Martí Marfà, director artístic de la FIM Vila-seca. Foto: Àlex Rademakers.
La FIM, la fira de música emergent i familiar de Vila-seca, ja ha posat en marxa el seu compte enrere. Del 4 al 7 de maig de 2023 torna la fira dedicada a grups emergents en l’àmbit de les músiques modernes i companyies i espectacles de música familiar. El seu director artístic, Martí Marfà, ens parla sobre l’edició d’enguany.
Quines són les novetats de la FIM 2023?
La principal novetat és que ampliem la fira un dia més. Fins ara fèiem de divendres a diumenge i enguany farem de dijous a diumenge. Això té un doble objectiu: per una banda, poder oferir una programació més àmplia tant per al públic en general com per a l’escolar i, per l’altra, oferir també un dia més als professionals de la indústria de la música que participen en l’esdeveniment.
Si hi ha més dies de fira vol dir que hi ha més grups?
N’hi ha aglun més. Hi ha 42 propostes en la programació oficial, però, a més, enguany hem treballat amb diferents col·laboracions per música de km0, però no només, i que ens fa ampliar el nombre d’actuacions fins al centenar.
Una de les coses que crida l’atenció de la FIM és la feminització dels escenaris.
Som una fira professional on venen professionals i programadors i programadores a veure quin és l’estat de l’escena i aquí veuran propostes que després programaran. El sector dista molt de ser paritari i això és tan fàcil com mirar els cartells dels grans festivals. Nosaltres, al ser prescriptors, volem contrarestar les tendències del mercat. Des del primer any que vaig estar de director (aquesta és la tercera edició) ja vam fer un esforç perquè la presència femenina fos majoritària per demostrar que es pot fer una programació de qualitat amb majoria de dones als escenaris i per enviar un missatge al món de l’escena i dir: “Escolteu, això ha de canviar, us oferim un catàleg de propostes molt ampli i podeu triar propostes en femení”. Entre el 65 i el 75% de propostes que ens arriben són masculines, però fem un esforç per contrarestar això perquè, si no fem discriminació positiva, no canviarà mai.
Per una banda, la fira va dirigida a un públic familiar i, per l’altra, a professionals. Què ofereix aquesta segona branca?
És una fira per al públic familiar i també per a professionals perquè el que programem, el que veu el públic familiar, també són les propostes que oferim als programadors. A banda, els professionals tenen uns espais i activitats exclusius, que és on es fa negoci. A les fires comercials es fan presentacions dels catàlegs de les diferents agències de management, reunions ràpides entre managers i programadors i també activitats de reflexió, trobada… És a dir, es faciliten espais on es puguin donar trobades més informals. L’avantatge és que el professional té, en un espai i un temps, moltes propostes que podrà programar i molts professionals del sector amb els quals pot contactar.
Quin percentatge ve de públic familiar i quin de professionals?
L’any passat vam tenir unes 9.000 persones i el públic professional van ser 400 persones.
I la seva procedència?
Són professionals de Catalunya, bàsicament, perquè són bandes de Catalunya i, pel seu caràcter, es programaran aquí, però també venen del País Valencià, de les Illes i de l’Aragó.
És la tercera edició que dirigeix Marfà. Foto: Àlex Rademakers.
Enguany s’han establert diferents col·laboracions. Ens en fas cinc cèntims?
Els dos primer anys de la nova etapa de la fira van ser de represa i posicionament i aquest tercer any vaig veure que ja era moment de fer aliances que donessin a la fira una projecció més enllà de si mateixa. Hem traçat diverses aliances, una amb la fira Trova del País Valencià. Ells proposen un artista del País Valencià, que serà l’Esther i farà un showcase a la FIM, i nosaltres farem el mateix amb un artista de segell FIM que actuarà a la fira Trova, que és a la tardor. Tenim una altra aliança, aquesta amb el govern andorrà. A la FIM hi haurà una proposta andorrana, que s’haurà presentat a la FIM i que nosaltres haurem triat i el govern hi dona suport.
Quina valoració fas de les edicions que has dirigit?
El repte principal amb l’ecosistema de fires i festivals del país era veure quin espai ocupava la FIM, tenint en compte que hi ha altres fires dedicades a l’àmbit de la música, i com ens hi podíem encabir i veure si era necessària una fira d’aquest tipus. La resposta del públic i del sector va ser impressionant i ara ens hem trobat que, des que la gent es pot inscriure a la FIM, com a professional o com a públic, respon molt bé. Això vol dir que hem aconseguit el posicionament que volíem i que la gent s’ho reserva i ho espera.
Quines previsions de públic teniu per a enguany?
A nivell de professionals esperem arribar als 500 perquè enguany hem fet diferents aliances en el camp professional, tenim trobades i activitats per segments específics i això farà que tinguem més afluència. Ara ja fa dos o tres mesos que tenim oberta la inscripció professional però el primer mes vam passar de seguida dels 300 professionals. Això vol dir que la resposta és bona.
El lema d’enguany és “On tot comença”. Per què aquest lema?
Perquè la FIM, històricament, ha estat la fira on la gent ha vist per primera vegada, per exemple, els Manel, i aquest record que té la gent el volíem posar en valor. Ara no només ens dediquem a la música emergent, sinó també a tota la part dedicada a la música familiar, i també és on comença, no només el grup, sinó les experiències de cultura en viu i en família de molts nens i nenes. Entenem que per al públic pot ser inici de moltes coses i entre els professionals també, de negoci, d’un grup que no ha actuat…
Com ha evolucionat el festival i quins reptes té?
Jo veig que la FIM ha sabut renéixer en unes circumstàncies diferents de les de la primera etapa amb èxit i ha sabut fer-se un lloc en l’ecosistema català de fires i de festivals i encara té camp per córrer. En el segment de música emergent hi ha un talent impressionant que nosaltres no som capaços de digerir, ens entren prop de 600 propostes cada any i n’hem seleccionat 42. Moltes propostes de qualitat es queden fora. Per tant, el nostre objectiu no és ampliar la FIM fins a l’infinit, sinó ser capaços de provocar que hi hagi altres espais de Catalunya que acullin aquesta qualitat emergent, que és brutal. En el camp de la música familiar, tenim un repte important, el creatiu. De totes aquestes propostes, n’arriben poques de música familiar i no totes tenen la qualitat que necessitem. Hem de ser capaços d’incentivar la creació en aquest àmbit perquè aquí ens passa a la inversa, hi ha molta demanda i poca oferta.
V.Tapias
Equip de redacció
