L’Arquebisbat ha decidit tancar de forma “imminent” l’edifici del Centre Catòlic que acull l’associació cultural del Bràvium Teatre pel “seu mal estat estructural”. Mossèn Josep Mateu, delegat per l’administració dels béns de l’Arqubisbat, ha desvetllat aquest matí en roda de premsa que després de la finalització del “contracte de lloguer per a 30 anys” al Bràvium el gener de l’any passat “volíem conèixer l’estat de l’edifici, del qual èrem conscients que era molt antic, amb poc manteniment i objecte d’obres sense cap criteri arquitectònic. Per aquest moitiu ens vam posa en contacte amb l’arquitecte Albert Vilà, especialitzat en reformes, que ens va vehicular cap a una consultora d’estructures per fer-ne una diagnosi. I el resultat va ser una sorpresa desagradable: l’edifici està molt pijor del què ens creiem”.
Segons relata Mateu, “pateix greus problemes estructurals des de la fonamentació fns a a l’envigat i la coberta. Tot plegat requereix no un maquillatge sinó una intervenció integral. Davant d’aquesta realitat, i per responsabilitat com a propietaris i davant el perill real per als usuaris, vam informar a l’administració pública” i “aquesta mateixa tarda parlarem amb els del Bravium per donar-lis a entendre que hauran de buscar un espai artenaltiu” per dur a terme la seva activitat. I ho hauran de fer de forma “imminent i urgent, perquè un cop s’hagi buidat l’interior, la intenció és tancar l’edifici per començar el procés de rehabilitació. I com més aviat millor: Si pot ser d’aquí a una setmana, millor que d’aqui a quinze dies. És temerari continuar com si res”. De fet, Bravium havia anunciat ahir mateix la programació per a la propera primavera, i Ariel Santamaria també havia escollit aquest espai pels dos concerts de presentació del seu nou disc doble.
Amb aquesta decisió sobtada, ara caldrà esvair els interrogants que s’obren no només sobre què es farà amb les entrades venudes, sinó també amb els socis de l’entitat cultural, que paguen prop de 30 euros per any. Amb l’afegit, és clar, de l’interrogant sobre la continuïtat d’una associació que ha acompanyant diverses generacions de reusencs. “La nostra voluntat és que un cop consolidat, l’edifici torni a acollir com a centre cultural al sevei i obert a la ciutat, que era la finalitat dels nostres avantpassats”. Tanmateix no ha donat per garantit plenament el retorn del Bravium en aquest mateix espai, si bé ha expressat la voluntat de que “pugui tenir una continuïtat”.
De fet, Mateu ha reconegut que no pot oferir un calendari de reobertura. En primer lloc perquè caldrà encara reunir els recursos econòmics suficients per fer front a la despesa, que hauran de complementar-se amb fonts externes a les que pugui destinar-hi l’Arquebisbat amb fons propis. I en segon lloc perquè “encara no coneixem totes les deficiències. Hi ha molt de fals sostre que no podíem descobrir perquè la majoria dels espais estan llogats. El Bravium ha fet un cert manteniment, encara que mínim tenint present que no eren els propietaris”. Però de cara al futur sí que ha avançat canvis en la manera de portar les coses. “Tenim clar que la gestió ha de poder donar un cert benefici econòmic per fer viable tant una activitat cultural com la necessària inversió en manteniment. A hores d’ara encara no ens hem plantejat sobre si caldrà apostar per una gestió externa”, afirmava Mateu.
J.S.
Equip de redacció