.

L'homenatge es durà a terme el dissabte 19 de novembre. Cedida.

L’homenatge es durà a terme el dissabte 19 de novembre. Cedida.

El pròxim dissabte, 19 de novembre, tindrà lloc a l’Hospitalet de l’Infant un acte d’homenatge als treballadors de la central nuclear Vandellòs I que van atendre l’emergència de l’accident del 19 d’octubre de 1989. Aquest acte, organitzat per l’Asociación de Técnicos en Seguridad Nuclear y Protección Radiológica (ASTECSN), amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, és obert a tothom.

L’ASTECSN ha volgut fer aquest reconeixement públic als treballadors, que van estar tres dies sencers treballant per controlar la situació en l’accident més greu ocorregut a Espanya en una instal·lació nuclear. Segons l’ASTECSN, aquests tècnics de la central van arriscar les seves vides, treballant en ambients potencialment contaminats per aigua radioactiva i amb risc d’electrocució.

El passat 19 d’octubre es van complir 33 anys de l’accident i, a dia d’avui, els treballadors no han rebut cap reconeixement de cap institució pública ni privada. Segons l’ASTECSN, el sentiment d’alguns treballadors s’expressa en la frase: “Salvem la central i ens tracten com a maleïts!”, que han pogut recollir de testimonis directes.

L’associació considera que la societat té un deute amb aquests treballadors, que “van evitar una possible gran catàstrofe nuclear a Espanya que hauria suposat unes pèrdues econòmiques, socials i ambientals molt importants”. Com que van actuar amb responsabilitat, “en algun cas jugant-se la vida, creiem necessari que es faci un reconeixement públic”, assegura el comunicat de l’associació.

De fet, l’ASTECSN va enviar una carta al ministre de l’Interior al febrer de 2020 demanant aquest reconeixement però, de moment, encara no ha estat possible.

Els fets
El 19 d’octubre del 1989, a les 21.39 hores, es va iniciar un incendi a la central nuclear de Vandellòs 1. Els treballadors de la planta, que vivien a prop, van veure des de casa un fum que no era normal i van anar en massa, sense que hi hagués avís previ, i es van posar a disposició dels seus caps.

Van estar treballant en condicions molt difícils i perilloses, en zones sense llum, amb fum negre dens que necessitava l’ús d’equips de respiració autònoma, en ambients amb equips elèctrics que treballaven a 5,5 KV (una descàrrega seria mortal), aigua fins a la cintura i lubricant en marxa i manualment els coixinets (per evitar que es gripés l’eix) de l’única bomba turbosoplant que, en alguns moments, va quedar com a mitjà de refrigeració del reactor. Durant tres dies, gairebé sense descans, van treballar fins que la situació a la central va estar controlada.

La situació de la instal·lació, a causa de l’incendi i de la posterior inundació de la part baixa del reactor, va ser dramàtica perquè es va aproximar a condicions del reactor que, si s’hagués aconseguit, haurien suposat una catàstrofe ambiental, amb contaminació que podria haver afectat grans zones de l’entorn. Es va estar força a prop d’assolir l’ajust d’obertura de les vàlvules de seguretat ubicades al calaix del reactor nuclear, cosa que hauria causat la descàrrega d’un núvol de gas radioactiu. D’altra banda, l’incendi va inutilitzar gran quantitat d’equips de la central. La temperatura del combustible al reactor va anar augmentant. Amb l’actuació professional i excel·lent del personal de la central, es va aconseguir que es mantingués operant una turbosoplant, encara que de manera intermitent i amb seriosos problemes de regulació. D’aquesta manera es va impedir la pèrdua de refrigeració del combustible i l’escalfament consegüent fins a la temperatura de fusió, juntament amb la ignició del grafit, cosa que hauria portat a una situació semblant a la de Txernòbil, és a dir, a un accident de grans conseqüències.