.

Aigua a l’interior de la mina del barri Fortuny. Foto: Cedida

Reus, històricament, ha utilitzat les mines d’aigua per al regadiu o el subministrament a la població. Avui dia, algunes d’aquestes antigues galeries, construïdes per a la captació d’aigües subterrànies, segueixen en servei, amb la qual cosa proporcionen una part de l’aigua que beuen els reusencs i reusenques en el seu dia a dia.

En aquest sentit, Reus té una llarguíssima tradició d’explotació de les seves aigües subterrànies. De fet, al llarg dels segles, la pobresa hídrica va esperonar els pagesos del Camp de Tarragona a explotar tota mena de jaciments subterranis i, des d’antic, els reusencs havien excavat pous. i optat per la construcció de sínies.

Passat…

No obstant això, la veritable solució, ja al segle XVIII, va ser la construcció i explotació de mines, que va esdevenir una pràctica del tot tradicional fins a èpoques ben recents. L’ofici de minaire va prosperar en els segles XVIII i XIX, en sorgir nombroses societats que s’ocupaven del seu manteniment i de repartir l’aigua entre els associats.

Entrada de la boca de la Mina, el minat més popular de la ciutat. Foto: Cedida

Reus és un exemple d’enginy i d’enginyeria popular, en aquest sentit, i ja en parlaven els cronistes de l’època. El 1820, el metge i científic Jaume Josep Ardèvol elogiava la perícia dels habitants de Reus i del Camp de Tarragona: “Los manantiales rebuscados en las entrañas de la tierra, que llaman minas en el país, son muy antiguas en el Camp de Tarragona, y son pocas las comarcas de Cataluña que en esto hayan sabido imitar a los referidos habitantes”.

Present…

Arribats a l’any 2022 –i tot i que Reus hagi triplicat la seva població al llarg del segle XX– no és tan sols que encara hi hagi minats en funcionament, sinó que algunes mines sempre han format part del sistema públic d’abastament d’aigua de la ciutat, gestionat per Aigües de Reus. Mai han deixat de fer-ho. N’és un bon exemple l’aprofitament de de l’aigua per a ús de boca dels minats de Monterols i de la mina Hidrofòrica.

De fet, els antics minats segueixen aportant a la xarxa al voltant d’un 17% de l’aigua que necessita la ciutat. Un percentatge que augmenta o disminueix en funció de l’any hídric, ja que els minats i pous (en anys de seca com l’actual) són els primers que pateixen la manca de pluges.

Futur…

Aprofitament d’aigua subterrània a l’antiga mina de Monterols. Foto: Cedida

Els minats, però, també tenen futur, i seguiran subministrant part de l’aigua que necessita Reus. És per això que Aigües de Reus porta anys prioritzant un seguit de treballs que persegueixen un millor aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciutat. Uns treballs en consonància amb el lema d’aquest any del Dia Mundial de l’Aigua (“Aigües subterrànies: fent visible allò invisible”), però també amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i el Pla d’Acció Municipal.

En aquest sentit, una de les actuacions destacades d’aquest 2022 ha de ser la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny amb l’objectiu d’utilitzar aquest aigua sense tractar per al reg del parc del lliscament i l’entorn del Parc dels Capellans. Al mateix temps s’està estudiant la viabilitat d’utilitzar aquestes aigües per injectar-les a la xarxa d’abastament d’aigua potable, cosa que seria possible gràcies a la construcció d’una planta de tractament amb osmosi inversa (de la qual ara s’està redactant el projecte).

De fet, la recuperació i entrada en servei d’una altra mina d’aigua (mitjançant la interconnexió del minat d’Almoster amb la planta potabilitzadora de la ciutat) ja ha estat una de les inversions importants dels darrers anys. Aquesta actuació, vinculada a les obres de millora del Passeig de la Boca de la Mina, ha permès recuperar la captació de l’antic minat d’Almoster per regar els espais verds que ara es creen amb l’esmentat projecte d’adequació del passeig, com són el Parc Agrari i el Parc de les Olors. Paral·lelament, l’aigua sobrant d’aquesta captació recuperada s’envia a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Reus per al seu tractament i posterior derivació a la xarxa d’aigua potable.