Tarragona és la millor ciutat del món, però cal demostrar-ho. I, malauradament, no ho estem fent.
Tot al contrari, moltes i molts percebem que any rere any la ciutat està perdent empenta. Només cal passejar una estona pels seus carrers per veure que hi ha massa coses que no van bé.
Aquests dies em pregunten sovint per què he fet el pas de ficar-me en el món de la política, que si estic boja. Ha estat una decisió molt meditada. He valorat pros i contres. De fet, no tenia cap necessitat de complicar-me la vida, ja que tinc una bonica família, una bona feina al Port de Tarragona i una vida social activa i profitosa, sempre envoltada de la gent que valoro i estimo.
Al final, però, han prevalgut les ganes de fer coses per Tarragona. I sí, ara puc dir que em fico en política.
He decidit sortir de la meva zona de confort i dedicar uns anys de la meva vida –ara que tinc prou maduresa, experiència vital i professional– a intentar millorar la nostra ciutat des de dins. Com a ciutadana, considero que tinc tot el dret i la responsabilitat d’intentar-ho ara que se m’ha presentat l’oportunitat de la mà del PSC.
Per fer-ho em presento com a independent al número 2 de la llista liderada per Rubén Viñuales per a les eleccions del pròxim 28 de maig. Jo mai no he militat en cap partit polític. De fet, no sé si com funcionen ni mai m’ha interessat. El meu partit és Tarragona. I si he decidit fer aquest pas de la mà de la proposta socialista és perquè realment crec que és el millor projecte i que des de dins podré contribuir al canvi de dinàmica que necessitem urgentment a la ciutat.
Moltes persones m’avisen que, un cop a dins del consistori, comprovaré que no és gens fàcil canviar les coses. Em diuen: “no podràs fer res”. Jo els dic que, igual que quan en van oferir incorporar-me al Port de Tarragona, l’any 2011, confio en la meva capacitat de tirar endavant els projectes que tinc al cap. Treballaré per demostrar que la gran diferència en el funcionament d’una institució pública no està en les sigles polítiques, sinó en les persones que hi ha al capdavant.
Durant els darrers mesos he pogut conèixer de primera mà el projecte del PSC per al present i el futur de la nostra Tarragona. Rubén i jo coincidim que cal construir una ciutat més dinàmica, més oberta, on passin coses tot l’any, que aprofiti les oportunitats, amb molta més projecció exterior i que esdevingui un referent internacional de l’estil de vida mediterrani. Una ciutat moderna i amb projecció econòmica en la qual es pugui viure amb dignitat, treballar i gaudir
amb igualtat d’oportunitats per a tothom. En definitiva, construir una ciutat amb futur on l’Ajuntament dediqui tots els seus esforços a fer les coses fàcils per a tothom.
Per aconseguir-ho, aquesta ciutat necessita un canvi profund. No podem seguir com fins ara ni un dia més. Cal gent jove al capdavant, amb noves idees i ganes de treballar, perquè el marge de millora és molt gran. Al PSC tenim clar com aconseguir-ho i ho explicarem amb detall en els pròxims mesos. Farem que la ciutadania torni a creure en Tarragona, tot i el desensís generalitzat d’aquests darrers anys.
Ja sé que la política no té bona fama, que moltes coses no rutllen com voldríem i que estem cansats d’escoltar promeses. Però jo no soc política, soc una ciutadana que vol millorar la seva ciutat des de dins. És una decisió personal. No busco agradar tothom. Hi tinc dret i ho vull intentar. Sense males paraules cap a ningú. Sense confrontacions que no aporten res. Si puc canviar Tarragona amb el meu treball, hi estic preparada. Sí, vull canviar Tarragona! Visca Tarragona!
Montse Adan, número 2 del PSC a l’alcaldia de Tarragona
Equip de redacció