Josep Maria Cruset: ‘El Port de Tarragona crearà una comunitat energètica sostenible’

🔊 Escoltar la notícia

El Port de Tarragona afronta un 2021 on malgrat la pandèmia té un ventall d’inversions a executar que són claus per posicionar-lo per als propers 25 anys, unes obres la finalització de les quals coincidirà en el temps. Altrament, l’aposta per la petjada sostenible farà un salt amb la creació d’una comunitat energètica d’autoabastament en diferents instal.lacions portuàries. Ho explica el seu president, Josep Maria Cruset, en aquesta entrevista concedida a Tots21.

Quin balanç fa de l’any 2020?

Veníem d’un molt bon any on, per exemple, el cru de petroli va batre el rècord al Port. El 2019 va ser un dels millors anys de la nostra història. Si a això li sumem la pandèmia, l’accident d’IQOXE -que va provocar una ralentització del tràfic-, la reducció del tràfic de carbó pel tancament de la central d’Andorra, a Terol, i el temporal Glòria, estàvem abocats a un escenari amb una possible reducció del 30% del tràfic respecte a 2019. Finalment, la reducció ha estat menor, al voltant del 19%. Comparat amb les previsions que havíem fet, estem satisfets.

El cru ha baixat molt?

Per sobre del 19%. Recordem que Repsol va aturar la seva planta de Tarragona gairebé un mes.

Com ha evolucionat el sector agroalimentari?

La reducció del tràfic de cereals ve del fet que hi ha hagut una bona collita nacional. És una bona notícia per al sector. La bona collita ha estat a la pràctica totalitat de la península Ibèrica, fet que normalment no passa. Malgrat tot, hem tingut un molt bon any en cereals, i segurament passarem de les 4,5 milions de tones.

Quines xifres de tràfics preveuen que tindran enguany?

Recuperarem una certa normalitat. Preveiem que la recuperació total de la covid-19 es donarà el 2022 i en aquest 2021 ja li farem una bona mossegada i ens plantarem amb números més estàndards i pròxims als 30 milions de tones que tindríem en un any normal. Això fa que no tinguem alteracions en el calendari d’inversions previst.

Què passarà amb la temporada de creuers? Tenen diferents escenaris fixats?

Tenim la infraestructura preparada per a rebre creuers tan aviat com sigui possible. A diferència d’altres mercats, l’Estat prohibeix per llei en aquest sector que hi hagi tràfic de creuers, encara que existeixi oferta i demanda. Està prohibit l’entrada i sortida de creuers als ports de tot el món. Arreu, els vaixells estan totalment aturats. Estem a l’expectativa del que diguin els governs, les companyies navilieres estan preparades i nosaltres també.

Què caldria fer perquè tornés a haver moviment de creuers?

Què podria accelerar que pogués haver creuers enguany? Que el nivell de vacunació sigui alt amb mesures de prevenció, o que anem a uns nivells de testos ràpids que generin confiança, de forma que es pugui fer testos a l’entrada del vaixell i uns altres en cada recorregut. Són els dos escenaris que les navilieres contemplen per retornar a l’activitat.

És favorable que s’expedeixi un passaport de vacunació de la covid?

Aquest tema no és només sanitari, sinó que entra en el camp de l’ètica. És cert que un sistema que faci conèixer que qualsevol persona que puja a un creuer està vacunada permetria reemprendre l’activitat de creuers i entenc que és una de les raons per les quals Europa es planteja fer un passaport sanitari, però també entenc que hi ha una part que no és només econòmica o sanitària i que envaeix la part ètica i moral.

No ho té clar?

A l’àmbit dels creuers segur que seria un avanç molt positiu perquè permetria ofertar el sector a les persones vacunades.

Quin és el calendari de finalització de les obres del Moll Balears, que rebrà la terminal de creuers?

Al juny acabarem les obres i el tindrem disponible per poder-hi operar.

Quin ritme té la Zona d’Activitats Logístiques -ZAL-? Quan serà una realitat? Tindrà un director/a?

Està avançant com ho fan els processos industrials. La tramitació dels projectes i les obres són les que et poden limitar el temps. En aquest moment està sota calendari previst, tenim projectes molt avançats, alguns estan molt madurs perquè no necessiten fer expropiacions i poden entrar en fase de licitació i d’obra. Els que requereixen d’expropiació o compra faran el seu camí per no entorpir els altres. Estem tancant projectes i als propers mesos estarem en fase de licitació d’obres. Durant el 2021 ja les veurem.

Estaran acabades en 2022?

El període d’obres és llarg. Ens anem a finals de 2022 i inicis de 2023. És una obra amb una inversió de més de 30 milions d’euros, és per tant, important. Ho estem comercialitzant de manera simultània. El model òptim serà licitar-ho en paquets i ho farà directament el Port de Tarragona des de la direcció comercial, no la subrogarem a un tercer per diverses raons. En primer lloc, perquè des d’un punt de vista de gestió ens interessa molt tenir controlada l’activitat que s’hi instal.li perquè sigui beneficiosa per al territori, generi llocs de treball, oportunitats derivades al territori i també tràfic portuari, que és al què ens dediquem.

Com ho faran?

Licitarem les tres illes que tindrà la ZAL, la quarta serà la Xarxa Natura 2000, l’espai natural protegit. Les tres illes logístiques podran rebre a una sola empresa o a petites empreses. Licitarem cada una d’elles. Comercialment, farem les concessions a mesura que es vagin confirmant.

Quins sectors estan interessats? Hi ha alguna empresa que hi aposti fermament?

Nosaltres ens posem en contacte amb les empreses que comercialitzen el terreny. Són les anomenades immologístiques, amb les que comercialitzem el nostre producte. L’altra via de comercialització és a través de la Generalitat, d’Acció, que busca mercats internacionals. Estem competint a nivell europeu. Tenim fronts oberts que avancen en positiu. El nivell de satisfacció que tenim és alt i estem forçant la màquina perquè hi ha interès per implantar-se.

A l’abril començaran les obres del port sec de Guadalajara. Què suposarà per al port?

Forma part d’allò que vam anunciar que estàvem dissenyant, el port del futur. En 2021 passem dels tràmits administratius i ara es materialitzarà en les obres. Tenim uns tràfics estructurals que estan captius al port, allò vinculat al polígon petroquímic seguirà entrant i sortint pel port, i els cereals, també.

On dedicarem els esforços de futur? En la càrrega en general, el que no són líquids ni sòlids. L’estratègia gira al voltant de la intermodalitat. Tenim la terminal ferroviària de la Boella, on podem carregar tot tipus de contenidors. Tenim resolta la seva actuació. Quan resolguem la part interior de l’estratègia, per molt que arribin més contenidors ho podrem absorbir a la terminal. Al costat de la Boella hi ha la ZAL, que permetrà moure mercaderies i donar-li valor afegit abans de carregar-les al ferrocarril o transportar-les per mar. I estem construint la terminal de Guadalajara per posicionar-nos ferroviàriament al centre de la península. L’últim element d’aquesta estratègia és el corredor mediterrani, que ens permetrà connectar-nos amb Europa a través de la terminal ferroviària de La Boella. L’important és que tot això conflueixi en el temps, d’aquí la importància d’haver fet confluir aquesta estratègia per fer un salt en la càrrega general.

A Guadalajara comencen les obres a l’abril, amb una inversió de 15 milions d’euros, de manera que a meitats de 2022 estaran acabades i podrem operar amb La Boella o amb el corredor mediterrani acabat. Guadalajara està situat al corredor d’Henares, el de maxim tràfic de la península, i és el punt ferroviari de màxima aproximació a Madrid.

Quines ajudes concediran enguany a la comunitat portuària pels efectes de la covid?

Estem a l’expectativa d’una norma legal de rang superior. Per poder bonificar una taxa cal un decret o una norma estatal. Si és així, ho farem. Nosaltres hem aplicat al màxim les bonificacions possibles en 2020 i en les situacions que era evident per raó de la covid. El tràfic de carbó no s’ha pogut acollir perquè la causa de la reducció del seu tràfic va ser el tancament de la central tèrmica d’Andorra i no els efectes de la covid.

El Port té en marxa un pla de sosteniblitat on augura la reducció total de la petjada de carboni en 2030 i del 96% enguany. Quines accions sostenibles faran aquest any?

Es tracta d’un pla que ha vingut per aplicar-se i no per quedar-se en una estanteria. Per començar, la fàbrica cimentera ja no existeix. Els projectes de la ZAL contemplen l’estalvi d’aigua, la reutilització d’aigües depurades o el projecte de biòtops marins.

Enguany veurem una nova instal.lació fotovoltaica damunt del Museu del Port, fet que ens permetrà que el Moll de Costa sigui pràcticament autosuficient, amb energia generada per la pròpia instal.lació, i a més tindrem la contractació d’energia verda, de manera que tota l’electricitat que se subministri al Port vindrà certificada amb procedència d’energies renovables. Això suposarà la reducció, enguany, del 96% de la petjada de carboni. Ho notarem en el consum mensual d’energia.

Veurem com evoluciona la plataforma de l’hidrogen verd, on hi hem aportat el projecte d’energia fotovoltaica amb quantitats molt destacades aprofitant les naus industrials i les esplanades dels vehicles. Parlem d’inversions de 25-30 milions d’euros associades a les ajudes europees. Al marge d’això estem creant comunitats energètiques en algun dels molls, consumint l’energia fotovoltaica per al propi moll.

Es pot ampliar a la totalitat del Port?

Ho estem treballant. Hi trobem gent més proactiva i gent que ho és menys. Ens va passar al seu dia amb el transport amb ferrocarril. Hem trobat empreses predisposades a provar la comunitat energètica i estem convençuts que funcionarà, notaran el rendiment i aleshores serà més fàcil poder-ho traslladar a la resta de molls del Port ja que aleshores veuran el benefici econòmic i ambiental que implica.

Ara bé, la ZAL suposarà més petjada de carboni, més camions

Més tràfic implica més petjada de carboni, d’aquí la importància de les mesures complementàries que estem fent en la reducció d’aquesta petjada. Al costat de la ZAL hi haurà 400.000 metres quadrats de zona ecològica de la Xarxa Natura 2000, amb la implantació d’arbres i vegetació que ara no existeixen. Es produirà un equilibri gràcies a les mesures de reducció de l’impacte.

Arribarà el moment que veuem entrar i sortir vaixells del Port de Tarragona utilitzant hidrogen verd com a combustible?

Sí. Ara bé, crec que és un horitzó que no és immediat. Veurem l’hidrogen en diferents etapes; la primera serà a la indústria petroquímica, que ara usa hidrogen gris -que té una petjada de contaminació important-. Després veurem algun autocar amb hidrogen, més endavant, camions, i a mesura que es consolidi s’anirà ampliant. En un vaixell, substituir el motor per usar hidrogen té un impacte econòmic de més llarga durada. És molt fàcil que el transport acabi usant l’hidrogen verd i ho faci a curt termini.

Quins projectes han presentat als fons Next Generation UE?

La UE demana que l’energia verda ha de ser de nova implantació. Aquí és on ens hem presentat. Al Port generarem energia fotovoltaica sense impacte paisatgístic i sense regressió del terreny, que ja és industrial. L’altre projecte és molt potent i es presentarà properament.

La Xarxa Natura 2000 suposarà recuperar espècies de fauna endèmiques?

Serà com un Delta de l’Ebre en petit situat al cor del Camp de Tarragona. Ja tenim l’OK del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i estem en la fase d’expropiació dels pocs terrenys que no són del Port, i aleshores entrarem en fase de licitació d’obres. Són més de dos milions d’euros d’inversió. Fins que no es visualitzi de què estem parlant, costa fer-se una idea del que representarà recuperar aquest espai natural. Si pensem com és un camp de futbol de gran, la Xarxa Natura representa 37 camps de futbol. Et podràs extreure de tot el voltant, no tindràs una visual del que t’envolta donada la seva gran dimensió, hi haurà un espai de nidificació de la gabina corsa i recuperarem el fartet.

Serà d’accés públic

Tindrà un funcionament com el parc natural del Delta, és a dir, en unes èpoques de l’any serà de lliure accés, i en altres èpoques hi haurà restriccions perquè serà quan es produirà la nidificació de determinades espècies d’aus, fet que no és compatible amb la presència humana. Llavors només es podrà accedir als punts de visualització de la nidificació.

Quan es posaran en marxa el Museu del Port i l’antic edifici portuari?

Ambdós edificis porten el mateix calendari. L’obra fonamental està acabada. A l’antic edifici resta pendent la urbanització de l’entorn, que ja està adjudicada -seran de dos a tres mesos d’execució- i l’equipament interior, amb el mateix calendari. Al voltant de meitats de maig estarà operatiu. Ja no parlarem de l’antiga seu, serà la seu institucional del Port i l’actual serà la seu administrativa i de serveis. A la seu institucional hi haurà secretaria, direcció general, comunicació i presidència, Salvament Marítim, tràfic portuari i un element de millora, com és la sala de crisis.

Al Museu s’hi està fent el contingut i a meitats de maig estarà acabat. Confiem que aquest sigui un estiu millor que l’anterior i la ciutadania i els visitants en puguin gaudir.

Jaume Garcia