Mor als 76 anys l’històrica militant sindical selvatana Maria Teresa Feliu

🔊 Escoltar la notícia

Ahir dimarts es va morir la Maria Teresa Feliu, de 76 anys, sindicalista històrica, detinguda pel franquisme juntament amb altres quatre persones del poble, medalla Francesc Macià l’any 2010 per la seva constància en la lluita obrera i exjutgessa de Pau de la Selva del Camp. Tot un referent en el municipi, Feliu va començar a militar en el Sindicat Vertical amb la intenció de destruir-los des de l’interior, per passar a militar posteriorment a CCOO. Alhora va ser una de les impulsores de l’associacionisme dins de l’àmbit local.

“Érem joves i estàvem molt convençuts que el què fèiem estava ben fet”, assegurava sobre la seva resistència contra la dictadura en una entrevista emesa per Canal Camp TV. En el reportatge reconeixia que “en aquells moments a la Selva hi havia una manca d’associacionisme. Els joves vàrem impulsar l’escoltisme, que era una forma d’estimular el pensament crític, descobrir el país i participar de forma activa en les festes del poble”. Admetent també que a la Selva “hi havia llavors una manca de consciència sindical”, que atribuïa a la manca d’industrialització i al “domini dels empresaris del sindicat vertical. És a partir de la gent que busca feina fora, com va ser el meu cas treballant a Valls, quan prens consciència i comences a ocupar càrrecs dins del Sindicat Vertical per enderrocar-lo des de dins”.

La creació de sinergies amb l’impuls de diverses entitats i associacions (com la posada en marxa del Cineclub, un dels resultants dels “desitjos d’alliberament de la joventut”) va permetre “un canvi social i si vols també polític”, assegurava. “Es tractava de generar espais perquè la gent pogués pensar per si mateixa”, explicava, valorant la presència de cantautors a la localitat i l’impuls dels aplecs de sardanes. Amb l’evolució cap a la democràcia, es van saltar les pantalles del franquisme i es va iniciar el trànsit cap a la normalització. Des de la recuperació dels Focs de Sant Joan a un barri en concret obert a tot el poble que ajudada la relació entre els veïns. Era el despertar a la nova època del país i de la Selva, que deixava enrere el període de domini de la tetrarquia entre “església, alcalde, metge i jutge”. Fins al punt que “avui en dia el nivell d’associacionisme és molt elevat. El teixit està organitzat i és ben divers”, detallava. “La gent està viva”, deixava anar com a llegat.

Redacció