Les autores de ‘Hilda Agostini. Les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona’, Cèlia Cañellas i Rosa Toran. Foto: Natàlia Costa
Les doctores en història i autores de la biografia ‘Hilda Agostini. Les armes de la raó d’una mestra republicana, protestant i maçona’, Cèlia Cañellas i Rosa Toran, desgranen la vida de la “complexa” mestra, laica, republicana i lliurepensadora Hilda Agostini (Tarragona, 1890 – París, 1976), en un assaig que ha estat mereixedor del I Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic, de la Reial Acadèmia de les Bones Lletres i Edicions 62, i dotat amb 6.000 euros. Cañellas i Toran rescaten de l’oblit una dona i activista del tot “desconeguda” en una biografia de la qual el jurat n’ha destacat l’aportació que suposa pel que fa a la maçoneria femenina, i el fet que faci valdre el paper de les mestres renovadores i de l’associacionisme femení.
Agostini va ser filla d’un empresari i agent consular americà, protestant i maçó, i d’una jove de Reus, i va tenir un perfil personal ben particular, a banda de ser una era una dona activa i compromesa que va participar amb empenta en els projectes renovadors i de progrés de la societat catalana els anys vint i trenta del segle XX.
En roda de premsa, Cañellas ha remarcat que va ser una persona lligada al lliurepensament i laïcista, no anticlerical, i que tenia un cert sentit de l’espiritualitat “molt singular”. Mestra tarragonina, va col·laborar en el moviment de les escoles renovadores i en l’associacionisme (membre del Lyceum Club), que va comportar la socialització i la mobilització del moviment femení, fins al punt que es va comprometre políticament amb el catalanisme republicà i va participar activament en la tasca propagandística amb aparicions públiques durant la República i la Guerra Civil. Exiliada a França, va continuar les relacions amb la maçoneria francesa i el republicanisme d’esquerres i va reprendre els vincles amb els cercles protestants.
Toran ha destacat que Agostini va formar part d’una família peculiar pels seus orígens i antecedents. Filla d’una família gens convencional, Agostini no va seguir la pauta que estava pensada per ella i va trencar el camí que tenia preestablert. La seva forta personalitat i caràcter es va combinar amb una gran facilitat per la paraula escrita, tant periodística com filosòfica. “També va ser una republicana de pedra picada amb uns referents molt clars: Marcel·lí Domingo i Rovira i Virgili”, ha afegit.
Una gran inquietud personal
Toran ha explicat que Agostini va ser una persona inquieta i sempre moguda a formar-se en la seva professió “el millor” que va poder. Això la va dur a traçar una bona trajectòria que va culminar a la direcció de la Casa dels Nens, però que va quedar tallada per la guerra. La historiadora n’ha alabat la seva inquietud a nivell intel·lectual, una curiositat que naixia del fet que “era una persona tastaolletes que va anar buscant i llegint de tot i molt”. Si bé aquesta actitud no li va donar solidesa intel·lectual i no es va especialitzar en cap branca concreta, “la inquietud la va moure tota la vida”, amb una recerca molt diversificada i fins a cert punt “dispersa”.
El procés de recerca i descoberta de la seva figura ha estat “llarg i ric”, i ha descrit que van descobrir Hilda Agostini mentre investigaven la participació de les dones a la guerra. “Era una ‘mitinera’ habitual durant els anys de guerra”, ha detallat Toran. A banda del seu vessant com a activista, després van topar amb la seva biografia i trajectòria personal, i van trobar-ne els descendents, en concret la seva neboda, que els va aportar nous detalls biogràfics i personals, com el seu origen italià i les seves vinculacions maçòniques. Segons han detallat, la seva vida va abraçar la trilogia de laïcisme, republicanisme i el lliure-pensament, el que la va dur a acabar militant políticament i després exiliar-se.
Les dues investigadores es van sorprendre del fet que no se’n sabés res de Hilda Agostini, i a poc a poc van estirar el fil per descobrir més detalls de la seva vida. Per exemple, van trobar que la mestra tenia tota una trajectòria a les escoles de la república i que aquesta venia de molt abans, ja que va iniciar-se a l’escola Farigola de Vallcarca el 1922 i s’hi va estar fins als anys de la República, quan va canviar a la Casa dels Nens, de la qual en va ser directora durant la guerra.
L’objectiu de la seva biografia era que s’apreciés l’itinerari d’una dona per tota una sèrie d’institucions rellevants de l’època. “Aquesta dona estava en molts bullits”, ha dit Cañellas, que també ha enumerat el seu protestantisme. De fet, els cercles protestants van ser els que li van fer més fàcil l’exili. “En tenir aquesta acollida va poder estar durant un temps sense patir massa les dificultats d’altres famílies”, ha detallat Toran. A París va atendre colònies de nens de cercles protestants.
“Penyes” d’amics
Pel que fa a la maçoneria, l’historiador i membre del jurat Borja de Riquer ha destacat que als anys 30, els maçons eren pràcticament com “penyes d’amics” que es movien per afinitat, interès i per establir relacions. Ha afegit que la immensa majoria dels polítics i sindicalistes d’esquerra catalans van passar per la maçoneria, com Manuel Azaña i Lluís Companys i la meitat dels diputats d’ERC. “Aquests lligams serveixen en moments de dificultats, i serveix per connectar amb gent que pot ser d’ajuda”, ha dit.
L’editora Pilar Beltran ha destacat la importància de la biografia per a la maçoneria femenina, i el fet de fer valdre el paper de les mestres. Ha destacat que la seva història permet aprofundir en el protestantisme a Catalunya i en la maçoneria femenina, i ha remarcat que l’obra connecta l’assaig amb el corrent de recuperar les figures de dones que al llarg de la història “han tingut importància i havien quedat arraconades”. Beltran ha destacat que va ser una dona “molt compromesa” amb el que li va tocar viure.
Natàlia Costa
Equip de redacció
