Laia Estrada (CUP): ‘La normalització de la repressió’

🔊 Escoltar la notícia

Tan sols el darrer mes hem vist destapada una trama d’espionatge a les organitzacions de l’Esquerra Independentista que apunta haver estat orquestrada per la Generalitat; desenes d’independentistes, entre ells, regidores de la CUP, citades a declarar pel Tall del Tsunami a la Jonquera; bombers de Girona citats per participar a les protestes de l’endemà de l’1oct; onze lleidatans i lleidatanes enfrontant-se a 5 anys de presó per participar a una protesta contra la detenció del President Puigdemont el març del 2018, de la mateixa manera que el Marcel Vivet s’enfronta a 6 anys i mig de presó per haver participat al “Holi Festival”. I per si aquest “tastet” de les darreres setmanes no fos suficient, recentment hem conegut les abominables sentències de presó de l’Adrián Sas, el Fracisco Garrobo o el Moisés Fernández.

Aquest retrat esfereïdor evidencia que la repressió sobre el moviment independentista no ha deixat de desplegar-se mitjançant judicis polítics i muntatges policials, en el marc de la macro causa que no ens cansarem d’assenyalar. Parlem de prop de 3000 represaliades des de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, i és imprescindible recordar que el Govern de la Generalitat d’ERC i JxCAT i els Mossos d’Esquadra estan desenvolupant un paper de vergonyosa complicitat amb la deriva autoritària de l’Estat espanyol.

Avui hem estat quatre veïnes de Tarragona les que hem estat citades a declarar, en una causa general per suposats desordres públics el passat 21 de desembre de 2018. El nostre cas no és una excepció, forma part d’aquesta operació repressiva que busca desmobilitzar a base d’atemorir la gent que lluitem per l’alliberament del nostre poble i per una societat més justa.

Personalment, he decidit no entrar als jutjats. Es tracta d’una decisió política que compartim la majoria d’electes de l’Esquerra Independentista. Fem ús del nostre dret de no col·laborar amb una justícia que quan es tracta de perseguir l’independentisme o la dissidència política no té problemes per tirar endavant causes que no s’aguanten per enlloc, però que troba tots els obstacles del món quan toca perseguir la corrupció que nosaltres mateixes denunciem.

Avui, per tant, m’he negat a comparèixer voluntàriament davant la jutgessa tal com ja vaig fer en les causes anteriors en les que també se m’acusava de desordres públics, a les vagues del 3-oct i el 8-nov, les quals ja van ser arxivades. Com en aquells dos casos, a mi i les altres set persones encausades ens citen a declarar per uns escrits elaborats pels Mossos d’Esquadra en els que construeixen relats fantasiosos que no s’ajusten en res a la realitat.

El 21 de desembre de 2018 se celebrava el Consell de Ministres a Barcelona, una excusa per justificar un nou desplegament de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Catalunya que tot el sobiranisme va identificar com una clara provocació. Arreu del Principat es van dur a terme protestes unitàries sota el lema “Tombem el Règim” i vam exercir el nostre dret a manifestar-nos, sense cap mena de violència que pugui sostenir una causa per desordres públics. Aquest tipus d’acusacions, per tant, no només són un despropòsit sinó que són una autèntica amenaça i un atac, com tot el que estem veient darrerament, contra el nostre dret a manifestar-nos. Es confirma, així, que com més cedim i obeïm pitjor se’ns tracta, i mica en mica anem normalitzant la doctrina repressiva.