El fins ara director general de Consum de les Illes Balears i ex alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha deixat el càrrec a Consum per la porta gran. Alonso ha estat cesat en el càrrec després de ser escollit candidat de Sumar-ECP per Tarragona a les pròximes eleccions generals per incompatibilitat. Abans de marxar, però, ha conclòs un estudi que pot salvar milers de famílies del desnonament si tenen hipoteques signades abans de l’any 2011.
L’informe l’ha donat a conèixer la Direcció General de Consum de la Conselleria de Salut i Consum del Govern Balear, un informe financer que obre la porta a les persones amb hipoteques signades abans de 2011 a renegociar la quota mensual si presenten dificultats econòmiques, amb la qual cosa permet eludir el desnonament.
Aquest informe, que es posa a disposició de tots els afectats, així com dels actors implicats en el procés hipotecari, evidencia l’existència d’una imprecisió en el text contractual que es firmava habitualment, que permet que els afectats puguin negociar el pagament d’una part de la quota mensual en cas de patir una situació de vulnerabilitat econòmica. L’informe, el van donar a conèixer recentment la consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, i el director general de Consum, Fèlix Alonso, així com el seu autor, el matemàtic Guillem Bou.
L’informe financer, encarregat per a la Direcció General de Consum, explica les circumstàncies en les quals les persones interessades podran reconèixer si un préstec hipotecari és REDAL (del llatí Redito ad Libitum) i, per tant, es poden acollir a l’opció de «devolució a voluntat». Aquesta opció permetria al client afectat renegociar la quota si, per dificultats econòmiques, no pot atendre el pagament mensual després de les darreres pujades. En aquest cas, la persona o família endeutada tindria dret a retornar un import menor fins a arribar, en els casos més extrems, a pagar la quantia equivalent als interessos, més un cèntim d’euro.
Aquest informe es publicarà a la pàgina web de la Direcció General de Consum (portalconsum.caib.es) perquè estigui a l’abast de totes les persones interessades, especialment els afectats, jutges, magistrats, gabinets jurídics, associacions de consumidors o oficines antidesnonaments, per comprovar si una hipoteca és REDAL i, si és així, avaluar si es pot sol·licitar davant l’entitat una renegociació consensuada de les quotes. Això podria permetre aturar impagaments i fins i tot desnonaments, inevitables amb altres fórmules.
L’informe exposa que els contractes REDAL mostren una clara indefinició de les quotes que s’han de pagar per capital o interessos i això fa que sigui impossible que el client pugui definir les quotes futures. Davant aquesta incertesa, l’autor de l’informe conclou que els afectats es poden beneficiar per rebaixar la quota mensual recalculant el pagament mensual a quanties que es pugin abonar segons la situació econòmica de cada afectat.
Opcions per als consumidor més vulnerables
La consellera de Salut i Consum, Patricia Gómez, ha explicat que l’objectiu d’encarregar l’informe i de fer-lo públic ─perquè será a disposició de tots els ciutadans─ és donar una opció més als consumidors més vulnerables per evitar situacions d’impagaments i desnonaments. «Ens preocupen les persones i aquest Govern fa tot el que té al seu abast per ajudar els consumidors vulnerables que pateixen dificultats».
Segons ha explicat el director general de Consum, Fèlix Alonso, aquest concepte de pagament a la carta pot significar un «canvi radical en les obligacions dels clients endeutats amb hipoteques anteriors a 2011, molt més beneficiosa que el límit d’ingressos (25.200 euros anuals) que requereix el codi de bones pràctiques acceptat per les entitats bancàries per modificar les hipoteques variables».
Per la seva banda, l’autor de l’informe, Guillem Bou, assenyala que «l’informe permet donar a conèixer, després d’un estudi rigorós, que la indefinició en aquestes hipoteques permet renegociar les quotes mensuals en cas de necessitat. Les hipoteques REDAL eren un secret de domini públic i ara s’ha pogut demostrar».
D’acord amb el que recull l’informe, el Banc d’Espanya ja va alertar el 2002 que, sense una fórmula o mètode explicitat en el contracte, no hi ha un import pactat de les quotes i que, per tant, l’entitat no pot imposar un sistema d’amortització ni tan sols en el casos en què fos un sistema existent o que es fes servir habitualment. Prova d’això és que tant l’Associació Hipotecaria Espanyola (AHE) com el Banc d’Espanya varen publicar documents en els quals ja es parlava de «contractes sense fórmula», un dels tipus de REDAL existents.
Equip de redacció