Elies Torres, coordinador de les Jornades Modernistes Els Pallaresos 1900. Foto: Francesc Sech
No us estranyeu si un dia el veieu vestit d’oficial napoleònic del 1800, entremig dels vaixells romans de Tàrraco, recreant un comerciant de tabac de 1900, presentant algun dels seus llibres o simplement atenent una consulta psicoterapèutica.
Es tracta de l’Elies Torres i Claravalls, com ell puntualitza, un polifacètic tarragoní que ens va sorprendre ara fa uns anys creant les Jornades de divulgació històrica “Tarragona 1800” i que des de fa dos anys va apostar novament en unes noves jornades de divulgació històrica, “Els Pallaresos 1900”, aquesta vegada en el poble veí.
L’Elies Torres és el creador d’aquesta nova aposta. Una aposta per donar a conèixer la història des de la història, portant al visitant al moment i explicant-lo amb tot detall. Un moment centrat en el període modernista i que succeeix en el petit poble dels Pallaresos, a principis del segle XX. Un poble ric en elements modernistes, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol, que amb només dues edicions s’ha convertit en un referent del Modernisme en el Camp de Tarragona i s’ha guanyat el respecte de les grans ciutats modernistes del nostre país.
Podem parlar d’èxit aquest cap de setmana?
Encara no ens hem parat a reflexionar, però potser per contestar aquesta pregunta tan sols cal haver vingut a visitar-nos aquest cap de setmana. L’èxit parla per sí sol. Però no tant sols per la massiva afluència de gent de públic, sinó per la seva gran qualitat. Civisme, col·laboració i gratitud han estat les tres paraules que més s’han sentit al poble aquests dies.
Quan i com va néixer la proposta de crear aquestes jornades?
Com que les casualitats no existeixen i tot és casual, els astres van ajuntar un nou equip de govern, que s’estrenava a l’Ajuntament, i que tenia moltes ganes de refermar i potenciar la identitat del poble, amb un creador nat, a qui li van donar l’oportunitat de crear una altre gran obra.
I per què tu?
Jo ja tenia l’experiència com a museòleg en el camp de la divulgació històrica, i el nou alcalde ja coneixia la meva trajectòria professional. Així que em va proposar que em posés a crear alguna cosa espectacular pel poble i jo no ho vaig dubtar. D’aquesta manera naixia “Els Pallaresos 1900”, tot i que no va ser presentat en públic fins l’any passat per temes de covid.
Quina és la formula màgica per l’èxit?
No hi ha una fórmula màgica, però si recepta magistral. El secret es troba en creure fins al moll de l’os en el projecte; no tenir por dels entrebancs que ens trobarem en el camí; saber contagiar a la gent i confiar sobretot en ella; tenir òbviament uns elements emblemàtics per a donar a conèixer i poder crear un fil conductor; donar-li a la gent l’oportunitat de fer-se seu el projecte i que es sentin que formen part d’ell. I per acabar, molta empatia, assertivitat i agraïment, o com diríem popularment, tenir molta mà dreta i mà esquerra.
Com ha respost el poble?
El primer any, com és normal, tímidament, però enguany han tirat la casa per la finestra. Un poble que amb molt poc temps s’ha fet seves les jornades, ha sortit el carrer i ha aprofitat l’oportunitat de projectar-se, liderar i ser un referent del Modernisme. Cal recordar que l’arquitecte Jujol descansa en el cementiri dels Pallaresos i el seu fill viu encara al poble.
Hem parlat d’èxit, però quines coses s’han de millorar, si es que s’han de millorar?
Sempre hi ha coses per millorar, si no les Jornades desapareixerien. Enguany hem ampliat l’staff, que ens ha ajudat a portar millor les entrades i sortides de cadascun dels actes programats, però l’engranatge caldrà fer-lo més àgil, ja que en alguns moments ens vam col·lapsar.
La restauració encara ens ha quedat curta i això que estàvem preparats per assumir els visitants. Molts dels tallers es van exhaurir en menys de 30 minuts d’obrir l’estand per apuntar-se. I no cal dir que era impossible aparcar en el poble. Però tot això ja ho anirem polint.
Està pensant en una tercera edició?
En aquests moments de la setmana, no. Encara em fan mal els peus de caminar amunt i avall del poble tot el cap de setmana. M’agradaria pensar que tindrem una tercera edició. Aquest almenys era el comentari generalitzat dels veïns, botiguers i associacions al final de les jornades. I això m’anima a continuar.
Les Jornades estan consolidades en només dos anys
És cert. Ens ha sorprès fins i tot. Em sabria molt de greu que es deixés i més quan hem aconseguit que tot el poble treballi plegat per un projecte que ens identifica com a poble, independentment del color que tingui cadascú, i ho faci amb la il·lusió d’un nen petit de sis anys.
El proper maig tenim eleccions municipals i poden canviar moltes coses al poble. Crec que les Jornades són de tots i de totes, de la gent, en definitiva, i s’haurien de mantenir.
Vull agrair els polítics que han confiat en mi i que han donat l’oportunitat a la gent del poble a convertir-lo en un referent. M’agradaria que el proper equip de govern seguís apostant per les Jornades. Perquè han de tenir clar que no és una aposta per unes simples jornades, sinó que ho és d’un poble que per fi veig i sento que va a una.
Redacció
Equip de redacció
