L’home condemnat per abusos sexuals a menors, vist de perfil, assegut a la sala de vistes de l’Audiència de Tarragona. Foto: Roger Segura
Un home de 44 anys ha acceptat aquest dimecres una pena de 21 anys de presó -dels quals només en complirà un màxim de 9- per haver pagat diners a quatre menors de Reus a canvi de pràctiques sexuals i haver-ne abusat en diverses ocasions, entre 2016 i 2019. El cas s’havia de jutjar aquest dimecres a l’Audiència de Tarragona, però les parts han arribat a un acord de conformitat que reconeix que l’home té acreditat un grau de discapacitat del 65% i que això va afectar les seves capacitats “de manera important”. El condemnat era monitor d’esports al Consell Esportiu del Baix Camp i entrenador de futbol, però els fets estan deslligats d’aquest àmbit i s’emmarquen en un entorn familiar. Igualment, se l’ha inhabilitat per treballar amb menors.
La sentència ja és ferma i considera provades les acusacions que feien la fiscalia i les acusacions particulars contra J.A.G.H., de 44 anys. Així, segons la resolució, la primera víctima va començar a partir abusos quan tenia 10 anys. El 2016, quan la nena es trobava ingressada a l’hospital després de patir un accident, li va fer una visita en la seva condició d’entrenador de l’equip de futbol de l’escola Eduard Toda. Aprofitant que la mare va sortir breument de l’habitació, li va fer tocaments als pits i al maluc, intentant arribar a la zona vaginal sense aconseguir-ho per la negativa de la nena, que ho va explicar a la mare. A més, el 2018 la nena va iniciar una relació sentimental amb un parent de l’home, motiu pel qual coincidien habitualment al domicili d’ell. Quan la nena tenia 12 o 13 anys, també va proposar-li en diverses ocasions -en persona o a través de les xarxes socials- participar en comportaments sexuals a canvi de diners, a la qual cosa la menor no va accedir.
Els fets corresponents a la segona víctima es remunten a l’estiu de 2017 quan la nena, tutelada per la DGAIA, tenia 11 anys. La menor solia acudir al domicili de l’acusat juntament amb una altra nena -la tercera víctima- i el nuvi d’aquesta, que alhora és parent llunyà de l’home. En una ocasió, mentre la menor dormia, l’home li va fer tocaments a la zona genital i durant el 2017 i 2019, de forma reiterada, la menor va accedir “voluntàriament” a proposicions de caràcter sexual per les quals ell li donava 20 o 50 euros. En una ocasió, tot i la negativa a fer-li una fel·lació a canvi de 50 euros, l’home la va obligar.
Pel que fa a la tercera víctima, entre 2016 i 2019 va proposar-li diverses vegades tocaments en braços, cames i zones genitals, estant la menor despullada, a canvi de 20 o 30 euros. En algunes ocasions, la nena masturbava l’acusat, ja fos al domicili d’ell, o a les instal·lacions esportives del col·legi Eduard Toda de Reus, a les quals el condemnat tenia accés en la seva condició d’entrenador de futbol del Club Esportiu Inter de Reus. En una ocasió, el 2018, va obligar-la a fer-li tocaments malgrat que ella no volia.
Finalment, la quarta víctima vivia des de petita al domicili de l’acusat i en el moment dels fets treballava per a l’home cuidant la mare d’aquest. Durant els anys 2017 i 2018, quan ella tenia 15 anys, l’home li va proposar “insistentment” fer-li tocaments a canvi de 30 o 50 euros als quals la menor es negava. Finalment, però, va accedir-hi a mitjan 2018, quan ja tenia 16 anys. Van ser unes cinc o sis ocasions, en les quals la víctima feia massatges a l’acusat mentre ell li feia tocaments als pits a canvi de 50 o 70 euros.
Familiars de tres de menors van interposar denúncia a la comissaria dels Mossos de Reus al gener i la Generalitat -en representació de la menor tutelada- ho va fer el març de 2019. El 17 de gener de 2019 el jutjat d’instrucció va acordar presó provisional comunicada i sense fiança per a l’home.
Com a molt passarà 9 anys entre reixes
La fiscalia demanava inicialment 43 anys de presó, però aquest dimecres ha segellat un pacte de conformitat amb la defensa, l’acusació particular -en representació d’una de les víctimes- i l’advocat de la Generalitat que ha evitat la celebració del judici aquest dimecres i dijous.
Fruit d’aquest acord, l’Audiència ha condemnat l’home a 21 anys de presó. En concret, per tres delictes continuats d’abusos sexuals a menor de 16 anys (amb una pena de 3 anys de presó cadascun), tres delictes continuats d’inducció a la prostitució de menor de 16 anys (3 anys més de privació de llibertat cadascun), un delicte continuat d’abusos sexuals a menor d’edat (1,5 anys de presó) i un delicte continuat de corrupció de menors (1,5 anys).
El tribunal ha aplicat l’atenuant qualificada d’alienació mental perquè, en el moment dels fets, l’home tenia acreditat un grau de discapacitat del 65%, amb crisis d’epilèpsia, convulsions generalitzades i retard mental. A més, havia estat escolaritzat en una escola d’educació especial. Tot plegat, conclou la sentència, afectava les seves capacitats volitives i intel·lectives “de manera important”.
L’home, però, només passarà un màxim de 9 anys entre reixes -ara ja en porta gairebé dos- per la regla del triple de la major, que preveu que un condemnat no pugui estar empresonat per més temps del triple de la condemna més elevada (que és de 3 anys). A més, la sentència també imposa a l’home 7 anys de llibertat vigilada, la prohibició de fer feines o professions -remunerades o no- que impliquin contacte amb menors durant 7 anys i que no pugui apropar-se a les víctimes a menys de 250 metres ni comunicar-se amb elles per cap mitjà durant aquest mateix període.
El Consell Esportiu del Baix Camp va suspendre el contracte laboral “de forma immediata”
De la seva banda, el Consell Esportiu del Baix Camp (CEBC) ha manifestat en un comunicat que quan va tenir coneixement de la detenció del monitor, fa prop de dos anys, va procedir “de forma immediata” a la suspensió del contracte de treball a l’espera de la resolució judicial.
“Aquesta decisió, malgrat que les acusacions es corresponen a fets relacionats amb l’àmbit familiar i en cap cas amb l’àmbit laboral, es va prendre de forma immediata i irrevocable a fi de garantir els drets dels nostres usuaris i treballadors”, ha defensat el CEBC en la nota.
L’entitat també ha apuntat que la contractació del monitor s’havia fet per donar compliment a la normativa que disposava que les empreses amb un volum important de treballadors han de contractar un determinat percentatge de persones amb discapacitat.
Roger Segura
Equip de redacció
