Nascut a Tarragona l’any 1902 i mort al camp de concentració de Mauthausen l’any 1941, Salvador Olivé Saperes fou una de les moltes víctimes de l’holocaust nazi. Ara, la seva ciutat li vol retre un homenatge, igual que farà amb la resta de tarragonins víctimes de l’holocaust. Per això l’Ajuntament de Tarragona i l’Arxiu, a través del Programa de Memòria Democràtica, han programat per als mesos d’abril i maig la col·locació de diverses llambordes Stolpersteine per recordar-los i homenatjar-los. Així, el divendres d’aquesta mateixa setmana es col·locaran les primeres “pedres que fan ensopegar” (traducció de Stolpersteine) davant les cases de diversos deportats als camps nazis, entre ells Salvador Olivé.
La història de Salvador Olivé
Salvador Olivé Saperas era un administrador de comerç nascut a Tarragona que va marxar a viure a Barcelona. D’ideologia republicana, Olivé va lluitar al Front d’Aragó. La victòria del general Franco a la Guerra Civil espanyola l’any 1939 va suposar que hagués de fugir a França per evitar que el detinguessin els nacionals.
El 21 d’octubre de 1940, però, els alemanys van detenir-lo en territori francès i el van portar a Frontstalag 140, el camp de detinguts que els nazis tenien al país gal. D’allí va ser traslladat a un altre camp, el Stalag IVF, d’on va aconseguir fugir, però per poc temps. Va ser localitzat de nou pels alemanys que, aquest cop, el van traslladar a terres austríaques, al camp de concentració de Mauthausen, d’on ja no sortiria. Allí va viure els darrers últims mesos de la seva vida fins que va ser assassinat pels nazis el 20 d’octubre de 1941, amb tan sols 39 anys.
Quan Olivé va fugir cap a França en acabar la Guerra Civil, deixava a Barcelona una família: una dona, la Mercè Roig, i dos fills, el Salvador i l’August. Els dos infants, amb tan sols 6 o 7 anys, perdien el seu pare a mans dels alemanys i, per si això no fos prou, poc temps després veien com moria la seva mare. Va ser aleshores quan la tieta, la germana de Mercè Roig, va portar-los cap a Tarragona, a la seva casa del carrer Colom, on els va criar com si fossin seus.
La investigació del seu net
Aquesta història l’explica el net de Salvador Olivé, que porta el mateix nom que el seu avi, però és una història que s’ha fet esperar i que ha necessitat anys d’investigació i recollida de documentació. “Durant el franquisme, el meu tiet va rebre documentació de la Creu Roja sobre el meu avi i va saber que havia mort en un camp de concentració, però la va llençar per por a patir represàlies”, explica. Anys més tard, Salvador Olivé, el net, començaria la recerca per conèixer quina va ser la història del seu avi.
El primer que va fer va ser contactar amb la Creu Roja Internacional i es va fer soci de l’Amical de Mauthausen. Aquest seria el fil d’on començaria a estirar per aconseguir tota la informació, una informació que, deu anys després, no considera completa. Per això continua buscant. “M’agradaria saber per on va creuar la frontera i fins on va arribar quan va marxar a França”.
La curiositat de Salvador Olivé, el net, l’ha portat a viatjar fins a Àustria i visitar el camp de concentració on va morir el seu avi. Curiosament, la persona que li va fer de guia és neta d’un membre de les SS, la policia de Hitler. “És una noia amb molta consciència de tot el que va passar i de tot el que va fer el seu avi. Per això es va oferir a acompanyar-nos i ens va fer una visita de quatre hores que no oblidaré mai. De fet, aquesta noia ha estudiat molt sobre Mauthausen i es dedica a conscienciar la gent de les barbaritats que allí es van cometre”.
Quan pensa en tot el que va passar el seu avi i la resta de víctimes dels camps de concentració nazis, Salvador Olivé s’emociona. Per a ell, el reconeixement que se li farà aquesta setmana és una qüestió de justicia.
El Programa de Memòria Democràtica instal·larà entre els mesos d’abril i maig 24 Stolpersteine en diferents indrets de Tarragona, una per a cada una de les víctimes de l’holocaust nazi.
V.Tapias
Equip de redacció