Façana de l’Ajuntament de Tarragona. Foto: Tots21
El que acaba ara ha estat un dels mandats més complexos a l’Ajuntament de Tarragona -tempestes meteorològiques, accidents químics, la pandèmia i inestabilitat en el govern municipal- i, pel que indiquen les enquestes, el que arriba no es preveu massa més senzil. Tot apunta que l’Esquerra Republicana de Pau Ricomà i el PSC de Rubén Viñuales es disputaran l’alcaldia, però l’aritmètica de pactes és la que decidirà qui s’alça amb la vara d’alcalde. ERC segueix jugant fort la carta del canvi i la transformació i el PSC, la gestió.
Fa quatre anys, després d’aconseguir un pacte a quatre, Esquerra Republicana, amb Pau Ricomà al capdavant, aconseguia l’alcaldia de Tarragona, la primera després del franquisme, i deixava sense opcions al socialista Josep Fèlix Ballesteros, el més votat dels darrers comicis. D’aquesta manera Ricomà iniciava un govern en minoria, amb tan sols nou integrants, pactant amb En Comú Podem i amb el suport extern de la CUP i de Junts per Tarragona.
El 2021, Junts per Tarragona i la CUP acabaven entrant al govern amb un pacte signat al mes de juny, però la marxa de Carla Aguilar (ECP) de l’Executiu tarragoní va provocar una crisi amb ERC que va complicar, i molt, que el govern tirés endavant determinades qüestions, entre elles, el pressupost per a 2022.
Així les coses, el govern de Tarragona quedava format, a mitja legislatura, per 7 consellers d’ERC, 3 de Junts X Tarragona, 2 de la CUP i Hermán Pinedo, inicialment d’ECP, que va acabar esdevenint conseller no adscrit. A l’oposició quedaven els set consellers del PSC, 2 de Ciutadans, 2 del Partit Popular, 1 d’En Comú Podem i dos consellers no adscrits.
De cara al 28M, les enquestes apunten que les formacions polítiques hauran de pactar si volen tenir la majoria absoluta dels vots a l’Ajuntament de Tarragona (14) i, tenint en compte el que els candidats han dit durant la campanya, la situació es complica. PSC no pactarà ni amb VOX ni amb la CUP ni amb ERC. Al mateix temps, ERC també ha vetat els partits d’extrema dreta i, evidentment, el PSC. La CUP i Junts tampoc governaran plegats i En Comú Podem també ha deixat clar que no pactarà amb la candidatura de Jordi Sendra. Així doncs, l’únic pacte que garantiria una governabilitat a Tarragona seria el d’ERC i PSC, els dos partits amb major nombre de vots en les passades eleccions, però, pel que diuen els seus candidats, aquest pacte seria pura ciència ficció.
La plaça del Mercadal de Reus en campanya electoral. A l’esquerra, façana de l’Ajuntament. Foto: Tots21
L’enigma Reus
‘Rússia és una endevinalla, embolicada en un misteri i dins d’un enigma’, deia Churchill sobre la Unió Soviètica. Una cosa semblant es pot aplicar al panorama electoral que es dibuixa a Reus per al proper diumenge: no se sap res. Si ens fiem de les poques enquestes aparegudes, PSC -Sandra Guaita- i ERC -Noemí Llauradó- van al capdavant frec a frec, amb lleuger avantatge socialista, seguida de Junts, que estrena candidata en Teresa Pallarès, que substitueix Carles Pellcier, un alcalde molt popular que ha exercit durant 12 anys.
Ara Reus, amb dos regidors i amb Dani Rubio al capdavant, busca ampliar aventatge i sobretot necesita tornar a ser decisiu, és a dir, que no hi hagi dues formacions que sumin majoria absoluta i el deixin fora. Han hagut de recórrer 1.000 quilòmetres en la campanya per convèncer els votants.
Ciutadans, amb tres regidors a l’inici del mandat, ha d’evitar de totes totes no quedar fora del saló de plens. Débora García ha fet una campanya agressiva posant de nou damunt la taula els mals de l’independentisme, la llengua i jugant amb un missatge liberal radical, per evitar fuites de vots. La CUP, amb tres regidors, tractarà de gobernar tot i que pot tenir una fuita amb David Vidal, que es presenta amb una marca nova, Reus en Moviment.
Queden les incògnites del PP -fora del consistori el darrer mandat quan hi havia estat representat durant dècades-, que presenta la novell Sílvia Virgili al capdavant; Valents, on s’estrena Dolors Compte, exregidora del PP; Vox, el ja mencionat Reus en Moviment i En Comú Podem, amb Nazaret Troya de cap de cartell intentant accedir al consistori. La participació serà notablement baixa i pot afavorir l’entrada d’alguna d’aquestes formacions. En 2019 va arribar a ser d’un històric 60,7%.
En tot cas, el pactisme será més necessari que mai. Qualsevol pacte és posible, no queda res descartat, es pot repetir el Junts-ERC -amb o sense Ara Reus-, o bé el PSC podria aliar-se amb ERC o Junts. A Reus no hi ha les línies vermelles tant marcades com succeeix a Tarragona.
Cambrils laberíntic
A Cambrils també es podría aplicar la frase de Churchill amb l’afegit de les guerres intestines que es viuen al sí de diversos partits i el foc creuat nascut de la moció de censura de l’NMC d’Oliver Klein -actual alcalde des de fa any i mig-, PSC i Ciutadans, que van deixar a l’oposició l’ERC de Camí Mendoza -alcaldessa als dos anys i mig inicials- i Lluís Abella -de Junts, substituït per Enric Daza, que era a l’inici del mandat el número 2 d’Oliver Klein. Juga també la lliga el PP de David Chatelain i Ciutadans, amb un resultat espectacular fa quatre anys, tracta de rendibilitzar l’obra feta el darrer any i mig de la mà del candidat Juan Carlos Romera. En aquest mandat fins a tres regidors han passat a la banqueta dels no adscrits.
Salou: Granados contra la resta
Dels grans municipis del Camp de Tarragona, a Salou és son les coses están més clares: Pere Granados guanyarà si no salta la sorpresa. Ho fa amb una marca electoral on s’hi suma el PSC, partit que està a l’alça a tot arreu. Granados busca la majoria absoluta -11 regidors-, i si no l’aconsegueix, haurà de pactar. Tot està obert, però si Granados queda a un sol regidor de la majoria -o fins i tot a dos- no li caldria pactar, almenys de moment.
Té d’adversaris Marc Montagut, vell conegut amb qui ha governat junts, i que ha desfermat una cridanera i sorprenent campany electoral per assegurar-se sortir elegit i ser decisiu. ERC ha canviat de candidat, el PP repeteix amb Mario García al capdavant -vell enemic de Granados, però a l’hora dels pactes mai se sap- i Ciutadans s’estrena amb Susín, una formació que també podria pactar si surt del mrasme de la marca i aconsegueix asseure’s al saló de plens. Quedarà per veure què farà el Junts de la Martina Fourier i, especialment, si hi ha vot ocult a Vox.
Vero Tapias / Jaume Garcia
Equip de redacció
