L’hidrogen és l’element químic més abundant de la naturalesa
És l’element de futur del qual tothom en parla, una solució al problema de la descarbonització del planeta. L’hidrogen verd s’apunta com la solució a les qüestions mediambientals inajornables, i les comarques de Tarragona se situen en lloc de sortida per unir investigació i pràctica. Us ho expliquem a +Oxigen.
L’hidrogen és l’element químic més abundant de la naturalesa. La seva demanda global com a combustible s’ha triplicat des de 1975, com assenyala la AIE, fins a arribar a les 70 milions de tones anuals en 2018. A més, és una font d’energia neta que només emet vapor d’aigua i no deixa residus en l’aire, a diferència del carbó i el petroli.
La relació de l’hidrogen amb la indústria ve des de lluny. Aquest gas s’ha emprat com a combustible des de principis del segle XIX per a cotxes, dirigibles i naus espacials. La descarbonització de l’economia mundial, un procés inajornable, li atorgarà més protagonisme i, si la seva producció s’abarateix un 50% per a 2030 tal com vaticina el Consell Mundial de l’Hidrogen, estarem sens dubte davant un dels combustibles del futur.
Què és i com funciona?
Aquesta tecnologia es basa en la generació d’hidrogen —un combustible universal, lleuger i molt reactiu— a través d’un procés químic conegut com a electròlisi. Aquest mètode utilitza el corrent elèctric per a separar l’hidrogen de l’oxigen que hi ha en l’aigua, per la qual cosa, si aquesta electricitat s’obté de fonts renovables, produirem energia sense emetre diòxid de carboni a l’atmosfera.
Aquesta manera d’obtenir hidrogen verd, com apunta la AIE, estalviaria els 830 milions de tones anuals de CO₂ que s’originen quan aquest gas es produeix mitjançant combustibles fòssils. Així mateix, reemplaçar tot l’hidrogen gris mundial significaria 3.000 TWh renovables addicionals a l’any —similar a la demanda elèctrica actual a Europa—.
Francesc Díaz, vicerector de la URV. Foto: Cedida
El paper de Tarragona
La Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud és el nou instrument liderat per la URV que vol aglutinar tots els agents que integren la cadena de valor de l’hidrogen verd, un combustible generat a partir de fonts d’energia renovables, per impulsar el coneixement, la producció i la implementació d’aquesta alternativa energètica al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El projecte és la resposta del territori a l’estratègia que la Comissió Europea ha llençat aquest estiu per reduir les emissions contaminants i assolir una Europa climàticament neutra l’any 2050 com a resposta a l’emergència climàtica
La plataforma aplegarà els agents de formació, recerca i tecnologia; els agents empresarials i empreses de la cadena de valor de l’hidrogen verd; els ens municipals i supramunicipals; els agents d’Indústria, Energia i Medi Ambient del Govern de Catalunya, i les persones a títol individual que han expressat l’interès per desenvolupar projectes conjuntament per transitar cap a l’hidrogen verd i la transició digital a través de la recerca, la transferència i la formació de persones qualificades.
A l’octubre, els més de 50 agents que han mostrat interès per integrar-se a la plataforma acordaven en una reunió telemàtica el full de ruta pels primers mesos: definir la governança, elaborar un primer portafolis de projectes i treballar en un pla d’acció per al 2021. Els projectes que s’espera que sorgeixin responen a tres línies bàsiques: la mobilitat amb l’ús d’hidrogen, l’economia circular d’aquesta energia i les infraestructures bàsiques que requereix.
Tarragona, elevada concentració
La Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud sorgeix de la constatació que aquesta regió té una elevada concentració de consum i de producció d’energia, amb tres reactors nuclears actius a l’Hospitalet i Ascó, el complex petroquímic del Camp de Tarragona, quatre centrals de cicle combinat, més de vint parcs eòlics en funcionament, deu més amb autorització, i la central hidroelèctrica de Riba-roja d’Ebre. D’aquí la necessitat de crear valor social, econòmic i ambiental sostenible a través de la implementació de l’hidrogen verd com a vector clau de la transició energètica, una qüestió que es va fer evident en els treballs realitzats des de les Jornades d’emergència climàtica i transició energètica que es van celebrar a la URV l’octubre del 2019.
La rectora de la Universitat Rovira i Virgili, María José Figueras, ha valorat molt positivament la posada en marxa de la Plataforma Hidrogen Verd Catalunya Sud i ha posat en valor el paper de la Universitat com ens cohesionador i com a motor de les iniciatives del territori que aporten coneixement i expertesa. La rectora ha destacat la voluntat de treballar junts per revertir la crisi ambiental i definir una estratègia energètica a escala global i local que sigui socialment i econòmicament justa.
La plataforma, que es constituirà al gener, és oberta a l’adhesió dels agents que ho desitgin. Ara per ara, han tramès la seva expressió d’interès els següents agents:
Agents de formació, recerca i tecnologia
Universitat Rovira i Virgili (URV) – coordinadora-, Centre de Recerca, Innovació i Transferència de Coneixement en Formació Professional del Departament d’Educació, EURECAT, Fundació i2cat (Centre de recerca i innovació en tecnologies i societat digital), Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC).
Agents empresarials i empreses
Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), Autoritat Portuària de Tarragona, Federació Empresarial d’Auto-Transports de la Província de Tarragona (FEAT).
Cambra de Comerç de Reus, Cambra de Comerç de Tarragona, Cambra de Comerç de Tortosa i Cambra de Comerç de Valls.
Aliter Grup Renovables, ANATRAC, ARCAMO GROUP, Barcelona Centre Logístic, COMSA Renovables, EMATSA, Enagas, ENDESA, ERCROS, FuelCell Energy, Iberdrola, Messer Ibérica de Gases, Repsol, Ros Roca, SOMFETS, Sun Photovoltaic Systems, Toyota España, Veolia Serveis Catalunya, Vilaseca Consultors, Vopak Terquimsa, Water Global Access (WGA).
Ens municipals/supramunicipals
Diputació de Tarragona, Ajuntament de Tarragona, Ajuntament de Reus, Ajuntament del Vendrell, Ajuntament de Cambrils, Ajuntament de Salou, Ajuntament de Vila-seca, Ajuntament d’Amposta, Ajuntament de Tortosa, Ajuntament de Valls i Ajuntament de Calafell.
Municipis amb centrals nuclear/hidroelèctrica: Ajuntament d’Ascó, Ajuntament de Flix, Ajuntament de Riba-roja d’Ebre, Ajuntament de Vandellòs i Hospitalet de l’Infant.
Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (COPATE), Mancomunitat de Residus Urbans del Camp de Tarragona (SIRUSA).
Agents d’Indústria, Energia i Medi Ambient del Govern de Catalunya
Agència de Residus de Catalunya; Direcció General d’Indústria del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, Direcció general de Qualitat Ambiental i canvi climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.
Persones a títol individual
Ferran Civit, Jesús Hernández, Jordi Jané.
Redacció
Equip de redacció
