El Jutjat del Social número 3 de Tarragona ha donat la raó a l’UGT i ha confirmat la improcedència de l’acomiadament per part de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural (ACdPC) de Tarragona d’un treballador laboral destinat a l’àrea de Centcelles de Constantí, que feia les substitucions durant tot l’any dels descansos setmanals, assumptes propis i vacances del personal de plantilla. L’ens, depenent de la Generalitat, ha decidit no presentar recurs però ha optat per indemnitzar l’acomiadat en comptes de reintegrar-lo al seu lloc de feina. Un criteri d’aplicació general dins d’un conflicte que abasta tot el país i que ha estat criticada pel sindicat en nota de premsa feta pública aquest dijous perquè, segons assegura, l’Agència ha decidit cobrir les mancances de personal a causa dels acomiadaments per la “contractació de vigilants externs sense cap mena de qualificació amb funcions limitades de control i vigilància dels equipaments monumentals”.
Antecedents
L’origen del desacord coincideix amb el confinament obligat per la pandèmia. L’Agència va presentar als sindicats “l’aplicació de modificacions substancials de les condicions de treball al personal d’atenció al públic de l’Àrea de Monuments” escudant-se en les limitacions de mobilitat imposades pel Govern. Aquestes modificacions “eren del tot perjudicials per als interessos dels afectats -segons s’afirma al comunicat del sindicat- i representaven una pèrdua de drets importants en les seves condicions laborals. Els sindicats representatius del Comitè Intercentres van rebutjar les propostes de l’Entitat i van iniciar les gestions pertinents, via judicial, per tal de resoldre aquest conflicte. La pressió dels propis treballadors i treballadores, així com de la part social, va ser determinant perquè la direcció donés marxa enrere a les modificacions”.
Ara bé, com a resultat d’aquest conflicte “la direcció de l’Agència va prendre la decisió d’acomiadar als treballadors i treballadores que desenvolupaven les substitucions” i contractar “vigilants externs”. En l’àmbit territorial de Tarragona, “l’assessoria jurídica del sindicat UGT va interposar demanda judicial, per acomiadament improcedent, per entendre que els llocs de treball són de caràcter estructural. UGT va fonamentar la demanda en considerar que l’àmbit de la contractació no era temporal i que les contractacions concatenades es produïen en Frau de Llei, tal i com estableix la sentència del Tribunal Suprem en unificació de doctrina”.
En data de 19 de juliol es va celebrar el primer judici d’un dels treballadors “en què es demanava la readmissió al seu lloc de treball i la figura d’indefinit no fix de plantilla per contractacions en Frau de Llei. En data 7 de setembre l’Agència és condemnada a la readmissió del treballador com a indefinit no fix, o bé, a optar per una indemnització de 33 dies per any treballat per acomiadament improcedent”.
‘Despropòsit de gestió’
Des d’UGT es lamenta que, finalment, l’Agència “ha escollit indemnitzar al treballador amb el cost corresponent que estableix la sentència. Aquí s’ha d’afegir, a més a més, el manteniment de la despesa en el personal extern, és a dir, tot un despropòsit de gestió. Això indica que la resta de demandes tindran el mateix recorregut i, per tant, entrem en una fase de privatització dels serveis del personal d’atenció al públic donat que es continuarà i es mantindrà la contractació de personal privat”.
Els sindicats representants del Comitè Intercentres de l’ACdPC van decidir, paral·lelament, presentar conflicte col·lectiu demanant la creació de totes les places estructurals dels museus i monuments del país, així com la contractació com a indefinits no fixes de plantilla per aquestes places. D’aquesta demanda col·lectiva, argumenten des de l’UGT, “la part social confia en una sentència favorable que resolgui les mancances de personal en aquests centres de treball i poder donar un servei de qualitat i eficàcia amb la voluntat d’aturar definitivament qualsevol privatització del nostre Patrimoni Cultural”.
Redacció
Equip de redacció