Fèlix Llovell, amb la seva dona i fill, a la darrera ppresentació de la Guia Gourmand a França. Fotwo: Cedida
Migdia del 22 de novembre de l’any passat al restaurant Les Grands Buffets, a la ciutat francesa de Narbona. Tot just entregats els reconeixements de la 31a edició dels premis de la ‘Guia Gourmand’, immortalitzo en una fotografia el periodista gastronòmic Fèlix Llovell, a la seva inestimable companya de viatge, Meri, i al seu fill, Fèlix Lluís, qui aquell dia va fer el pròleg dels premis.
En les darreres hores he mirat molt aquesta simbòlica imatge. Instants abans de fer-la, el Fèlix dibuixa un somriure de felicitat de poder haver realitzar l’entrega de guardons de la ‘Guia Gourmand’ per primera vegada en un restaurant situat a l’estranger i de prestigi. Un cop l’adrenalina i les pulsacions retornen al seu lloc, i amb la calma de l’acte un cop acabat, el Fèlix agafa de la mà a la seva dona, Meri, per qui sempre ha professat un amor infinit, alhora que recíproc. Durant l’esdeveniment els seus ulls desvetllen l’admiració al veure al seu fill, com amb un excel·lent francès, s’encarrega dels prolegòmens de l’acte i de donar la benvinguda a tots els assistents allí presents: orgull de pare.
D’aquella data a ara, tot s’ha precipitat ràpid, massa ràpid. El destí s’ha emportat al ‘Maestro’, -com així el coneixia un servidor- des que fa prop de vint anys, la vida ens va creuar davant d’un micròfon, per conversar de gastronomia i de la seva arxiconeguda guia i activitat periodística. Descobrir la geografia gastronòmica amb tu, Fèlix, ha estat un plaer, i fer-ho amb tu, Meri, amb el Fèlix Lluís, el Ramón, la Berta, el Maurici, el Francesc, la Marta, el Pablo, la Montse, i d’altres amics i amigues amb qui hem compartit mantell, tot un privilegi. La teva amistat i la de la teva família, per sempre.
Fèlix Llovell em va contagiar la seva passió pel periodisme gastronòmic. Foto: Cedida
Com a deixeble gastronòmic, em costa de creure que ja no hi ets, Fèlix. Em refugio en entrevistes teves radiofòniques on radiografies el bon estat de salut de la gastronomia catalana; també a Youtube, en que expliques les teves peripècies i les del fotoperiodista Ramón Segú ‘Chinchilla’ com a inspectors de la ‘Guia Gourmetour’, i llegeixo el darrer whatsaap que ens vam creuar: ‘quan estiguis truca’m’, em deies. És dur encaixar la notícia de la teva pèrdua, i aprofito per transmetre un càlida abraçada a tots aquells que t’estimen i t’aprecien, ja que el teu adeu ens dol a molts i moltes. Ara bé, com a optimista de mena que som els que t’envoltem, no deixarem que les llàgrimes guanyin als somriures per tants i tants bons records viscuts al teu costat.
De ben segur, ‘Maestro’, que ben amunt, darrera aquest cel ben blau, hi deu haver molts bons restaurants i hotels per descobrir. Així que ja saps, ves prenent nota amb la teva clàssica llibreta a quadres, el teu bolígraf i disparant les fotos amb l’iphone. I acabo parafrasejant aquella frase tant teva i que pronunciaves sovint tot fent un brindis: ‘¡Somos los mejores!’
Helder Moya
Periodista gastronòmic
Equip de redacció
