Gerard Pagès (CEO Solargest): “Si Catalunya fos independent, estaria a la cua en implantació de renovables a Europa”

🔊 Escoltar la notícia

Instal·lada al polígon Agroreus, Solargest és una empresa dedicada a la instal·lació de plaques fotovoltaiques tant a nivell residencial com industrial. Des de fa un parell d’anys, però, ha obert dues línies de negoci noves: les instal·lacions aerotèrmiques i els carregadors de vehicles elèctrics. Parlem amb el seu CEO, Gerard Pagès, sobre l’evolució del sector, la legislació actual i la problemàtica que aquesta comporta per aconseguir que Catalunya es posi les piles per assolir la transició energètica.

Com van ser els inicis de Solargest?

Solargest va néixer l’any 2013, però el seu camí comença anys enrere. Forma part d’un grup i la primera empresa amb què vam muntar plaques solars va néixer al 2006. A Espanya, del 2006 al 2009, hi va haver un boom d’instal·lacions solars fotovoltaiques que anaven amb prima. Eren les primes a les renovables. Aleshores, amb un Real Decret, van canviar la normativa retroactivament. No contents amb això, del 2010 al 2014, hi havia una moratòria a Espanya conforme no es podia instal·lar cap placa solar. Estava prohibit. Davant d’això, nosaltres vam haver de fer una reestructuració perquè no podíem fer instal·lacions noves i ens vam dedicar a fer manteniment d’instal·lacions. A més del manteniment de les nostres instal·lacions, com que moltes empreses van haver de tancar, vam agafar el manteniment d’instal·lacions d’altres empreses.

Al 2013, quan es començava a parlar d’aixecar la moratòria i el preu de les plaques solars havia baixat, va pujar la demanda d’instal·lacions per vivendes aïllades i aleshores va ser quan el meu germà i jo vam crear Solargest. En els inicis, ens dedicàvem a les instal·lacions solars d’autoconsum i al seu manteniment i així vam seguir. Des de fa un parell d’anys, però, hem incorporat les instal·lacions aerotèrmiques i els carregadors de vehicle elèctric. I ara tenim tres línies de negoci.

Quin tipus de clients té Solargest?

Treballem tant a nivell residencial com industrial i també fem parcs solars. Una dels valors de la nostra empresa és que no subcontractem res, tot el personal és nostre. Actualment tenim una plantilla d’entre 35 i 40 treballadors.

Com ha evolucionat el sector a nivell empresarial des que van començar fins ara?

Ha evolucionat moltíssim. Quan vam crear Solargest, a la província de Tarragona, les empreses d’autoconsum es comptaven amb els dits d’una mà. Amb el boom d’aquests dos últims anys, ara hi ha moltes més empreses. Però, tot i que hi ha molta oferta d’empreses, no tenen els treballadors qualificats. Això ha fet que hi hagi bastant d’intrusisme en el sector, la qual cosa ha provocat que nosaltres hàgim hagut d’arreglar instal·lacions que no havíem fet nosaltres.

I pel que fa a les instal·lacions?

Les instal·lacions s’han disparat per dos motius. El primer és el preu dels equips, que ha baixat molt, i el preu de l’electricitat, que ha pujat. Per tant, no afecta massa el fet que hi hagi subvencions o no perquè els números surten igual per al client.

El segon motiu té a veure amb la compensació dels excedents. Després d’una època en què, si no tenies bateries, el que no utilitzaves ho perdies, va arribar un moment en què els excedents es podien compensar. Això també va fer que canviés el perfil del client. Inicialment, els clients eren de tipus industrial, empreses que treballaven de dilluns a diumenge i, per tant, no tenien excedents. L’any 2019, quan es poden començar a compensar aquests excedents, es dispara la demanda per les fotovoltaiques d’autoconsum. Tot i això, però, la compensació no és com hauria de ser perquè compensen només entre una tercera i una quarta part del que pagues.

I aquí ve també el canvi en el component dels equips. Quan vam començar, fer una instal·lació amb bateries era impensable i, en canvi, ara cada vegada més es fan amb bateries amb acumulació. Quan el client està produint amb les plaques solars és quan no està a casa o té poc consum. Si això ho injecta a la xarxa, li paguen amb excedents, però si té bateries, pot emmagatzemar l’electricitat i fer-la servir quan va més cara. Per tant, la tipologia d’instal·lacions ha canviat.

Tal com estar ara la legislació, que ha anat variant molt en els darrers anys, està bé, és coherent?

És coherent però hi ha dos temes importants. El primer és que s’ha gestionat malament el tema de les subvencions. Hi ha hagut un gran descontrol amb les subvencions, que van sortir publicades al setembre de 2021 i avui encara estan fent tràmits, cap client ha cobrat i encara els hi estan demanant documents.

A nivell legislatiu, comparat d’on venim, és per tirar coets. Venim d’una moratòria que, quan s’acaba, dona pas a l’impost al sol, un impost que no es va aplicar mai perquè Europa no ho hagués permès. Era tan bèstia que deia que et podies fer la instal·lació d’autoconsum i qualsevol excedent que anés a la xarxa no només no te’l pagaven, sinó que, com estaves fent servir la xarxa, havies de pagar peatge. A continuació, s’elimina l’impost al sol, però no es compensen els excedents. Ara, com a mínim, els pots compensar a la factura o vendre’ls. Evidentment, després de tot això, ara estem molt bé, però, si em preguntes què demanaria, el que passa a altres països d’Europa, el balanç net, que compensin els excedents al preu que tu els envies a xarxa.

D’altra banda, hi ha un tema força problemàtic, el de les comunitats energètiques o autoconsum compartit. El problema és el temps que triga la distribuïdora en donar els permisos, que es pot allargar entre 8 i 10 mesos. Aquest és un dels temes amb què estem fent pressió a la Generalitat.

Quins projectes destacaria dels que ha signat Solargest?

Del que estem més orgullosos és d’haver aconseguit que comunitats de veïns d’urbanitzacions es posin d’acord per instal·lar plaques fotovoltaiques a totes les cases. Això ha passat, per exemple, a la Mineta de Reus i també a Tarragona. Tenim projectes més grans, projectes industrials, però el fet d’entrar l’autoconsum a les comunitats de veïns és el que més ens satisfà.

D’altra banda, intentem col·laborar amb institucions sense ànim de lucre. Hem regalat la instal·lació solar per la coberta de la Fundació Rosa Maria Vivar a Reus, en un edifici de la Creu Roja i en altres fundacions.

I pel que fa als futurs projectes, quins destacaria?

Una de les coses que més ens ha costat desenvolupar i que volem fer són els parcs solars a Catalunya per la complicació que suposa a nivell legislatiu. Això només depèn de la Generalitat. A Espanya se’n fan molts, però aquí no. El problema és que només poden estar ubicats a llocs molt concrets i això complica molt. Només com a curiositat, deixant de banda idees polítiques, si Catalunya fos independent, estaria a la cua en implantació de renovables a Europa.

La Generalitat estableix que les plaques fotovoltaiques han d’estar a les teulades, però tenim les teulades que tenim. Si volem fer la transició energètica i tancar les nuclears, amb això no n’hi ha prou. Hem de fer parcs solars també. El problema és que el Govern català dona prioritat al fet que els terrenys tinguin capacitat agrològica, prescindint que s’estiguin conreant o no. Hi ha molts pagesos que no estan conreant les seves terres que podrien tenir un extra per a la seva jubliació venent aquests terrenys per fer parcs solars, però la Generalitat no ho permet si són conreables.

De fet, els grans projectes no es fan a Catalunya, sinó a València i l’Aragó. Des d’allí s’haurà de donar subministrament a Catalunya. Com ho solucionen? A través de MATTs. Ja n’hi ha quatre d’aprovades. Una línia d’alta tensió trinxa el territori, cap propietari veu un euro i l’administració tampoc. Després de fer pressió, la el Govern diu ara que si el terreny no és molt gran, s’hi poden instal·lar parcs fotovoltaics, però, en ser petits, no sortiran a compte econòmicament.

Per tant, a més de continuar amb el tema de l’autoconsum a les cobertes, tant residencials com industrials, també ens volem enfocar als parcs solars a Catalunya.

Pel que fa a les altres dues línies de negoci, la Comissió Europea ha dit que l’aerotèrmia és el sistema de climatització més eficient que hi ha i volen que al 2030 a Europa hi hagi 10 milions de sistemes d’aerotèrmia nous. Aquí sí que hi ha ajudes i tots els programes d’eficiència energètica aniran encarats a l’aerotèrmia. Això és a nivell més residencial, substitueix la caldera de gas o de gasoil i funciona amb electricitat. Per tant, si s’instal·len plaques solars, pots ser pràcticament independent.

I, d’altra banda, cada vegada instal·lem més carregadors per a vehicles elèctrics, ja sigui per a particulars o per a administracions.

Què en pensen de l’hidrogen verd?

La nostra empresa és sòcia fundadora de la Vall de l’Hidrogen de Catalunya. Hi creiem. El problema, però, és el mateix, va tot lligat. D’hidrogen blau ja se n’està fent avui dia, que és el que es fa cremant combustible fòssil. Per aconseguir hidrogen verd, cal produir hidrogen però amb energies renovables. Per tant, necessitem grans parcs solars o eòlics perquè l’hidrogen verd sigui una realitat a casa nostra.

Arribar, arribarà perquè, per exemple, una de les grans MATTs que s’estan construint l’està fent Repsol. Com que no han pogut fer un parc solar a Catalunya, l’estan fent a l’Aragó i des d’allí, a través d’una línia d’atenció, arribarà a Catalunya. per tant, hidrogen verd? Sí, però amb molts interrogants. Si no es munten més parcs eòlics i solars on s’hagi de generar, moltes empreses no podran accedir-hi.

V.Tapias