Vandellòs reclama instal·lar un centre de protonteràpia a l’antiga central nuclear

🔊 Escoltar la notícia

Reconvertir l’antiga central nuclear de Vandellòs I, tancada el 1998, en un centre de protonteràpia, una tècnica basada en els protons que millora espectacularment el rendiment dels tractaments dels tumors cancerosos. I fer-ho aprofitant les instal·lacions encara existents i un cop finalitzat el procés de descontaminació, que es troba actualment en la seva segona fase. Aquest és el projecte presentat aquest matí a Tarragona per l’ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i la Mancomunitat d’Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori (MIDIT), del qual formen part també Tivissa i Pratdip, davant de periodistes, delegacions municipals del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, i representants tant de partits polítics com dels serveis territorials de la Generalitat. La cita tenia la pretensió de difondre la idea i generar-ne un estat d’opinió favorable per pressionar a les parts que n’han de donar la seva aprovació, en essència el Ministeri de Transició Energètica. Tot plegat tenint present que hi ha altres actors implicats, com Enresa, empresa pública encarregada de l’eliminació dels residus nuclears, i la propietària dels terrenys, l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II (ANAV). Amb tots ells ja s’han mantingut converses prèvies i se’ls ha fet partícips de la seva viabilitat perquè l’abast supramunicipal de la proposta obliga que sigui atesa pels governs català i espanyol.

Segons l’alcalde de Vandellòs, Alfons Garcia, si el projecte salva aquests “esculls”), no només generaria “valor afegit” a la demarcació sinó que veuria el naixement d’un centre “pioner” arreu de l’Estat espanyol i del qual només se’n comptabilitzen un centenar arreu del món. Ho seria tant per la tècnica en si com pel fet que seria el primer en règim de col·laboració publicoprivada, a diferència de l’únic que es troba en funcionament a hores d’ara a Madrid i que ha estat impulsat exclusivament per dues empreses. Garcia ha deixat clar que també ha iniciat converses amb el departament de Salut de la Generalitat perquè se’n faci càrrec de la gestió, i ha afegit que l’àmbit d’influència d’un projecte d’aquestes característiques beneficiaria persones amb càncer de tot l’arc mediterrani espanyol. “Demanem a les administracions públiques superiors que s’impliquin en el projecte i el facin seu”, afirmava.

El batlle s’ha fet acompanyar del cap de l’àrea de física mèdica de l’Hospital Sant Joan de Reus, Manel Artigues, i del consultor encarregat de l’informe econòmic, Eduard Jiménez. Des del punt de vist sanitari, el doctor especificava els avantatges del tractament, Bàsicament, la substitució dels protons pels fotons que s’utilitzen actualment a la quimioteràpia és tan precís que estalvia efectes secundaris a òrgans sans. “No hi ha radiació més enllà del tumor”, explicava. A mitjà termini s’estima en 17.000 els pacients susceptibles de ser tractats a Espanya amb aquesta indicació. A hores d’ara la immensa majoria de les persones que es poden pagar el tractament han de viatjar a l’estranger. En aquest sentit, cal tenir present que el seu cost en mans privades oscil·la entre els 30.000 euros i 40.000 euros per pacient. En mans públiques es rebaixaria fins a 11.000 euros, només lleugerament superior a la despesa de les teràpies habituals.

Els números també surten, perquè segons l’informe elaborat per Innovación y Consultoría, l’Estat s’estalviaria diners. Arribats a aquest punt cal projectar-nos el 2028, quan s’iniciaria la fase 3 de descontaminació final de l’espai de la central. El cost que suposaria enderrocar les instal·lacions i aplanar el terreny per convertir-lo en un erm puja a 174 milions d’euros. En cas d’optar per un projecte que requereix el manteniment de la infraestructura ja existent, convenientment netejat de qualsevol residu atòmic, resistent i adaptat ja l’ús de maquinària nuclear, l’estalvi final seria de 34 milions d’euros per a les arques públiques. Segons Jiménez, la inversió neta prevista, de més de 120 milions d’euros, permetria la generació de prop de 107 milions de Valor Afegit Brut (VAB) i més de 1.100 llocs de treball durant la seva posada en marxa. Posteriorment, el funcionament ordinari previst, de prop de més de 17 milions de despesa anual, generaria amb els seus impactes directes i complementaris de prop de 19 milions de VAB anuals i més de 200 llocs de treball. Finalment, l’impacte territorial estrictament seria molt notable, perquè s’estima un increment del 4,4% del VAB i del 4,6 en lloc de treball localitzats.

J.S.