La pregonera de la Festa Major de Sant Pere, la consellera reusenca de Feminisme Tània Verge, ha estat encetat oficialment les festes amb un pregó on ha fet un relat dels seus records de joventut a la seva ciutat amb el seu delit per les polítiques d’igualtat des d’una perspectiva de gènere.
Verge ha arrencat recordant que ‘Reus és la ciutat on vaig viure la meva infància i adolescència, etapes de les quals conservo records especialment feliços, a l’escola (ARCE) i a l’institut (Gabriel Ferrater), amb unes ganes insaciables d’aprendre d’aquelles professores i professors que et deixen una petjada inesborrable i acaben sent referents durant la vida adulta’.
En aquests records d’infància a Reus també hi ha ‘els gelats i l’orxata dels junys com aquest, assolellats i calorosos, que la meva tieta àvia comprava a la Jijonenca, les mones sara de la Poy dels meus padrins, els dies de circ amb la meva iaia al descampat on uns anys més tard s’hi va instal·lar un centre comercial, o les tardes de cinema al Palace amb les companyes d’escola, on, amb desconeixement dels pares, la picaresca de l’edat ens atrevia a comprar a les 16 hores l’entrada de la sessió de les 18 hores per veure la primera sessió i entrar després gratis a la segona’.
Reus és moltes més coses, deia la consellera. ‘Com la colla d’amigues de l’ànima que, malgrat que la vida ens hagi portat per camins diferents, seran sempre les companyes de viatge de la joventut, amb qui esperava amb delit els concerts de rock català al Parc Sant Jordi, les revetlles i les festes d’institut a La Palma. Reus també és el lloc dels primers amors i desamors, i del meu #MeToo –quina dona no té el seu #JoTambé, ho hagi explicat o
no hagi explicat encara.
Tradició anarquista i socialista
Tots aquells anys a Reus expliquen que decidís estudiar Ciències Polítiques, inquieta per entendre el món, i que seguís aprofundint després amb estudis de doctorat a Madrid, i amb una estada postdoctoral al Regne Unit, per acabar tornant a Barcelona com a professora d’universitat. D’aleshores ençà, a través de la ciència política feminista, i compartint la premissa que “allò personal és polític”, l’objectiu ha esdevingut ‘contribuir a transformar les relacions de poder desiguals com a part del meu treball acadèmic. Potser és cosa de la tradició anarquista i socialista de la nostra ciutat o de la lluita de les treballadores de les sederes a principis del segle XX per exigir els seus drets laborals, com també és indubtable la influència de les converses polítiques familiars al pis on vivíem del carrer Morell i la posterior militància en el moviment feminista’.
Més enllà del lloc de residència, Reus ha estat i segueix sent ‘el meu “campament base”, on tinc la família. Una família que sempre hi és, que creix amb les nebodes i els nebots, a qui haig d’agrair, entre moltes altres coses, que m’hagin fet retrobar els gegants, els nans i altres elements del seguici de la Festa Major. El Reus dels carrers que redescobreixes amb noves botigues, restaurants o cafès quan fa temps que no hi has posat els peus –parafrasejant d’alguna manera la rima de l’himne oficiós amb música de xotis madrileny de la Josefina Guasch’, relatava la pregonera.
El fet de no poder encendre la tronada ‘ens recorda que la Festa Major del 2021 ve marcada encara per una pandèmia global que ho ha trasbalsat tot; que s’ha endut moltes vides, que ha tensionat la vida a tots els nivells; que ha fet evident que les polítiques públiques de cures són béns comuns indispensables per a la sostenibilitat de la vida’, subratllava Verge.
La consellera ha acabat fetn un clam: ‘ I és que no podem suposar que la llar sigui sempre un espai segur, en cas que tinguem casa i no pesi sobre nosaltres, com una espasa de Dàmocles, una ordre de desnonament o un tall de subministrament elèctric. La llar també és un lloc on hi ha
abús sexual als infants, maltractament físic o psicològic a la gent gran i a les persones amb diversitat funcional, assetjament sexual a les treballadores domèstiques, violència familiar LGBTIfòbica i una violència masclista de dimensions igualment pandèmiques, una violència que també trobem en l’àmbit social o comunitari, l’educatiu, el laboral, l’obstètric, el digital o el polític’.
Per aquest motiu, ‘per una qüestió de justícia i per imperatiu democràtic, ara que comencem a sortir d’aquesta pandèmia –almenys en el Nord Global que té el privilegi d’acaparar les vacunes i les patents– no podem tornar a aquella “vella normalitat” generadora d’exclusió, desigualtats i violències múltiples.
El Tro de Festa 2021
Després de la lectura del pregó, el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha anunciat la distinció del Tro de Festa 2021 que, enguany, ha recaigut en Helena Sardà, una persona vinculada a l’àmbit cultural i festiu de la ciutat a través de diverses entitats, balls de seguici i el seu entorn. La ballat amb l’Esbart Dansaire de l’Orfeó Reusenc, el Ball de Diables, el Ball de Gitanes i el Ball de Cercolets. Ha estat al capdavant de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus i d’altres iniciatives festives, com la Festa de l’Arbre de Maig i el Ball d’Hivern com a membre de Carrutxa. Va formar part de la Comissió de Protocol des del 2012 fins al 2020.
Durant el pregó s’ha repartit la postal de la Festa Major, la número 46, protagonitzada en aquesta ocasió per la imatge del bust reliquiari de Sant Pere, amb motiu del seu 325è aniversari. Tot l’acte s’ha interpretat en llengua de signes en el marc de la Festa Major accessible i per a tothom.
Un cop acabat l’acte, des del campanar, s’ha pogut sentir el Toc General que anuncia l’inici de la Festa Major de Sant Pere. A les 21:30 h i a través de les xarxes socials s’ha pogut veure i escoltar el tradicional concert de Festa Major de l’Orfeó Reusenc, amb un repertori de cançons de diferents estils i autors.
Redacció
Equip de redacció