós de l’eclecticisme, però Jujol el portaria al límit. Allò que és efímer s’imposa en Jujol contra la solemnitat de Domènech i Montaner.

Manel Margalef també insistia en les divergències dels dos mestres. “Domènech i Montaner és més acadèmic, elabora edificis simètrics, mentre Jujol s’ahi allunya i trenca amb l’estructura, es lliura a l’acció directa sobre el material i presenta unes estructures assimètriques”.

Isabel Zaragoza, al seu torn, mostrava documentació inèdita de l’examen final de carrera de Jujol i de l’acte del seu nomenament com a professor. La relació d’ambdós s’iniciaria a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, sent-ne Domènech i Montaner professor i director i Jujol, un alumne avantatjat. Domènech conduiria Jujol i els alumnes a un seguit de visites a monuments de diferents ciutats espanyols en una mena de viatge iniciàtic-artístic i s’iniciaria una intensa relació entre ells.

Els camins es bifurcarien després i Jujol esclataria en un moviment de rauxa: “Mai no es repeteix”, afirmava la directora de la Càtedra Jujol, un magisteri “que començà amb ell i encara no ha acabat” i que aconsegueix “elevar a art el reciclatge de materials”. Josep Llinàs, el gran arquitecte profund coneixedor de Jujol, definiria la seva obra com “quelcom destinat a desaparèixer, però que no desapareix mai”.

En finalitzar l’acte se serví una copa de vi D.O. Tarragona, gentilesa de Bodega Padró: IPSIS CHARDONNAY i IPSIS SELECCIÓ CRIANÇA. Bodega Padró oferirà diverses degustacions de vermut duant les Jornades Modernistes.

Consulteu la programació completa en aquest enllaç.

Jaume Garcia