L’equip de l’ICAC que va dur a terme el projecte “Els aqüeductes romans de Tarraco” ha posat al descobert un tram de més de deu metres de l’aqüeducte romà del Francolí en una zona propera al cementiri de Puigdelfí i se n’han pogut excavar set metres. És un punt de gran interès perquè l’aqüeducte es conserva en molt bon estat i és possible veure’n la secció completa. Durant els treballs també s’ha descobert una pedrera romana d’on haurien sortit els blocs de pedra per construir el Pont del Tupino.
Entre els anys 2018 i 2021, l’ICAC va dur a terme el projecte “Els aqüeductes romans de Tàrraco”, que va culminar amb el reconeixement del Premi Tarraco atorgat per l’Ajuntament de Tarragona en l’edició de l’any 2021. En el darrer any d’aquell projecte es va centrar en l’aqüeducte del Francolí i, més concretament, en localitzar tot el seu traçat i aprofundir en el seu coneixement. Després de la campanya de 2021 a l’Alt Camp i Tarragonès, ara s’està executant una nova fase de treballs arqueològics, amb el suport de l’Ajuntament de Perafort, el qual, conscient de la importància d’aquest element de patrimoni històric, ha encarregat a l’ICAC estudis més aprofundits.
Des de mitjans d’octubre, un equip d’arqueòlegs, dirigits per l’investigador de l’ICAC Jordi López i amb la direcció tècnica d’Albert Velasco, estant treballant a diverses zones del terme de Perafort, inclosa la zona propera al cementiri de Puigdelfí. L’aqüeducte del Francolí té una llargada d’uns 23 km, dels quals 5 transcorren pel terme municipal de Perafort. Com a resultat de les excavacions, hi ha diversos trams de l’aqüeducte a la vista i en alguns d’ells s’hi han fet excavacions.
Una nova pedrera romana
Un altre lloc on s’han fet diverses cales és entre el Mas Blanquet i el Mas de Jurat, a l’alçada de la CN-240, que talla la conducció romana. En aquest punt s’han netejat i dibuixat els perfils que es veuen en el talús de la carretera i s’han obert dues cales, una de les quals ha permès visualitzar la continuació.
A la zona propera al Mas de Jurat s’ha confirmat l’existència d’una pedrera romana que hauria proveït dels blocs de pedra amb què es construí el Pont del Tupino (un pont amb arcades, similar al Pont del Diable però de dimensions menors, i del qual es conserven poques restes). Aquests últims dies de campanya s’està netejant i documentant aquesta nova pedrera romana, que no constava en els registres i de la qual no se’n coneixia l’extensió ni les característiques. S’ha pogut localitzar gràcies als indicis que tenia el Sr. Lluís Massagués, veí de Perafort i gran coneixedor de la zona.
En aquesta intervenció de l’ICAC s’ha netejat la vegetació herbàcia i s’ha deixat a vista la pedrera romana, a fi de dur a terme els treballs de fotogrametria, aixecar els plànols i estudiar les seves característiques. No obstant, no s’hi han fet treballs d’excavació.
Pel que es pot observar de moment, la pedrera romana ocupa una superfície d’uns 300 m2 i són ben visibles tres fronts de talla. En diversos punts es distingeixen clarament els negatius de blocs de pedra que es van extreure mitjançant la tècnica manual de fer una rasa que delimités el bloc i, amb l’ajuda de falques o tascons metàl·lics, separar el bloc de la matriu rocosa.
Aquesta pedrera es troba a 350 m del Pont del Tupino, un pont amb arcades similar al Pont de les Ferreres (o Pont del Diable) però de dimensions molt menors i del qual es conserven poques restes (ara en terme dels Pallaresos), per sobre del qual hi passava l’aigua. Aquest pont, del qual es conserven els estreps i un dels pilars, ja va ser estudiat en el marc del projecte i se li calculen 6 o 7 arcades fetes amb grans carreus. La hipòtesi de treball dels investigadors és que els blocs de pedra necessaris per aixecar el Pont del Tupino es van extreure d’aquesta pedrera romana ara documentada.
Aquests resultats de la nova intervenció de l’ICAC serviran per a l’Ajuntament de Perafort per a protegir millor les restes arqueològiques, incorporar-ho als plans d’ordenació urbanística, establir mesures per a la protecció de les restes arqueològiques i, més a llarg termini, veure si en un futur es podria integrar algun d’aquests trams d’aqüeducte o la pedrera romana (tot i que ara està en un lloc de difícil accés) en un itinerari turístic.
Equip de redacció