Imatge que oferia el Centre Jujol aquest dimecres durant la conferència de Carabí-Bescós. Foto: Francesc Sech
Segona jornada de les Conferències Modernistes dels Pallaresos i segon ple a la sala d’actes del Centre Jujol. Aquest cop, per seguir una lliçó magistral d’explicació i interpretació arquitectònica al voltant de la Casa Bofarull, l’esplèndid casalot dels Pallaresos que Josep Maria Jujol va reformar i ennoblir durant més de 20 anys.
Era el torn d’un reconegut expert en Jujol i molt especialment en el propi edifici que les germanes Dolors i Pepita Bofarull van encarregar de reformar en 1913 a Jujol. Es tractava de Guillem Carabí-Bescós, doctor arquitecte, professor del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC), ETSAB (UPC) i autor d’una molt valorada tesi doctoral que publicaria resumida en el llibre ‘La transformació com a procediment’.
En el relat que féu de com Jujol va ennoblir un casalot poc atractiu, Carabí destacà especialment la torre amb la seva famosa escala interior com a eix de l’edifici i la simbologia religiosa i terrenal que la sustenta, una escala que lliga la torre al terra, però que s’enlaira al cel en una doble direcció helicoïdal, un sentit de rotació molt pronunciat per les formes i que és a la vegada símbol de moviment, és a dir, de vida.
Considerat modernista, Jujol es comença a distanciar d’aquest potent corrent i això s’aprecia a Casa Bofarull, per exemple en l’àngel-penell, retrat d’una noia tarragonina amb braços musculats i peus calçats, un àngel que seguirà les noves tendències estètiques que marcaria en bona mesura Eugeni d’Ors i que donarien el pas al Noucentisme.
Gullem Carabí-Bescós, amb l’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos. Foto: Francesc Sech
En la conferència, Carabí aportava nombroses il.lustracions del procés creatiu dels diferents elements centrals que composen Casa Bofarull, mostrant les influències rebudes per Jujol en recintes com la Catedral de Mallorca, on treballà amb Gaudí, o gravats antics del Palau Arquebisbal de Barcelona. Fins i tot detallà que l’alçada de la torre -22 metres- és similar a la de la torre del campanar de l’església dels Pallaresos, com si no volgués superar-la i formés una parella de ball.
O la surrealista presència a la coberta piramidal d’elements incrustats com un porró i un plat situats de manera invertida, col.locats a prop de l’àngel-penell, com si anunciés un esmorzar celestial des de la perspectiva dels àngels, una interpretació que en feu un altre mestre en Jujol, Josep Llinàs, tot i que Carabí s’inclina més a pensar que es tracta d’objectes casolans, ja que n’apareixen d’altres.
En fi, un exercici apassionant d’interpretació arquitectònica i estètica que confirma la inacabable riquesa de matisos de l’obra de l’arquitecte i artista tarragoní que es troba enterrat als Pallaresos. L’alcalde, Xavier Marcos, destacava l’alt nivell cultural que han assolit aquestes Conferències Modernistes, que presenta cada setmana Josep Maria Buqueras.
Dimecres vinent, 18 d’octubre, arribarà la tercera conferència de la mà del director del Palau Güell de Barcelona, Guillem Mundet, que parlarà d’aquest extraordinari edifici creat per Gaudí.
Jaume Garcia
Equip de redacció
