L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili. Foto: Cedida
L’Ajuntament de Roda de Berà afronta el tram final del mandat amb la voluntat de deixar solventat el problema de la manca d’aigua que episòdicament ha patit els darrers anys, tot i que no l’estiu passat. El consistori afrontarà 2022 amb un descens dels ingressos municipals per factors externs que buscarà compensar amb menys despesa i més eficiència i amb l’entrada en vigor d’una taxa, en 2023, destinada a les empreses que transporten energia per aire o soterradament a través del terme municipal. L’alcalde, Pere Virgili, fa un repàs per a Tots21 dels projectes més destacats.
Quin balanç feu del segon any de pandèmia i com es troba la situació financera de l’Ajuntament?
Portàvem anys d’estabilització i millora dels comptes municipals i en això seguim. L’any passat vam fer una aposta d’inversió d’1,5 milions d’euros a préstec perquè teníem un rati d’endeutament molt baix, del 7%. Ara ens hem situat al 27%, lluny del màxim legal del 110%. És una situació molt assumible. No totes les inversions les podrem executar enguany degut a què vam aprovar tard els pressupostos. Ara espero que els aprovarem abans. Estem tancant l’execució de les partides i crec que acabarem havent fet el 90% del total, que és una bona dada donada la incertesa de la pandèmia. Esperem que 2023 sigui un any normal, i tornem als pressupostos d’anys com el 2017 o 2018.
Quines són les prioritats per a 2022 donades les retallades per la sentència del TC sobre plusvàlues?
Estem començant a parlar dels pressupostos i la sentència del TC ens ha arribat en el pitjor moment, quan els estem elaborant. Quant a ingressos sobre les plusvàlues, no podia ser que hi hagués una merma tan gran en els ajuntaments com s’havia anunciat. Aquest és el tercer impost que genera més ingressos, rere l’IBI i el de vehicles. A nosaltres ens suposava una entrada de 685.000 euros fins a l’octubre. Cada dia entren compra-venda d’immobles a l’Ajuntament. Nosaltres ja no aplicàvem la plusvàlua quan se’ns demostrava que l’immoble havia perdut valor. Ara, el Govern ha reaccionat. Hem demanat una previsió de futur sobre els possibles ingressos i la merma que hi haurà a partir de dues possibilitats de càlcul que ofereix el Govern.
El que sí és positiu és que el mercat immobiliari s’ha animat
És així i a l’Ajuntament ho notem. I segueix venint gent de la zona de Barcelona, i més amb la reactivació de la fiba òptica. Tornant als pressupostos, ens mourem amb unes xifres similiars a les de l’any passat. Ja vam aprovar congelar taxes i impostes.
Perdeu ingressos en plusvàlues, perdeu ingressos d’IBI per l’autopista i en canvi congelareu impostos? D’on treureu els diners?
La ciutadania hauria de fer aquest acte de reflexió: si no em pugen els impostos i les taxes i es perden ingressos, hem de contenir la despesa i ser més eficaços i eficients en la gestió i intentar cobrar-ho tot. Tindrem una partida d’inversions inferior a la de l’any passat.
Heu anunciat que lluitareu contra el frau. Com ho fareu?
En l’aigua denunciarem episodis de frau: en aquells casos on no hi ha consum en una casa on s’hi viu. Es tracta d’aquells que fan ‘by passos’: hi haurà una sanció de 600 euros. Aquestes casos van sumant, com l’aplicació d’una taxa nova sobre la brossa que generen les parceles buides sense edificar.
La fibra òptica paga ocupació de la via?
He de reconèixer que no hem estat capaços de tenir el padró fet per cobrar una taxa a les empreses que transporten energia per sobre o sota el nostre terme municipal. Parlem de gasoductes, oleoductes, línies de baixa i mitja tensió. Es va aprovar una moció del PP fa dos anys i estem a punt d’acabar-ho de tancar de manera que ho aplicarem el 2023. Així, cobrarem a les empreses que transporten energia i ho farem a partir de les ordenances municipals. Una primera estimació ens fa creure que podrem cobrir el que perdem per la pèrdua de la concessió de l’autopista d’Abertis. Crec que en bona part es podrà compensar. No ens rendirem de seguir demanant, d’una manera o altra, rebre compensació econòmica. Després d’haver lluitat durant 30 anys perquè als ajuntaments se’ns pagués l’IBI de les autopistes, només n’hem gaudit uns quinze anys. Hem perdut 180.000 euros, l’1% del pressupost amb la fi del pagament de l’IBI de l’autopista.
Quina merma econòmica ha suposat la pandèmia per l’Ajuntament?
Crec que hi ha hagut un equilibri final entre les despeses i bonifcacions per ajudes covid que hem aplicat i allò que no hem pogut gastar, com ha estat en festes i cultura. Intentarem que en 2022 les partides de festes i cultura siguin com han de ser i la partida covid desaparegui, injectant-la en el comerç a través de bonus de compra, concursos, etc., ajudant als que segueixen aguantant, més enllà de la restauració. El sector de la restauració ho va passar malament, però finalment s’ha recuperat.
Bonifiqueu la instal.lació de plaques fotovoltaiques en l’IBI i l’ICIO de manera descendent en els anys
Fins ara feiem una bonificació de l’IBI del 50% en un any. Ara garantirem més bonificació que abans, anant més enllà de la normativa d’edificabilitat. Garantirem que el segon, tercer i quart anys tinguis bonificacions.
Teniu demanda?
Sí, però no a resultes de la bonificació del 50% que vam aplicar, sinó perquè és una tendència. Penseu que només que un 20% dels propietaris s’hi sumés, seria una merma important pels ingressos municipals.
Instal.laran plaques fotovoltaiques en les dependències municipals?
Tenim encarregat un estudi per instal.lar-ne en diferents edificis municipals, en aquells on és més fàcil fer-ho, com al sostre del poliesportiu, sobre la tribuna del camp de futbol, sobre el sostre del casal de jubilats i centre de dia, a més d’algun altre punt inclinat o on sigui més fàcil d’instal.lar-lo. Fa temps vam començar el canvi dels sistemes lumínics. Ens queda per adjudicar els focus del terreny de joc del camp de futbol.
Vau anunciar l’arribada de l’empresa Adamo per tal d’instal.lar fibra òptica, una carència que tenieu i més davant del fenomen del teletreball. Com va el ritme d’instal.lació?
La instal.lació ha afagat ritme i han començat a treballar en una altre zona d’implantació. Reben ajudes de la UE i acabaran fent tota l’extesa de la xarxa junt a una altra empresa: podràs contractar-los a ells o a altres empreses. És necessari i imprescindible la xarxa de fibra òptica.
Com tenen el tema de l’aigua?
Hem pogut passar l’estiu sense cap restricció, havent fet també una campanya de concienciació. Vam encarregar a la Diputació la redacció d’un avantprojecte i projecte d’un nou dipòsit d’aigua per dotar-nos d’aigua de l’Ebre, que és l’única font fiable de subministrament ara com ara. La zona de platja té concessió del CAT, però necessitem ampliar el capdal a partir de la reserva que ja tenim amb el Consorci d’Aigües.
El pla director de l’aigua ens ha de permetre la fórmula de gestió de l’aigua, sigui pública, mixta o privada. L’aposta de l’equip de govern és la fórmula mixta. A través de la comissió de l’aigua hem vist in situ diferents models de gestió. Jo diria que ara per ara, el cent per cent dels grups polítics de Roda de Berà són favorables al sistema mixte.
Hi haurà un seguit d’inversions importants, amb 1,7 milions d’euros per al nou dipòsit d’aigua i la nova connexió, viurem la renovació de la xarxa d’aigua, comptadors intel.ligents, interconnexions de la xarxa, modernització, acabarem amb les pèrdues d’aigua, amb el fibrociment,… Amb una empresa mixta, les inversions les posa l’empresa i van contra rebut. Si no hi hagués aquestes inversions, el rebut de l’aigua podria baixar. El dipòsit, el pagarà l’Ajuntament i acudirem a totes les subvencions possibles.
Quant a inversions, el mandat es caracteritza per fer moltes petites obres als carrers i no gran inversions. Seguiran així l’any vinent?
Seguirem en aquesta línia. La inversió del dipòsit ja suposa més del 10% del total del pressupost municipal, no només el d’inversions. Seguirem fent petites i mitjanes obres a tot el terme municipal, com instal.lar 50 fanals a la urbanització de Marisol i canviar els fanals del passeig Marítim. També estem acabant la renovació de canonades d’aigua a Voramar, estem fent una sala polivalent al poliesportiu, renovant la zona esportiva municipal de l’Eixample, hem acabat un habitatge per a serveis socials per famílies amb pocs recursos, acometem canvis de voreres, d’asfalt,… Adjudicarem un local de veïns per la Martorella i també tres actuacions a la llar de jubilats, que inclouen la cuina nova.
Faran un nou sistema de contractació pública. En què consistirà?
És un sistema en el que som pioners a Catalunya i més enllà. Es tracta de ser més àgils dins la legalitat. Molt sovint la legislació ens porta a dificultar-nos la contractació en allargar molt els terminis. Es tracta de millores en la via pública, en reposició de serveis i altres accions. Volem que intervinguin petits i mitjans industrials de l’entorn, que són els que deixen la riquesa a la zona. Hem començat amb els serveis de maquinària, un camió, un elevador, una grua, serveis que s’usen molt… Vam convocar els industrials del municipi i la resposta obtinguda va ser un èxit.
El sistema de recepció d’ofertes i documentanió és electrònic. El primer que han de fer les empreses és estar inscrites en un registre d’empreses licitadores de l’administració i aleshores podran participar en qualsevol procediment de qualsevol administració. Així, no cal que cada cop que concursin en una licitació hagin de presentar la documentació. Durant dos anys vam estudiar què és el contractem més en maquinària i ho tenim llistat. Tindrem una relació de preus de sortida i les empreses quedaran inscrites en el llistat. Només en quedaran fora aquelles que fetes quatre peticions no s’hagin presentat. En 15 dies podrem iniciar i tancar el procediment. Sovint hem de contractar per urgència davant les necessitats. Ara no caldrà fer-ho tot per urgència.
Com està el cas dels ocupes?
Segueix igual. Intentem actuar amb prevenció: quan una casa es desocupa, ens posem en contacte ràpidament amb la propietat, siguin bancs o fons voltors, bloquegem xarxes de subministrament d’aigua, llum i gas, accions que dissuadeixin l’ocupa, i mantenim la pressió policial, però el que ha de canviar és la llei.
Jaume Garcia
Equip de redacció
