Pou d’Aigües de Reus a Bellissens. Foto: Cedida
Aigües de Reus podrà materialitzar, finalment, un important projecte de millora de la qualitat de l’aigua d’un seguit de pous situats al costat de l’autovia de Bellisens després que l’empresa pública ADIF (com a últim dels tràmits que quedava pendent davant diferents organismes) hagi autoritzat l’actuació, en el que ha estat un llar g procés de tramitació. El permís d’ADIF era imprescindible, ja que el projecte afecta parcialment terrenys que, arran de la construcció del Corredor del Mediterrani, estan situats just en el límit del domini públic ferroviari.
Un cop superada aquesta llarga tramitació, l’Ajuntament de Reus ja ha procedit a l’aprovació definitiva del projecte, amb la previsió que la licitació de les obres es faci al llarg del primer trimestre de 2023. Tot plegat té com a objectiu la recuperació i posada en servei de tres pous que, avui dia, només s’utilitzen esporàdicament, atès que presenten problemes de qualitat de l’aigua per la presència de nitrats, principalment. Són tres pous que, des de l’any 2012, ja compten amb la infraestructura adequada per entrar en servei. No obstant, atesa la presència de contaminants, els pous necessiten, a la força, de la implantació d’un sistema propi de potabilització i de les corresponents instal·lacions.
La solució que s’ha escollit per a la millora de la qualitat de l’aigua és un sistema amb resines d’intercanvi iònic. Es tracta d’una tècnica àmpliament utilitzada en el tractament d’aigües, que s’ha demostrat molt efectiva en la desnitrificació. Un procés que garanteix plenament la qualitat i la salubritat de l’aigua que en resulta, que podrà destinar-se a usos de boca.
A banda de la inversió tecnològica, el projecte requereix de moviment de terres i de l’ampliació de les instal·lacions i de l’edifici que actualment acull l’estació de bombament dels tres pous. En conjunt, el projecte té un cost estimat de 494.000 euros.
Més aigua de “proximitat”
L’entrada en servei d’aquests tres pous permetrà a la ciutat de Reus comptar amb una nova font de proveïment de fins a 150.000 litres hora (sempreen funció de la disponibilitat de l’aqüífer corresponent). Una inversió en la línia de moltes altres que s’han dut a terme els darrers anys, prioritzant el millor aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciutat. De fet, la diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos són dos dels reptes que reclama la transició energètica. En aquest sentit, un dels projectes destacats d’aquest 2022 ha estat la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny amb l’objectiu d’utilitzar aquest aigua sense tractar per al reg del parc del lliscament i l’entorn del Parc dels Capellans, i la posterior utilització per a ús de boca, un cop que s’hi instal·li una planta d’osmosi inversa que está en fase de projecte i que ha estat objecte de subvenció per part de l’ACA.
De fet, la recuperació i entrada en servei d’una altra mina d’aigua (mitjançant la interconnexió del minat d’Almoster amb la planta potabilitzadora de la ciutat) ja ha estat una de les inversions importants dels darrers anys. Aquesta actuació, vinculada a les obres de millora del Passeig de la Boca de la Mina, ha permès recuperar la captació de l’antic minat d’Almoster per regar els espais verds que ara es creen amb l’esmentat projecte d’adequació del passeig, com són el Parc Agrari i el Parc de les Olors. Paral·lelament, l’aigua sobrant d’aquesta captació recuperada s’envia a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Reus per al seu tractament i posterior derivació a la xarxa d’aigua potable.
Usos de l’aigua “no potable”
Paral·lelament, Aigües de Reus du a terme diversos treballs que tenen com a objectiu un millor aprofitament tant de recursos hídrics propis com la destinació d’aigua “no potable” a determinats usos, com ara el regadiu d’horts urbans o d’algunes zones de la ciutat. L’objectiu és seguir aprofundint en aquesta política d’usos de l’aigua reciclada que, lògicament, permet alliberar aigua potable de la xarxa principal i de les fonts d’abastament.
Tot i això, ja fa anys que Reus destina aigua “no potable” a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas de la neteja de la via pública, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat. És el cas del polígon Agro Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus, amb una important presència de nitrats i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca.
També es beneficia de la utilització d’aigua “no potable” el polígon Tecnoparc, on una xarxa separada permet el regadiu de tota l’àrea, així com disposar d’una presa per als vehicles de la neteja. Finalment, el Mas Iglesias també aprofita l’aigua de “proximitat”, després que s’hi fessin obres d’adequació. La recuperació del pou i la bassa d’aquest antic mas (ara seu del Centre de la Imatge de Reus) permet, avui dia, el regadiu i el manteniment de l’espai i la zona verda.
En el mateix sentit, s’estan actualment s’estan impulsant diversos projectes d’utilització d’aigua no potable procedent de diferents pous per regar les zones verdes mes importants de la ciutat, com son tota l’àrea del Parc Sant Jordi, Mas Miarnau i altres zones properes, com també el Parc del Trenet, Parc del Centenari, Passeig Misericòrdia, Plaça Gandhi, etc. Un seguit d’intervencions que s’aniràn desplegant progressivament en d’altres sectors de la ciutat.
Equip de redacció
