Pere Virgili repetirà l’agrupació d’electors com a eina per a la reelecció

🔊 Escoltar la notícia

L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, es tornarà a presentar a les eleccions municipals de l’any vinent sense variar de fórmula. “Em presentaré amb el mateix format que vam escollir ara fa gairebé quatre anys, que és el de l’Agrupació d’Electors”, sota la denominació de Tria Roda pel que fa als comicis del 2019. “És difícil, complicat i de vegades et pots sentir sol, cosa de la qual ja s’encarreguen els partits. Però seguirem en aquesta línia tot i haver rebut propostes de ballar amb molta gent”, afirmava en una entrevista concedida a Tots21 dimarts passat mentre la Festa Major de Sant Bartomeu estava a punt de posar-se en marxa amb el pregó a càrrec del metge cardiòleg Joan Manuel Roca.

El batlle encara així la recta final d’un mandat que ha estat de tot menys fàcil. “Quan tens uns anys d’experiència pots intuir per on pot anar la legislatura. Aquesta ens ha agafat a tots amb el peu canviat. Primer la pandèmia, que encara cueja, en menor mesura la crisi d’Ucraïna i, en tercer lloc, i és un tema que pot semblar menor, però no ho és, la falta de sorra a la platja i d’aigua als pous culminant en un estiu molt calorós. De vegades anem trampejant”, admet. “Vam haver de guardar dins del calaix moltes coses del nostre programa electoral, bé inversions o millores en els serveis, per dedicar-nos a solucionar tot aquest seguit de problemes”.

Les relacions amb Costes i la Generalitat arran del problema de la platja

Virgili posa damunt la taula l’estat de la platja, pràcticament desapareguda en uns instants després de les tempestes de primavera. I això obre la porta a preguntar sobre quin ha estat el tracte dispensat des de Costas de l’Estat. “Afable i cordial”, diu d’entrada. Com ho són també els seus retrets davant de la dificultat de passar de les paraules als fets. “El primer que se’ns diu és que no hi ha diners. I això ho diu un Estat amb gairebé 1.500 o 2.000 quilòmetres de costa. A més, tot plegat tenint en compte que darrere de la platja hi ha el turisme, que és el motor econòmic del país. Una mica estrany de sentir. Però bé, al final des del Ministeri (per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, de la qual depèn la direcció general de Costa) van aconseguir habilitar una partida”, explica l’alcalde. “Es va fer cuitacorrents una aportació de sorra a les platges, entre elles la nostra. I vam tenir mala sort perquè tot just l’endemà de tirar la sorra va venir una garbinada que no s’esperaven ni els més vells. No era previsible, certament. Però el resultat va ser que la sorra va tornar a ser desplaçada a dins de mar”.

“Jo ja fa temps que em perdo en això de les competències”

Arribats a aquest punt, “els vam demanar que hi hagués una major aportació per tenir almenys marge de maniobra. Aquí ja no es va reaccionar per part del Ministeri. Llavors vam agafar el toro per les banyes i vam decidir habilitar una partida pressupostària municipal i demanar el millor sistema per resoldre el problema. Ens va semblar que el millor era un dragatge de la mateixa sorra que havia viatjat de la platja cent metres endins”. Semblava que tot anava rodat i el Ministeri ens va enviar un informe per poder-ho fer. Ara bé, i de manera estranya, quan ells van dir per mi està bé, però cal que la Generalitat digui la seva. I jo ja fa temps que en això de les competències em perdo. Ja no se de qui és l’aigua ni de qui és la sorra”, etziba amb franquesa.

“Ens vam acabar fent pesats amb la Generalitat fins que per videoconferència ens van dir que no ens podien donar el permís per fer-ho fins al 15 de setembre”. Dit ras i curt, la temporada turística d’enguany perdia el seu major atractiu, especialment per als tres càmpings que es troben en segona línia de mar. “Finalment, tot i tenir la partida habilitada i l’empresa amb la draga a punt per baixar, ho vam haver de paralitzar tot”. La via de sortida passa per, almenys, aprofitar les sinergies creades entre administracions, càmpings i el Port “com a causant de part de la manca de sorra ens hem emplaçat per al 15 de setembre per veure com fent, i ja per l’any vinent, per no patir tant. I més tenint en compte que és un problema que ha vingut segurament per a quedar-se Al capdavall aquest febrer donava gust baixar a la platja: N’hi havia més que el juny o al juliol”.

Tres milions per construir dos dics

Curiosament, Roda ja disposa d’un projecte sobre paper que parla de com arranjar la situació. Tanmateix, a llarg termini. “Diuen els entesos que la solució passaria per dos dics, un de summergit i l’altre emergent de l’aigua. La proposta, de fet, ve de llarg i es remunta a l’any 2007. És fruit d’un estudi sobre dinàmiques del litoral que va encarregar l’ajuntament a la Universitat de Cantàbria. Posteriorment, el mateix ministeri va redactar un projecte, que està acabat des del 2015 i pendent només de trobar una partida pressupostària de 3 milions d’euros. Caldria trobar algú que tingués la voluntat de posar aquests diners”.

Manca de presència al carrer de Mossos al Baix Gaia

La seguretat ciutadana ha estat també un dels elements clau del mandat. La seva principal expressió, la continuada amenaça de les ocupacions il·legals en una població amb molta segona residència. “Quan es va iniciar aquest fenomen, que venia lligat a la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques, ningú es podia pensar que acabaria derivant en un dels seus vessants cap al que s’ha convertit sobretot als municipis de costa”, explica Virgili. “Fins i tot pel que fa a volum de negoci”, introdueix com a tema de debat massa sovint desatès. “Ara els delinqüents cobren tant per l’obertura de portes com pel lliurament de la clau. El tema ens dona molta feina i tenim pocs recursos per fer-hi front, perquè d’eines legislatives poques i per part d’administracions superiors poc a aportar. Si la Generalitat hagués crescut proporcionalment com hem fet nosaltres en la plantilla de la Policia Local, no hi hauria problema de presència de Mossos al carrer. I aquí al Baix Gaià, aquest és un problema real”.

En aquest camp, Virgili fa valdre “els recursos humans i tecnològics que hem invertit. Fins al punt que la partida de la Policia, dit en genèric, ja suposa un 15% del pressupost de l’ajuntament. És molt, però és el que ens toca en aquesta legislatura per poder anar de bracet del ciutadà, que és el realment afectat en el dia a dia”.

L’aigua de l’Ebre, l’única solució factible

El subministrament d’aigua és un altre dels temes que figuren a les carpetes de maldecaps. En aquest cas, Roda ja té “la dotació concedida (del minitransvasament per part del Consorci d’Aigües de Tarragona) per quan puguem acabar el projecte executiu -el bàsic ja el tenim-. Ara caldrà passar per un procés administratiu molt feixuc, amb declaracions d’impacte mediambiental, expropiacions… Però l’important, que és l’aigua per omplir el tub i el dipòsit quan el tinguem enllestit, ja ho tenim garantit”. Ara com ara és una única solució a llarg termini. “Si d’aquí a uns anys en lloc de xuclar l’aigua de l’Ebre la dessalem del mar, doncs serà aquesta. Fins llavors, no n’hi ha altre. La infraestructura no la tindrem llesta l’any vinent, i segurament tornarem a passar un estiu complicat en la gestió de l’aigua. Però malgrat tot, estem salvant l’estiu”, deixa clar.

Les zones de pagament per estacionar al Roc de Sant Gaietà: “Foc d’encenalls”

Finalment, Virgili treu importància a les queixes per la implantació de pagament per a l’estacionament a la zona del Roc de Sant Gaietà. “És el mateix que passa a tot arreu. Quan treus una zona d’aparcament gratuïta i la fas de pagament per pacificar el trànsit i regular l’estacionament, sempre hi ha foc d’encenalls. Després, cal cap d’uns pocs mesos, baixa el suflé i es veu que era el necessari”, assegura.

J.S.