El riu Gaià, un dels grans entorns naturals de les comarques de Tarragona, serà més proper a la ciutadania i dibuixarà un sentit global, fixant un relat ambiental, sostenible i fins i tot turístic que fins ara era només parcial.
La Diputació s’ha posat al capdavant d’un projecte per impulsar el riu com a recurs de natura, lleure, identitat i història mitjançant un itinerari transitable a peu al llarg dels seus 64 km: el Camí de les Terres del Gaià i que compta amb 22 municipis de la zona, quatre Consells Comarcals i entitats socials i ambientals, amb les que s’ha consensuat el que serà el projecte.
Aquest és l’objectiu de la Taula del Gaià, organisme que aquest dijous ha renovat el protocol de col·laboració entre les diferents administracions que hi participen: la Diputació de Tarragona, els 22 ajuntaments per on transcorre el riu (Santa Coloma de Queralt, les Piles, Pontils, Querol, el Pont d’Armentera, Aiguamúrcia, Vila-rodona, Bràfim, Montferri, Vilabella, Salomó, Renau, el Catllar, la Riera de Gaià, la Secuita, la Nou de Gaià, Vespella de Gaià, Rodonyà, Tarragona, Altafulla, Masllorenç i el Montmell) i els quatre consells comarcals d’aquest territori (Alt Camp, Conca de Barberà, Baix Penedès i Tarragonès).
La presentació pública de l’acord ha tingut lloc aquest dijous, dia 10 de novembre, al Palau de la Diputació de Tarragona, en un acte encapçalat per la presidenta de la institució, Noemí Llauradó, i en què, a més dels representants dels ajuntaments i els consells comarcals, també hi ha assistit el diputat delegat de Medi Ambient, Salut Pública, Enginyeria Municipal i Territori de la Diputació, Josep Forasté, i membres de les associacions ciutadanes implicades en aquesta iniciativa mediambiental i patrimonial. Aquestes són l’Associació Mediambiental la Sínia, Hort de la Sínia, Centre d’Estudis del Gaià, Associació Terres del Gaià, Institut d’Estudis Vallencs, Associació Som Terra de Safrà, i Amics de Sant Magí de la Brufaganya.
“Es tracta d’un projecte molt engrescador basat en un dels eixos del nostre Pla de Mandat, com és la sostenibilitat, des del punt de vista mediambiental i també econòmic i social. La Taula del Gaià ha d’afavorir aquesta triple sostenibilitat, promovent la millora del riu i del seu entorn per tal que reverteixi al territori també pel que fa al turisme i l’economia dels 22 municipis, refermant-se alhora com a actiu antropològic i d’identitat col·lectiva”, ha indicat la presidenta de la Diputació a l’inici de la trobada. De la seva part, el diputat Josep Forasté ha refermat el caire sostenible del projecte, que a més d’impulsar la conservació del riu, “el posarà a l’abast de la ciutadania, tot aprofitant els seus actius naturals i patrimonials, que són evidents i molt destacables”.
Un camí practicable
Del protocol que s’ha presentat aquest dijous se’n derivarà la redacció d’un projecte que permetrà fer el camí practicable en tot el seu traçat i harmonitzar-ne la senyalística. Així, s’avançarà en relació a l’avantprojecte, 2021-2022, que fins ara ha servit de guia per disposar d’una visió de conjunt en totes les actuacions que es duguin a terme en el futur, com ara la senyalització, l’adequació de petites zones de regulació d’ús públic o la millora de passos o cruïlles del riu, entre altres.
El Camí de les Terres del Gaià inclou com a punt de l’itinerari l’Albereda de Santes Creus, propietat de la Diputació de Tarragona, institució que hi treballa per la renaturalització de l’indret per tal de consolidar-lo com a espai natural i pedagògic de referència. D’altra banda, municipis com Querol o el Catllar ja han dut a terme actuacions emmarcades en el Camí de les Terres del Gaià, tal com han detallat els seus respectius alcaldes durant la trobada a la Diputació. A Querol, per exemple, s’han desbrossat espais i s’ha habilitat un pont penjant sobre el riu, ha explicat l’alcalde, Jordi Pijoan. I al Catllar, s’han creat itineraris saludables, plantat arbres o s’ha habilitat un centre d’interpretació, ha destacat l’alcalde, Joan Morlà, el qual també ha fet èmfasi en la col·laboració d’entitats mediambientals i ciutadanes en diferents projectes. Altres ajuntaments també han engegat actuacions amb el mateix objectiu d’ús sostenible dels espais pròxims al riu.
El Catllar
L’alcalde del Catllar, Joan Morlà -on fa dos anys va obrir en una antiga ermita damunt del riu el Centre d’Interpretació del Gaià-, ha posat l’exemple del treball fet des del seu municipi, començant per l’acord entre administracions amb Repsol per deixar circular un cabal ecològic del riu embassament enllà, i seguint amb l’acord de custòdia del riu que es va sigar amb l’entitat La Sínia.
Es preveu que el projecte estigui enllestit el 2023, i que les actuacions que se’n deriven s’executin el 2024.
Els àmbits de treball de la Taula del Gaià
La col·laboració entre les diferents parts se centra en aquestes àrees de treball:
· -La millora ecològica de l’espai fluvial de l’eix principal del riu Gaià.
· – La recuperació, millora i habilitació d’un camí, adjacent o proper al riu que permeti els desplaçaments de manera contínua, incloent la cerca de finançament extern per materialitzar-lo.
· -Les accions relacionades amb la gestió del riu Gaià, els seus afluents i altres ambients aquàtics i riberencs. Actuacions orientades a ordenar elements, usos i accions per protegir els valors existents i rehabilitar i restaurar el bon estat ecològic i la màxima biodiversitat.
· -La implicació de la societat mitjançant el voluntariat i l’educació ambiental, sempre i de comú acord amb la propietat o el/s gestor/s de l’espai, en la sensibilització del riu Gaià i els seus afluents. També amb possibles acords de custòdia fluvial.
· -La cerca del finançament necessari i/o establiment d’aliances per la conservació, restauració, seguiment, educació, voluntariat, sensibilització del riu Gaià, els seus afluents i altres ambients aquàtics, riberencs, agrícoles i forestals de l’àmbit fluvial.
· – Definir la titularitat de tota la traça del camí pel desenvolupament de les accions de millora proposades a l’avantprojecte existent i les que es materialitzin en la posterior redacció del projecte executiu.
· -La intenció de redactar i desenvolupar un projecte executiu en base a l’avantprojecte existent i amb la coordinació dels ajuntaments i consells comarcals pel que fa a la proposta de traces, trams alternatius, així com la projecció de les zones de regulació d’ús públic.
· -La creació de sinergies amb administracions relacionades amb les competències de gestió del patrimoni natural i de la gestió de l’aigua (Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i Agència Catalana de l’Aigua, entre altres) per impulsar l’existència i posada en funcionament de plans de gestió del medi natural i paisatge en els Espais Naturals Protegits (ENP), prioritzant l’ENP del Riu Gaià.
· -Consolidar l’Albareda de Santes Creus, propietat de la Diputació de Tarragona, com a centre neuràlgic i d’esponjament del riu i especialment de les funcions socials, ambientals i culturals que es donen a l’entorn de l’itinerari.
Actuacions concretes
L’avantprojecte ha tingut com a objectius:
· -Consolidar la traça i fer-la apta per a ser recorreguda a peu
· – Millorar la regulació de l’ús públic
· -Harmonitzar la senyalètica
· -Recopilar els projectes d’identitat de l’entorn del riu Gaià per enriquir l’itinerari en una fase posterior
· -Elaborar el document marc de l’avanç del projecte executiu amb l’objectiu últim de posar en valor el territori i potenciar el sistema riu
De l’avantprojecte, se n’han derivat diferents actuacions previstes que ara es concretaran en el projecte executiu:
· -Desbrossades.
· -Obres de pas al riu.
· -Consolidació de la plataforma del camí. Ja està consolidada, però necessita arranjament en alguns trams. Consistirà en fer un repàs del ferm i dels talussos.
· – Actuacions puntuals d’obra civil i bioenginyeria (per exemple, murs de pedra seca)
· -Senyalització direccional i interpretativa – propostes tipus d’elements d’interpretació
· – Zones de regulació d’ús públic. Comprèn les diferents zones on els visitants poden aparcar i iniciar el seu recorregut per l’itinerari del riu Gaià i, en alguns casos, on també es poden informar. S’han distingit dues tipologies de zones: les zones de regulació de l’ús públic i les zones de recepció de visitants.
Redacció
Equip de redacció