Una dona revisa les ofertes de pisos en una immobiliària. Foto: ACN
El Govern iniciarà accions per expropiar fins a 189 habitatges buits propietat de grans tenidors de 14 municipis declarats de demanda forta i acreditada i amb demanda de meses d’emergència per destinar-los a lloguer social. Així ho reflecteix l’acord de Govern aprovat aquest dimarts en el Consell Executiu. La Generalitat requerirà als propietaris d’aquests prop de 200 habitatges que acreditin que el seu pis no està desocupat i, si no ho poden fer, s’iniciarà un procés de negociació perquè els destinin a lloguer social i en última instància s’optarà per l’expropiació forçosa. El Govern espera poder disposar dels primers habitatges a partir del 2024.A la demarcació de Trragona, els municipis afectats són Reus, Roda de Berà, Tarragona i Valls.
Per ara, la Generalitat disposa ara d’uns 5 milions d’euros que servirien per expropiar, de moment, entre 50 i 70 habitatges per destinar-los a lloguer social, tot i que no des descarta acollir-se a una nova línia de crèdit per augmentar aquesta xifra.
La gran majoria dels habitatges pertanyen a grans propietaris com bancs i fons d’inversió i provenen d’execucions hipotecàries o dacions en pagament, tot i que la Generalitat ha declinat especificar la identitat dels tenidors. D’aquesta mesura, n’estan exclosos els petits propietaris.
Els 14 municipis on s’han detectat els 189 habitatges són Cornellà de Llobregat, Figueres, Lloret de Mar, Mataró, Mollet del Vallès, Reus, Roda de Berà, Rubí, Salt, Tarragona, Valls, Vic, Viladecans i Vilanova i la Geltrú. Són les localitats amb forta demanda acreditada d’habitatge social que van respondre a l’oferiment de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya a 45 municipis per adherir-se a un conveni per detectar i registrar els pisos buits i amb un major increment de sol·licituds valorades per les meses d’emergència. En aquest sentit, el Govern espera que aquesta iniciativa suposi un efecte multiplicador i la resta de localitats s’hi vagin afegint.
A tot Catalunya, hi consten 31.198 habitatges buits, incloent els de Barcelona, que té una mesa d’habitatge pròpia; i hi ha 1.800 casos a les meses d’emergència. Per detectar els pisos buits, es creuen dades com el padró i els consums i també es fa una inspecció física.
El conseller de Territori, Juli Fenrández, ha explicat que l’objectiu és “mobilitzar” el parc d’habitatge social disponible per donar resposta als ciutadans en situació “d’alta vulnerabilitat” i ha afegit que el Govern utilitza “totes les eines que té a la seva disposició” per donar resposta a les situacions de vulnerabilitat i emergència habitacional.
Passos abans d’arribar a l’expropiació forçosa
Els pisos que poden ser expropiats consten en el registre d’habitatges buits i que un cop s’hagi detectat que porten més de dos anys sense ser habitats de manera injustificada, es farà un requeriment al propietari perquè en el termini d’un mes acrediti que no està desocupat. Si demostra que està ocupat o que per exemple està en el mercat de lloguer ordinari, l’expedient quedarà tancat.
En cas contrari, s’obrirà un període de tres mesos per tancar un acord entre les parts sobre el destí de l’habitatge. Una de les opcions és pactar un preu de venda o que el propietari i l’administració arribin a una entesa per destinar-lo a lloguer social per als col·lectius amb vulnerabilitat acreditada. En aquest cas, la durada dels contractes són els que estableix la LAU: de set anys si són de persones jurídiques i cinc si són de persones físiques.
Però si després dels tres mesos no es tanca un acord, el procés d’expropiació tirarà endavant i passaran a mans de la Generalitat després d’abonar una quantitat equivalent al valor cadastral a la Caixa General de Dipòsits a disposició del propietari i es deixaria la concreció del seu valor real per més endavant.
La gestió dels pisos expropiats aniran a càrrec de l’Agència d’Habitatge, que els destinarà a famílies vulnerables incloses en les meses d’emergència d’aquests municipis o a col·lectius com les víctimes de la violència masclista.
Fernández reivindica que són mesures “tangibles” davant de les del govern espanyol
En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Fernández ha reivindicat que la posada en marxa els propers dies del procés d’expropiació d’habitatges buit forma part d’un paquet de mesures “tangibles” i ho ha contraposat amb els anuncis del govern espanyol en matèria d’habitatges que “no ens porten gaires novetats”:
El conseller ho ha dit en referència, per exemple, a l’anunci del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, sobre els avals hipotecaris en el 20% de la compra de nous habitatges perpart de joves fins a 35 anys i els pisos de lloguer assequible a terrenys de Defensa o la mobilització de 50.000 habitatges de la Sareb. “Que la Sareb vol vendre pisos ho sabem, no només ho sabem sinó que fa mesos que treballen en una d’aquestes línies”, ha assenyalat el conseller, que considera que anuncis com els de l’executiu espanyol generen “més incertesa”.
Amb tot, el titular de Territori ha comentat que en una qüestió tan “rellevant” com la manca d’habitatge assequible “és que les mesures vagin acompanyades d’un desplegament immediat”.
ACN
Equip de redacció
