Concert de Paco Enlaluna a la sala Lo Submarino de Reus el 10 de desembre del 2020. Foto: Eloi Tost
Les tres sales de concerts del Camp de Tarragona adherides a l’Associació de Sales de Concert de Catalunya (ASACC) veuen lluny el retorn a la normalitat. Des que fa un any la covid-19 els va obligar a aturar l’activitat tan sols han pogut acollir concerts subvencionats per l’administració, ja que la limitació d’aforament i la prohibició d’oferir servei de barra fa que els sigui “totalment inviable” a nivell econòmic promoure recitals com feien abans. Tot i que es comencen a plantejar proves pilot amb concerts sense distància de seguretat en els quals els espectadors s’han de fer un test d’antígens, els propietaris de la Sala Zero de Tarragona, Lo Submarino de Reus i Red Star de Valls troben complicat aplicar el sistema amb regularitat.
Àngel Lopera, propietari de la Sala Zero, recorda que “l’últim concert convencional” el van fer el 7 de març del 2020. Des d’aleshores tan sols han pogut acollir “petits concerts subvencionats, amb 50 persones assegudes i sense barra”, vinculats al cicle Sala Cat, que es duu a terme a partir d’una aportació del Departament de Cultura. De cara a la primavera es farà una segona edició del Sala Cat i en els darrers dies ha arrencat el Curtcircuit, un altre cicle més veterà i promogut per l’ASACC. “És simbòlic”, reconeix Lopera, que fins l’arribada de la pandèmia organitzava un centenar de concerts anuals.
A la ciutat de Tarragona l’ASACC i l’ajuntament van promoure el projecte Sala Tarragona, que a la tardor havia d’acollir nou concerts al teatre auditori del Camp de Mart, amb capacitat per unes 800 persones. La segona onada de la pandèmia el va endarrerir a la primavera i ara, amb la situació actual, s’ha reduït a només tres recitals. “Els altres els intentarem reprogramar més endavant”, diu Lopera. De moment aquestes són les úniques opcions per tenir un mínim d’activitat, ja que en el format convencional “és inviable, i més sense barra”. “Posar la sala en marxa són uns costos elevats i els grups han de cobrar”, indica.
La situació és pràcticament idèntica a les altres dues sales de la demarcació. “Recolzem la cultura i en formem part. Tota oportunitat de fer concerts la tirarem endavant, però de moment no surt a compte”, afirma Albert Salvat, un dels propietaris de Lo Submarino. L’opinió la comparteix Edu Ortega, de la Red Star: “Fer concerts propis és inviable al 200 per cent”. Tots dos locals també participen dels cicles Sala Cat i Curtcircuit i tindran actuacions les properes setmanes.
Sobrevivint amb els ajuts
Tanmateix, Ortega reconeix que sense les diferents subvencions directes que han rebut en els últims mesos per part de les administracions ja haurien hagut de tancar. “Al desembre estàvem al límit, però amb alguna subvenció i el Sala Cat hem pogut continuar. Tot això ens ha donat vida”, assenyala. De tota manera, amb el coixí actual “fins al 2022 no tenim capacitat per aguantar” i s’encomana a nous ajuts.
En el cas de Lo Submarino la situació és menys dramàtica, en bona mesura perquè els propietaris també tenen una productora, una empresa d’equips de so i una altra de management de bandes, fet que els permet sostenir la sala. Però les ajudes de l’ajuntament de Reus i de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) han estat imprescindibles. “Ens han donat un cop demà que era necessari perquè sinó haguéssim tancat. Ha estat una bombolla d’oxigen”, indica Salvat. Pel que fa a la Sala Zero, Lopera demana més suport de les institucions però es mostra esperançat perquè creu que el negoci “té futur”.
La mirada posada al 2022
Les proves pilot que s’han començat a plantejar a Barcelona, sense limitacions d’aforament però amb tests d’antígens per als assistents, són vistes amb certa fredor pels propietaris de les sales. “Estem molt atents al que en pugui sortir però això no és una cosa que es pugui organitzar des d’una sala de concerts”, afirma Lopera. A banda dels costos que suposa adquirir els tests d’antígens, hi ha la “part logística”, que inclou la vessant científica de fer les anàlisis de la covid-19 i la sanitària de qui fa els tests. “No és un procediment que de moment es pugui estandarditzar”, indica. En la mateixa línia es posicionen Salvat i Ortega, que afegeix que tot plegat “dependrà del preu dels tests i de si els ha de fer gent qualificada, o no”.
Així doncs, els propietaris de les sales donen per perduts la primavera i l’estiu. I de cara a la tardor tot dependrà del nivell de vacunació de la població i de “les decisions de les autoritats sanitàries”. “Com es podrà tornar? Quines mesures haurem de prendre? S’haurà de combinar amb tests d’antígens? No ho sabem. Està en mans de la ciència i després de les autoritats”, expressa resignat el responsable de la Sala Zero. Ortega tampoc és optimista i creu que “per fer les coses normals ens n’anem a principis del 2022”.
Eloi Tost
Equip de redacció
