L’esplendor de la Casa Navàs arriba als Pallaresos

🔊 Escoltar la notícia

L’esplendor de la monumental Casa Navàs de Reus ha fet cap avui a les I Jornades Modernistes del Camp de Tarragona que se celebren des de finals de setembre als Pallaresos, lloc on està enterrat l’arquitecte Josep Maria Jujol i on va restaurar la Casa Bofarull, una de les fites de la seva producció arquitectònica i artística, i del modernisme en general.

Ha estat de la mà de la seva directora, Sílvia Sagalà, que ha introduït al públic reunit a Casa Jujol -de nou i per tercera setmana cosecutiva, omplint el recinte- en l’únic habitatge modernista d’Europa que conserva l’interior original de l’època, una proesa artística multifacètica. ‘Si Casa Navàs fos a Barceona, seria l’espai més visitat’, ha subratllat reiteradament Sagalà, que ha reconegut que les institucions i els mitjans de comunicació barcelonins no ajuden a donar a conèixer el que des dels anys 90 del segle passat es coneix com ‘la guapa del Mercadal’, en referència a la cèntrica plaça on es troba des que va ser aixecada a inicis del segle XX per Lluís Domènech i Montaner, un dels grans arquitectes de la història.

Sílvia Sagalà ha fet un repàs de com va néixer un edifici de la mà del matrimoni potentat format per Joaquim Navàs i Josepa Blasco, que va incrementar la seva fortuna heretada i va decidir aixecar la casa més maca de la ciutat ‘lliurant un xec en blanc a l’arquitecte del moment’. Una de les virtuts que presenta Casa Navàs és que sempre et sorprèn perquè sempre hi trobes detalls que t’havien passat per alt. És l’horror al buit en la seva màxima expressió d’un moviment, el modernista, artísticament transversal, que tan acariciava l’arquitectura com l’escultura, el baix relleu, el vitrall, la marqueteria en fusta, el mosaic o els teixits.

Casa Navàs no només ha posat en valor l’arquitectura que hi conserva i el mobiliari original, sinó els artistes anònims que van treballar aquestes arts: un Gaspar Homar, un Alfons Jujol o un Jeroni Ferran, aquest recreant les lluminoses i acolordes vidrieres.

Casa Navàs va viure fa un any i mig la reconstrucció del capcer, derruït, junt a la característica torre, durant un bombardeig a la guerra civil del 36, superant el debat obert de si calia fer-ho o deixar-ho com estava: ‘Es considerà que l’obra de Domènech i Montaner s’entén pels seus remats estilitzats i sense el capcer no seria així’, argumentava Sagalà, que anuncià que més endavant es reconstruirà la torre si no hi ha impediments al projecte per part del Departament de Cultura de la Generalitat. Casa Navàs està declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional, el que es coneix com a BECIN.

La intervenció de la directora havia estat introduïda per l’experta internacional en modernisme Maria Àngels Creus, assessora de les Jornades Modernistes, que recordava la figura de Maria Font de Rubinat, anterior propietària de l’edifici, ‘una dona que estava orgullosa d’haver pogut conservar el seu interior’. Creus destacava que Sagalà ‘honora la voluntat de la Maria Font de Rubinat’. Recordem que des de fa tres anys, la propietat ha canviat i ha passat a mans de l’empresari Xavier Martínez -té dues terceres parts de la propietat-, que és qui li ha donat l’impuls definitiu.

L’acte acabà amb unes paraules de l’alcalde, Xavier Marcos. Tal com la directora de Casa Navàs demanava als reusencs que visitin l’edifici -aquesta és una altra història-, ‘nosaltres també tenim un repte als Pallaresos amb el coneixement de la Casa Bofarull’.

Jaume Garcia